Desenredar l'afer Can Fàbregas per la via de la cultura popular

Ben pocs es podrien imaginar que el projecte de la Casa de la Cultura Popular acabaria sent el desllorigador de l’afer Can Fàbregas, la clau per permetre l’arribada del Corte Inglés a la ciutat. L’acord entre l’Ajuntament i la Plataforma Salvem Can Fàbregas passa per reconstruir la fàbrica i convertir-la en un equipament públic municipal que acollirà la citada Casa de la Cultura Popular. Quina mena de “casa” és aquesta? A falta de concretar-se sobre paper, ha de ser un espai de difusió de la cultura popular mataronina. Seguint el model d’equipaments ja existents a Tarragona o Vilafranca, es tractarà d’un punt de trobada per tots aquells interessats en conèixer més a fons el conjunt d’actes tradicionals de la ciutat, en especial aquells vinculats a la festa major de Les Santes. Un nou magatzem per a totes les figures i comparses, que fins ara “dormen” en una de les naus de Can Marfà, i alhora un espai expositiu perquè els ciutadans puguin conèixer ben de prop tot aquest patrimoni. El projecte ha de ser una realitat l’any 2015.

ERC, CiU i la CUP ja havien plantejat la creació d’una Casa de la Cultura Popular a Mataró. Els republicans ho portaven en el programa electoral de les darreres eleccions municipals i fins i tot van fer un acte per explicar-ne els detalls. ERC pensava en un “atractiu turístic de la ciutat” que alhora fos un punt de trobada de totes les colles i entitats que es mouen a l’entorn de la cultura popular i tradicional. A més, l’espai serviria per allotjar totes les figures i elements festius de la ciutat, inclouria un espai per a exposicions i una sala d’actes per a xerrades i actuacions musicals.

CiU no ho portava en el seu programa cultural, però si que van incorporar el projecte en el Pla de Mandat, un cop va assolir l’alcaldia de Mataró. Dins de l’eix “Mataró Cultural”, hi apareix la proposta de creació de la “Casa de la Festa”, com una via per a la “projecció exterior de Les Santes com a valor cultura nacional”. Pel que fa a la CUP, a principis d’aquest 2013, en una entrevista amb Mataró Ràdio, el líder de la formació, Xavier Safont-Tria, també va reclamar al govern que impulsés la “Casa de la Cultura Popular” o la “Casa de la Festa Major”, com a espai de conservació i divulgació del patrimoni festiu de la ciutat. Cap de les tres formacions, però, va detallar quina ubicació hauria de tenir aquesta Casa de la Festa.

Poc convençuts
El Ple d’ahir dijous va aprovar per unanimitat declarar “d’interès social” la reconstrucció del conjunt catalogat de Can Fàbregas per destinar-lo a equipament públic municipal. L’acord per convertir la fàbrica en la Casa de la Cultura Popular va ser total. I tanmateix, durant la sessió plenària ningú es va mostrar gaire convençut de la idoneïtat del projecte. Joan Antoni Baron, cap del grup municipal del PSC, va explicar que aquest “no era l’ús que teníem previst per a la nau, ni el més adequat en un moment com aquest”. José Manuel López, del PP, va lamentar que s’obrís un nou equipament públic municipal quan Can Marfà està paralitzat i Can Minguell ha tancat portes. “És un luxe asiàtic que ara no toca”, va resoldre. Esteve Martínez (ICV) es va preguntar quant costarà la gestió de l’equipament i va mostrar dubtes sobre si la fàbrica reconstruïda comptarà amb prou espai per acollir el magatzem i el museu de figures i comparses. I Xavier Safont-Tria (CUP) va insinuar que preferirien un altre ús per a la fàbrica, com ara acollir la seu de l’Escola de Música. L’alcalde Joan Mora va reconèixer que el manteniment Casa de la Cultura Popular suposarà una despesa per a les arques municipals, i que caldrà redactar un pla de viabilitat. D'altra banda, en un comunicat emès aquest divendres, la Plataforma Salvem Can Fàbregas assegura que és l'Ajuntament, i no pas ells, qui planteja la reconstrucció de la fàbrica per dedicar-la a equipament cultural. Al final, per tant, cap dels agents implicats ha volgut assumir com a pròpia la idea que ha servit de desllorigador de l'Afer Can Fàbregas. Però tots l'han acceptada, gairebé a contracor, com a única via de consens per deixar enrere una polèmica que ha marcat la vida política de la ciutat durant els darrers set anys. 

Els models existents
La Casa de la Festa seguiria models similars ja existents a municipis com Tarragona, Granollers o Vilafranca Penedès. En el cas de Tarragona, aquest equipament també s’ubica en una antiga fàbrica. Compta amb uns 1400 m2 dividits en tres espais expositius on es conserven i exposen els elements patrimonials del Seguici Popular de les Festes de Santa Tecla i se n’explica la seqüència ritual. A Vilafranca, s’ubica en un antic mercat modernista, també de caire industrial, i segueix un esquema molt similar. Serveix com a arxiu i magatzem de tot el patrimoni folklòric relacionat amb la festa major del municipi, i com a museu per a poder visitar tot aquest patrimoni. Els visitants poden veure el bestiari, gaudir dels plafons fotogràfics i explicatius de cadascun dels Balls de la Festa Major, Falcons i colles castelleres, a més de conèixer els prolegòmens i els epílegs de la Festa.