El futur de Catalunya, a les urnes

El proper diumenge 25 de novembre Catalunya celebra segurament les eleccions més importants des del restabliment de la democràcia. La massiva manifestació a favor de la independència del passat 11 de setembre, el bloqueig a la proposta estrella del govern –el pacte fiscal- i la crisi econòmica i la seva gestió han abocat Catalunya a unes eleccions prematures, només dos anys després de les anteriors. I més viscerals. Els partits s’han posicionat clarament en el tema identitari. Sense embuts. Sense jugar  “a la puta i la ramoneta”. I amb els drets socials agafats de la mà.

Convergència i Unió ha estat un dels partits amb un viratge més fort en el tema identitari. Mirant des de la barrera els esdeveniments previs a l’Onze de Setembre –participacions particulars a banda- i capitalitzant el moviment des de l’endemà, amb un Artur Mas que en cos no hi va ser però que consumit el cartutx del Pacte Fiscal en una reunió de menys de dues hores amb Mariano Rajoy va decidir abraçar una realitat independentista creixent. Núria Calpe, representant del Maresme que va a les llistes de la federació nacionalista, considera que la campany ha anat "bé" malgrat que 'shagi "embrutat per gent que de democràcia en sap poc". Calpe considera que són unes eleccions molt "trwanscendentals" i que "la ciutadania n'és conscient".

El PSC com a principal grup de l’oposició no aposta ni per la independència ni pel centralisme. “El federalisme és la via sensata”, afirma Alícia Romero, candidata maresmenca a entrar al parlament després del 25 de novembre. Una de les preocupacions del PSC ha estat mobilitzar el seu electorat, per això han fet “una campanya de proximitat”. Una mecànica important per “explicar què és el federalisme i com funciona com instrument per aconseguir justícia social i igualtat”. L’objectiu és “convèncer els indecisos i connectar amb la gent”. Romero considera que hi ha una tendència “ a la baixa” per “moltes raons” respecte el PSC (així ho indiquen les equestes), però que cal lluitar perquè “l’impacte sigui el menor possible”.

De la independència al federalisme i del federalisme al centralisme. El Partit Popular es troba a les antípodes de les propostes de CiU. Jose Manuel López, present a les llistes del PP a la Generalitat, considera que les enquestes “són enquestes, però mostren una tendència” que per ells és positiva: “Per primer cop un electorat que acostuma a quedar-se a casa en les eleccions autonòmiques vol sortir per aturar les dèries independentistes”. I apostant per una millora per Catalunya que segons López el mateix Rajoy creu convenient: “Ens cal millor finançament i la solidaritat no pot ser il•limitada, però millorar els mecanismes de finançament es fa dialogant i no amb ruptura; Rajoy és receptiu amb aquesta idea i ho defensarem davant qui calgui”. 

Després d’anys complicats a nivell intern i de credibilitat de partit, Esquerra es troba renaixent i agafant un protagonisme durant la campanya que segurament no esperaven. Pere Aragonès, maresmenc a les llistes per ERC, considera que tot i que “es diu que la campanya no serveix, a nosaltres ens ha servit per augmentar suport”. De fet, les darreres enquestes col•locaven ERC en segona posició al parlament en alguns casos. Els motius considera que són clars: “No som un partit que el deu de setembre no estava per la independència i el dia 12 sí, i ha quedat clar que votar ERC serà votar al 100% diputats que treballaran per la independència”. Per Aragonès, altres partits com CiU [tot i que no el cita directament] tenen “un 25% de la federació que segurament no és independentista”. 

ICV-EUiA juga un paper a dues bandes. Està pel dret a decidir però lluita i carrega amb força contra les retallades i a favor de la millora dels drets socials. Les enquestes li donen una pujada en vots i diputats, fet que Salvador Milà, a les llistes per la formació ecosocialista, considera que es dóna perquè aglutinen “un vot d’alternativa davant la desorientació de la convocatòria d’eleccions i la gent que vol apostar per altres factors com els drets socials”. Per ell s’ha intentat “amagar les retallades amb el debat nacional, però no han pogut”. “ L’objectiu és “superar l’esquema esgotat de la socialdemocràcia i impulsar una alternativa per l’esquerra social del país”. I amb dret a decidir, apunta.

La CUP, present a l’Ajuntament de Mataró i que es presenta per primera vegada a les eleccions a la Generalitat, també està confiada. “No tenim presència mediàtica, però al carrer el que estem notant és molt potent i se’ns trasllada molta il·lusió de la gent”, explica Xavier Safont-Tria, regidor a Mataró i present a les llistes de la CUP per Barcelona. Per ell “molts ens veuen com una esperança de canvi en un moment difícil” i saben “que sempre hem estats lligats amb la independència i un projecte social transformador que doni més justícia social”. Safont-Tria considera que la “trajectòria exemplar” i l'honestedat de la formació són motius pels quals estan confiats.