Dona exemple i no lliçons: un punt d'esperança per a les víctimes d’abusos infantils

1 de cada 5 menors pateix abusos infantils. El 90% d’aquests no en parlen. El restant espera a tenir edat adulta i quan “surt” el tema ho sol fer òbviament com a trauma. L’estadística és feridora i encara avui en dia, coneixent-la, tots plegats contribuïm com a societat a ignorar-la sigui. Com si els problemes desapareixessin si no en parlem. Precisament per canviar aquesta tendència a amagar la pols sota la catifa i a invertir per complet la situació creant una xarxa específica de suport i atenció a víctimes i famílies, una emprenedora mataronina ha fet tres passes endavant i ha aixecat la mà. “Jo he decidit donar veu a la meva història perquè la resta de persones víctima d’abusos o altres traumes tinguin un punt de llum, un punt d’esperança”, defineix. 

La Noemí López s’expressa amb una enteresa i una exactitud corprenedora quan parla del seu llibre, del seu projecte de fundació i de la seva vida que, en realitat, ve a ser parlar d’una mateixa cosa. Ella va ser víctima d’abusos infantils quan era petita. Va haver de fugir de casa perquè l'agressor era un amic de la família, ho va “amb una parella més que tòxica”, va trencar amb la família, va intentar fugir i refer la seva vida però un dia, veient per la televisió les notícies d’un dels casos d’abusos més mediàtics, el d’una escola barcelonina de maristes es va, explica, “desbordar del tot, em vaig trencar, tot era tristesa, sempre plorava”. De la peripècia dolorosa de la Noemí, que va apuntar-se a teràpia, en surt el llibre que acaba de publicar ‘Y ahora ¿qué?’, un relat en primera persona que també l’empeny a crear una fundació que pugui ajudar a les víctimes amb una xarxa de suports que ella precisament no va tenir quan va caure.

“Quan ets un nen no ho processes el que t’està passant i amb el temps el cervell l’esborra. Jo del meu cas guardo flaixos més que records i em va quedar un trauma, una angoixa, uns malsons”, explica López que en el llibre s’ha oberta de bat a bat per explicar com ho va viure. La duresa d’explicar-ho a una amiga, recórrer a la Fundació Vicki Bernadet, iniciar teràpia. “El procés de teràpia va ser molt dur, d’entrada vaig estar tres mesos sencers plorant i no va ser fins llavors que vaig poder parlar amb la família, amb els meus pares i també al meu fill el que m’havia passat. Parlar-ho amb els pares va ser duríssim, òbviament”, relata.

De la manca d’empatia a començar a escriure

La Noemí explica que “tot i que sigui dur, no és fins al grup de teràpia que coneixes altres persones que per haver passat una situació similar notes que et transmeten l’empatia que la gent que no ho ha viscut no pot transmetre”. Això li va fer encendre la llumeta i com a part del procés va començar a escriure. En principi escrivia reflexions, com un dietari, per a ella i prou. Una amiga amb on ull lector ho va veure i va convèncer-la que tot aquell diari s’havia de publicar. La Noemí mai havia escrit res i ara faria un llibre explicant una temàtica com aquesta.

El resultat és un llibre resultat d’un any i mig. Amb il·lustracions també de la pròpia autora que l’entén “com un camí d’etapes diferents, on hi ha pors i dubtes però també avenços. “Jo el meu procés l’acabo quan em vaig poder reconciliar amb mi mateixa i em perdono: no perdono a l’agressor, et perdones a tu mateixa per poder seguir vivint sense sentir rencor ni odi i és llavors que has canviat com ets respecte el món”.

Proper pas: la Fundació

Amb el llibre sota la mà i la voluntat que arribi al màxim de gent per ser d’ajuda, Noemí López no vol quedar-se aquí i barrina una fundació específica.  Sóc emprenedora, empresària, tinc l’autoestima més sanada i sóc capaç de fer-ho. Vull donar un exemple i no lliçons i és per això que plantejo que sigui una xarxa de supervivents, que et permeti conèixer altres persones, que sigui un espai segur en el que no et facin preguntes que no toquen i on trobis voluntaris que et transmetin l’empatia que jo vaig trobar a faltar”. Els beneficis de la venda del llibre seran per alçar aquesta estructura que López resumeix com “una eina per aconseguir que les víctimes passin a ser supervivents”.

Aquest divendres, dia 24 de febrer, es presenta a Dòria Llibres el libre de Noemí López. També el mateix 8-M (dimecres 8 de març) al TecnoCampus de Mataró es farà una presentacó que compta amb el suport de Rotary Club i que vol servir de primera pedra de la fundació específica que López vol ubicar en aquest entorn.