Capgròs
Un dels primers dibuixos que va fer en Jaume va ser una casa partida en dos. Els seus pares el van adoptar quan era molt petit i tenia dificultats per adaptar-se a la nova situació. La psicòloga Irene Burriel, que el va tractar dels 3 als 6 anys al CDIAP de Mataró, explica que el procés d'adopció és molt complex emocionalment: "Els nens adoptats han patit una separació molt forta a l’inici de la vida, no han tingut un vincle materno-filial, i ho expressen a la seva manera". En Jaume tenia "dificultats per parlar, rabietes explosives i problemes per tolerar la norma i relacionar-se".
La teràpia al centre transcorre sempre en un ambient lúdic: "Els nens expressen amb el joc tot el que no poden expressar verbalment i en Jaume és especialment sensible en aquest sentit”. La seva família també va haver de posar de la seva part, com explica la mare: “Ens van ensenyar a posar-nos en la pell del nostre fill, a entendre el seu comportament i els seus motius”. La psicòloga va parlar fins i tot amb l’escola: “Havien d’entendre que no podien exigir-li el mateix que als altres nens, que si, per exemple, es negava a canviar de cadira no era per desobediència sinó perquè s’aferrava a un objecte que li donava seguretat després d’haver patit tants canvis”. Ara en Jaume té set anys i la seva mare està encantada amb el servei: “Quan un pare es desborda ha d’acudir a un terapeuta, perquè un pare desbordat no ajuda el seu fill”.
Els pares de l’Ainoa també estaven preocupats pel seu desenvolupament. Només tenia tres mesos quan la van portar per primer cop al CDIAP. "No sabíem que existís aquest servei, ens ho va recomanar el pediatra", explica la mare, Neus Garcia. La nena tenia una torticolis congènita i la va tractar la fisioterapeuta Teresa Arenas. Dos anys després es van adonar que no parlava: "El mestre deia que es retreia molt, ella sabia que parlava malament i com que és molt tímida es tancava en ella mateixa". La Neus va decidir portar-la un altre cop al centre, i la logopeda Elisabeth Dulcet va iniciar un tractament.
El retard del llenguatge de l’Ainoa provenia d’un problema de discriminació auditiva provocat per mucositat a l’oïda. "A banda d’enviar-la a l’otorrino, havíem de treballar la parla, perquè si has sentit malament durant tant de temps has de tornar a enregistrar tot el que havies assimilat", diu Dulcet. En aquests casos els pares han d’ajudar a inculcar uns hàbits de treball per tal d’augmentar la capacitat d’atenció del seu fill: "La mare assistia a la sessió i així podia reforçar la teràpia a casa donant a la seva filla un rutina que la faria sentir més segura". Tot i que encara no ha acabat el tractament, l’Ainoa ja no té por d’equivocar-se i es comunica molt millor.
Un treball multidisciplinar
"El CDIAP està adreçat a qualsevol família preocupada pel desenvolupament del seu fill, no només els casos greus sinó també els nens que estan inquiets o tenen dificultats per parlar, moure’s o relacionar-se”, explica la coordinadora Laia Serras. Es tracta d’un servei públic adscrit a la Fundació Maresme on poden anar nens fins els sis anys però cal que comencin la teràpia abans dels quatre. El primer pas quan arriben al centre és fer una acollida a la família i posteriorment una roda diagnòstica en què professionals de diferents disciplines valorin el cas. “Treballem en equip per contrastar opinions i acordar un tractament personalitzat”, comenta Serras. La comunicació amb els pares és essencial: "Les famílies arriben en un moment difícil, per això hem de ser molt sensibles i dedicar-los molt de temps".
Comentaris