Des de la taula 009

El primer contacte és fred. No es detecta gens d'entusiasme més enllà del cordial bon dia. (Perdoni, és que són les vuit del matí i la nit ha estat de castanyada). Es forma un cercle espontani. I el representant de l'administració passa llista. Els titulars fan cara de resignats. I els altres –a veure quan s'acaba això- d'impacients. El vocal d'una de les meses s'excusa amb un parte mèdic. El primer substitut no hi és. I la Piedad, la segona substituta, arriba tard i una mica sofocada. S'excusa i li responen que s'ha de quedar. “És broma!”, exclama rient! I s'adona que ningú més riu. Entra a l'equip titular, sense pietat! És la que completa el trio de la taula: l'atzar és l'atzar.

De seguida es munta el dispositiu. Dues taules, dues urnes i sis cadires. Hi ha dos interventors, un de CiU i un del PSC que fan la cara dels qui ja saben de què va la cosa. Surten sobres i impresos oficials d'una caixa de cartró. S'omplen les caselles del districte, de la secció, de la mesa. La repetició torna l'escriptura automàtica. “No cal fer-ho tot ara, que hi ha moltes hores”, aconsella el senyor administrador . Però fa l'efecte que d'aquesta manera s'avança feina (il·lusos!). Són les nou en punt, l'acte de constitució està complet i s'obre el col·legi.

Arriba el primer votant. 18 anys acabats de fer i en època d'examens. “DNI, si us plau”. Es comprova que el nom estigui al cens. S'escriu a mà a la llista i se li dóna el número 1. Un dels vocals agafa el sobre amb el vot i desvirga l'urna. Arriba el segon votant i el tercer. La cosa s'anima, però l'eufòria dura poca estona. De cop la sala torna a quedar buida. L'administrador ho aprofita per dir que se'n va. “Abans us pagaré”. I tot seguit dóna protocolàriament un sobre a cadascú: 63,34 euros pels presidents i 53,34 pels vocals. (“No compensa, no compensa”, diuen els funcionaris forçats). Les hores passen i els votants van entrant a glopades, la tercera edat és majoria, la segona té una presència notable i els joves suspenen. La Piedad anima l'ambient (encara no m'ho crec!). A les 11 hi ha 80 vots a cada urna. Les monges del col·legi porten una plata de panallets i preparen cafè. Moltes gràcies.

A la 1 la participació puja fins als 150 vots per urna. El ritme no és dolent. Arriben apoderats d'ERC i d'ICV. I el representant de l'administració que des del col·legi envia les dades parcials de participació per PDA (fa exhibició de la novetat tecnològica de la jornada!). Es fan torns pel dinar. La tarda comença a dos quarts de tres, quan entra el primer votant. Entren famílies senceres i grups de tres i quatre persones. Entre pauses es fan sudokus i porres de participació. A les sis de la tarda, 250 vots en un cens de 467. Per sobre del 50% i falten encara dues hores. Encara hi haurà temps perquè entrin més de seixanta persones. Toquen les vuit. Es tanca el col·legi i vota la gent de les meses. L'interventor del PSC, que és físic, fa el càlcul ràpid. S'ha arribat al 65% de participació en les dues taules. Molt bé! Ara arriba el millor! S'obren les urnes i comença el recompte. Tothom ajuda i els números quadren. CiU apallissa. El PSC aguanta en segon lloc. S'omplen les actes i es tanquen els sobres. Petons, abraçades i els presidents, al jutjat. La jornada acaba passades les deu del vespre. F. Castanyer