La comissaria mòbil, a la plaça de Santa Anna
La comissaria mòbil, a la plaça de Santa Anna

V. Bueno

El govern defensa que hi ha menys queixes ciutadanes i més detencions

CiU esgrimeix xifres per reafirmar-se en la seva política de seguretat, que ha viscut un pas més amb la posada en marxa de la comissaria mòbil

Menys queixes ciutadanes, més detencions i un augment significatiu dels serveis policials preventius i de seguretat. Aquest és el balanç que el govern municipal de CiU fa del model policial que ha aplicat des de que està al consistori, la mateixa setmana en què ha posat en marxa la comissaria mòbil de la Policia Local. Un pas endavant en la consolidació d’aquest model, marcat sobretot per la implantació d’un quart torn en horari nocturn. Aquest model ha aixecat crítiques de l’oposició, sobretot del PSC (de fet és un dels grans esculls entre les dues formacions a l’hora d’arribar a pactes) però l’executiu el vol mantenir a tota costa ja que creu que el resultat és molt positiu.

Un any i mig després de l’aplicació del nou torn (que funciona de 7 de la tarda a 3 de la matinada), el govern esgrimeix xifres amb les quals vol justificar l’efectivitat d’aquesta mesura. Des de la seva posada en marxa  el nombre de demandes ciutadanes en aquest tram horari ha descendit un 12%. Disminueix d’aquesta manera el nombre d’actuacions policials a requeriment dels ciutadans (bàsicament per soroll i actes incívics a la via pública). Per contra, la xifra de detencions (en aquest cas xifres globals) ha passat de 157 a 171 en el mateix període, un cop posat en marxa el quart torn. A més, els serveis policials preventius han crescut en un 7% i els de seguretat, en un 10%.

“No pensem renunciar al quart torn, perquè el balanç és molt satisfactori”, explica la regidora de Via Pública, Núria Calpe, a Capgròs. Calpe destaca que l’aplicació del nou model venia motivada per dos fets. D’una banda, el gran nombre de queixes ciutadanes sobre l’augment de la delinqüència i la percepció d’inseguretat a diferents barris de la ciutat. Per l’altra, les demandes de la pròpia policia, insatisfeta amb els recursos de què disposaven en horari nocturn. Pel que fa al primer punt, Calpe apunta que en els darrers anys hi ha determinats tipus delictius que han augmentat, generant una important alarma social. Estrebades, trencament de vidres de cotxes, furts de mòbils o entrades a domicili han crescut, fruit d’una realitat econòmica i social complexa. “Són delictes que preocupen molt a la gent, i calia donar una resposta”. Per això van reclamar als tècnics de l’Ajuntament que busquessin possibles solucions.

Com s’articula aquesta resposta? Canviant els sistema establert de tres torns. Amb el aquesta modalitat, el govern considerava que la franja nocturna quedava massa desatesa. Un fet que, asseguren, els havia transmès la pròpia policia. “Se sentien impotents de no poder atendre tots els problemes que es trobaven amb els efectius que tenien”, constata la regidora de Via Pública. L’aplicació del quart torn, però, no es va poder fer contractant nous agents, per l'aplicació del Decret Rajoy. El PP ha criticat, però, que el govern sí que va tenir marge previ durant els sis primers mesos de mandat.

La solució adoptada, motiu de polèmica, va ser incorporar a aquest nou torn agents provinents del servei de policia de barri, un model de policia preventiva, que realitza tasques de relació amb els veïns i la comunitat. Dels 14 districtes en què estava dividida la ciutat, amb dos agents per districte, es va passar a tan sols 5. Aquest fet ha generat fortes crítiques, especialment del bàndol socialista, que acusa el govern d’apostar per una policia reactiva i trencar amb el model preventiu.

A la recerca de més agents
En tot cas, l’Ajuntament ha sumat tres districtes més, fins als 8 actuals, gràcies a la incorporació d’un total de sis agents provinents del servei de la grua municipal. D’aquesta manera, la ciutat compta avui amb 16 policies de barri. “Mai hem volgut acabar amb la policia de barri ni amb el model preventiu, però els recursos que tenim són els que són”, referma la regidora. La plantilla de la Policia Local de Mataró és de 173 agents, però actualment hi ha 14 places vacants, fruit de jubilacions, baixes i trasllats que no s’han pogut cobrir. El govern confia en poder fer-ho a través de dos sistemes: la comissió de serveis (agents d’altres comissaries que sol·licitin el trasllat temporal a Mataró), via amb la qual s’espera cobrir 4 o 6 places, i la convocatòria de 8 places a través de concurs l’any 2014, sempre i quan l’Ajuntament tingui un nou pressupost aprovat. Si les previsions es compleixen, el govern augmentarà la policia de barri fins a 20 unitats, ampliant a un total de 10 districtes.


Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive