Soraya El Fahri, opinió
Soraya El Fahri, opinió

El dret a una vida digna

Article d'opinió de la regidora d'ERC-Més a Mataró, Soraya El Fahri en el que parla sobre l'emergència habitacional

L'exposició dels motius per la defensa d'una vida digna s'han tornat un càntic dels quals les institucions amb competències fa temps que fan la vista grossa. Els moviments socials i plataformes en defensa de l'habitatge tenen un recorregut de lluita històric i incansable: són l'única esperança en temps on la sostenibilitat de la vida per la classe treballadora és un repte de subsistència al més pur estil del darwinisme social.

Fa 43 anys la meva família i jo vàrem arribar a terres catalanes. Com qualsevol família treballadora en cerca de millorar les seves condicions de vida, la nostra principal necessitat i dret garantit fou l'accés a un habitatge amb un preu assequible i proporcional. Perquè ens entenguem, ras i curt: si la meva família tenia un ingrés de 600 euros, el lloguer equivaldria a uns 30 euros atenent a la inexistència d'un Estat del Benestar que empari casos de vulnerabilitat. Quina paradoxa, oi? Amb tot, avui dia la meva família hauria estat desnonada per impagament del lloguer. Sí, ha plogut molt d'ençà on la normalitat és fer llançaments per desnonar famílies sense miraments: ni la situació d'excepcionalitat arran d'una pandèmia mundial ni l'agreujament de les desigualtats d'aquesta han aturat aquesta lògica perversa de concebre la vida com un efecte final del procés de producció i no com un sistema de benestar que ofereix factors materials i socials per garantir una vida sostenible i reproduïble. L'aturada dels desnonaments i la seva prohibició és una demanda de mínims que ens estan negant i si ho permetem haurem traït la nostra nissaga familiar i comunitària autòctona o migrada en lluita.

La nostra ciutat no és una excepció a l'actual emergència habitacional; ni abans ni durant la pandèmia. Les ocupacions són una tendència a l'alça perquè no existeix una alternativa i el govern municipal sembla que està a anys llum de donar resposta al problema de convivència que això comporta: generar parcs públics per urgència i mobilitzar els pisos buits (actualment a Mataró s’estima que n’hi ha més de 3.800),  i destinar-los a lloguers socials flexibilitzant els "requisits de pobresa" que semblen excloure més que incloure a la població mataronina afectada amb especial afectació a la població migrada i indocumentada. Cal doncs reclamar des del municipi, i de forma conjunta, més polítiques socials i ajuts al Govern Espanyol, així com a la Generalitat de Catalunya; és una lluita que hem de liderar des de Mataró. A més, cal donar compte de les nombroses (i sovint no reconegudes) iniciatives populars i solidàries que han donat suport material, psicològic i d'acollida al veïnat afectat de diferents barris de la ciutat de Mataró i que emplaço a seguir existint malgrat no ser la seva responsabilitat.

Des de l'escenari polític, ens caldrà fer un pas ferm i valent si volem recuperar el dret a l'habitatge; el dret a una vida digne. Això tindrà unes implicacions més serioses i requerirà una convicció política estratègica i implacable que sigui capaç d'oferir més que ampliacions i suspensions extraordinàries al desequilibri criminal de gent sense cases i cases sense gent. Comencem, doncs, per la realitat més propera; defensem els nostres municipis de les urpes del poder especulador, bancs i fons voltors.

Arxivat a:

Comentaris (5)

Isabel Fa 2 dies
Aquesta senyora vol defendre els seus propis interesos, ayudar als seus , s`està veient que moltes families d`afora, tenen freferència amb les ajudes avans que els de aqui ,que ens vol explicara menys demagògia.
Bueno pero no tonto Fa 2 dies
Creo que esta carta de esta señora que pide que cedamos pisos gratis o casi la debería dirigir a las autoridades marroquíes y al Sultán, que tiene buenos chalets en en Francia y varios países, es él el culpable de vuestro sufrimiento, y sus súbditos se ven obligados a emigrar a un país que tiene dificultades para mantener a 4 millones de parados, y no se puede atender a más personas.
julio Fa 2 dies
Soraya, lo que primero tienes que hacer, que haces muy poquito, es cuidarte de que tus paisanos no cometan actos delictivos, que la gente ya está harta, ya que de la forma en que están actuando, nunca van a conseguir que los propietarios de las viviendas confíen en ellos, ni por 500 euros de alquiler, ni por 200. Lo primero: seguridad ciudadana y buen comportamiento y después, que pidan lo que quieran y que paguen como todos y sin ningún privilegio!. sólo faltaría!
Gladio Fa 3 dies
En definitiva, la señora quiere que a sus paisanos se les ofrezcan casas baratas o gratuitas por la cara, quitándoselas a la gente que ha trabajado toda su vida para comprarlas y destinarlas al uso que consideran conveniente. Toda la vida a esto se le ha llamado cara dura, si no me equivoco.
Miro Fa 6 dies
A veure Soraya, les okupacions dels teus Menas que defensen no són pels preus dels lloguers ni necessitats, sinó per fer mal, fan narco pisos, han okupat fins a vivendes d'alt standing com plaça Granollers i molesten als veïns per les nits, punxen llum, i roben als entorns mentre tenen els millors mòbils, patinets i roba de marca. Què vols justificar. Se t'hi veu el llautó

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive