Destaquen el paper de Mataró i el Maresme en la lluita antifranquista

"Aquest homenatge s’hauria d’haver fet fa trenta anys, quan aquells que van ser un referent encara estaven entre nosaltres. Però més val tard que mai”. Pep Riera, exlíder sindical i represaliat durant el règim franquista, va destacar dijous, dia 11, la importància de recordar “les virtuts i qualitats” d’aquells que van lluitar contra la dictadura. Ho va fer en el transcurs de l’emotiu acte d’homenatge als maresmencs represaliats pel franquisme promogut per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat i l’Ajuntament de Mataró. Al Maresme, 929 persones, de les quals 239 de Mataró, han rebut indemnitzacions del govern català per haver patit presó durant la guerra o la dictadura. L’acte de dijous va servir per fer-los un reconeixement “més concret i personalitzat”, segons va destacar el secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell. Però del miler de represaliats maresmencs, pocs més d’una vintena –molts dels quals d’edat molt avançada- van poder ser presents a l’acte i recollir personalment el diploma signat pel president de la Generalitat, Jose Montilla, i el conseller Joan Saura que reconeix la seva lluita. En alguns casos, van ser els seus familiars els que van assistir a l’homenatge.

Durant l’acte, la historiadora Margarida Colomer va fer un repàs exhaustiu de la història dels represaliats durant la Guerra Civil i al llarg de la dictadura a Mataró i a la comarca, on la lluita antifranquista va ser “continuada i tenaç” malgrat els intents per part d’algunes versions de la història que intenten fer creure que l’oposició al règim era dèbil, i que la societat estava despolititzada i era passiva. “Al Maresme no va ser així, l’oposició va ser viva, forta i continuada”, va dir Colomer. La historiadora va destacar el paper que van jugar els lluitadors polítics, sindicals, socials i culturals, malgrat els intents per part del règim d’implicar la pròpia societat civil “per fer-la còmplice de la repressió, hi havia molta delació”. Segons Colomer, la repressió “es va fer necessària per mantenir el règim”. Però tot això, des dels anys quaranta hi van haver moviments i fets, com ara les diferents vagues laborals en el sector del tèxtil –moltes d’elles liderades per dones-, que van anar alimentant el moviment d’oposició al règim. Molta de la gent que va participar en aquests i altres fets va pagar el preu de la llibertat i és a aquestes persones, que en alguns casos van arribar a complir condemnes de molts anys a la presó, a qui es dirigia l’homenatge que es va celebrar en el Foment.

Al costat del secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell, l’alcalde, Joan Antoni Baron, visiblement emocionat, va presidir l’entrega dels diplomes, que també va comptar amb la col·laboració d’alcaldes i regidors d’altres municipis de la comarca. Aquest va ser el moment més emotiu d’un acte que va acabar amb una actuació de la coral Primavera per la Pau, molts membres de la qual també van ser represaliats o familiars d’aquests homes i dones que van lluitar per la llibertat.