Dealan:'Les coses ens han anat millor del que ens pensàvem'

Cirera Rock, les Santes, les Fires Joves, Premià...esteu a tot arreu. Amb tantes actuacions, teniu la sensació que esteu tenint èxit?
Guillem: Bé, èxit no, que les coses ens han anat millor del que ens pensàvem. Jordi: Senzillament les coses han anat bé, hem treballat bastant tot i que encara hem de fer un pas important a l'hora d'assajar amb més ganes i amb més força. Hem anat fent concerts, ens han cridat d'aquí i d'allà, ens ha vist força gent… potser ens hem donat més a conèixer ultimament a través de la maqueta.

Com heu viscut a nivell personal totes aquestes actuacions?
Alba: Eren un repte important, tan els concerts com el de Premià o el de Santes i també, evidentment, els concursos. Sobretot al Cirera Rock no les teníem totes perquè la competència era molt bona. Dels cinc grups finalistes érem tots molt bons i a més d'estils molt diferents i mai saps com ho valorarà el jurat. Hi ha molts factors que hi intervenen i una mica també hi intervé la sort. Per tant, estàvem contents de participar-hi però no sabíem com aniria. Guillem: Sempre diem que si els nou membres del jurats fossin nou persones diferents triarien un altre grup, i mira ens va tocar a nosaltres.

I el fet de tocar a tants llocs no crea una mica de rivalitat?
Guillem:Si que n'hi ha hagut. El fet d'haver guanyat dos premis a la mateixa ciutat en cosa de dos o tres mesos... hi ha gent a la que no li ha agradat. Suposo que sempre passa. També hi ha molta gent que no li ha agradat que un grup folk, tot i que som bastant rock també, guanyi un concurs que es diu Cirera Rock, i en canvi des de l'organització diuen que és un concurs obert a qualsevol música, per la qual cosa, jo potser diria que canviessin el nom perquè dóna lloc a molta confusió. Jordi: Suposo que el fet d'haver guanyat un premi del públic i un del jurat a Mataró dóna peu a crítiques però tampoc crec que sigui per gelosia. Tot i això, suposo que estareu tots d'acord [als seus companys] que Dealan no vol competir amb ningú i menys amb gent que comparteix aquesta afició que és la música. Per tant si hi ha crítiques les acceptarem i les compartirem o no però això no ens farà enfrontar-nos amb ningú i encara menys amb companys nostres.

S'està parlant molt de la Casa de la Música Popular que podria impulsar el Clap. Creieu que hi ha dificultats per als joves que es volen dedicar a la música?
Alba: En general crec que sempre falta molt de suport, i aquí a Mataró especialment perquè ara ha sortit aquesta iniciativa però de fet ja fa anys que se'n parla. Així com hi ha altres poblacions que tenen locals d'assaig o centres on gravar les primeres maquetes, aquí a Mataró hi ha molt poca cosa. Tot i que ara s'està intentant potenciar, penso que falten molts més concursos com aquests, que faciliten poder gravar alguns temes o tenir diners per comprar-te material. Jordi: Nosaltres concretament, potser perquè la nostra música és diferent, en qualsevol concurs o festa, potser tenim més facilitat per actuar que un grup, per exemple de pop-rock, dels quals n'hi ha deu, quinze o vint en una mateixa zona.

Com definiríeu el vostre estil?
Guillem: Celta rock. És un celta recolzat en bases rock. És a dir, mantenint l'essència de les melodies celtes, però afegint per sobre bases rock amb bateria, baix i guitarra que donen força a aquestes melodies.

En qualsevol cas diríem que és un estil més minoritari o si més no menys conegut que el rock o el pop. Com us ho heu fet per enganxar el públic?
Guillem: Precisament és un estil que agrada a tothom, a petits i a grans i això a nosaltres ens agrada també. I potser aquí està el motiu d'haver guanyat el premi del públic del Toni Muñoz. Alba: És veritat que és un estil que agrada a molta gent però potser aquí a Catalunya és poc conegut. A Galícia per exemple hi ha molt de planter celta i aquí potser no tant.

I aquesta reacció de la gent l'esteu notant en les vendes de la maqueta?
Alba: Sí, ara ja en portem unes vuit-centes, des de el juny. Estem molt contents perquè havíem fet una primera edició de cinc-centes còpies i les vam vendre de seguida i en vam fer cinc-centes més. I per a nosaltres això també és un èxit perquè la gent ve al concert i li agrada i llavors es vol emportar la nostra música a casa per seguir-la escoltant.

Creieu que heu arribat ja al que seria el vostre estil?
Guillem: No encara no es pot dir que l'haguem trobat. Però crec que amb el que hem evolucionat en set o vuit mesos, des de que estem tota la formació actual, en cosa d'un any o dos el canvi serà gran i trobarem el nostre propi estil.

I en què ha consistit aquesta evolució?
Guillem: En més temes i més complexos, s'han afegit més instruments també i cançons més completes.. Jordi: Ha sigut gràcies també a l'impuls que ens han donat al grup nous components de fa sis o set mesos, a través dels quals hem pogut millorar i evolucionar, i crear una mica, no tan l'estil Dealan, però sí la riquesa d'instruments i de components que des d'un inici buscàvem.

Dèieu que és una música que agrada a tothom…quina sensació us transmet el públic als concerts?
Alba: La reacció del públic és positiva. Però moltes vegades la gent et ve a veure sense saber massa el què. Llavors, un cop allà veus que realment els agrada i potser no s'ho esperaven. Normalment la gent balla, salta, participa bastant... Últimament fem participar més la gent als concerts i al final sents com et donen suport, t'aplaudeixen i et demanen bisos.

Jordi: Tenim força cançons que faciliten que la gent s'animi i que salti, però també tenim d'altres que són més per escoltar la música i gaudir, sense necessitat d'haver de ballar.

Quins plans teniu ara?
Guillem: Assajar, assajar i assajar. Perquè a l'estiu entre concert i concert no avances, I ara ens interessa fer noves cançons, evolucionar una mica. Les actuacions que surtin les anirem fent però jo crec que no ens interessaria tenir molts concerts, a l'estiu si que vas més a per totes però així no tens temps per sentar-te i dir: fem les coses bé.

Llegeix la segona part de l'entrevista