El CAP Ronda Prim, que acull dos dels centres de primària de la ciutat. Fotos: R. Gallofré
El CAP Ronda Prim, que acull dos dels centres de primària de la ciutat. Fotos: R. Gallofré

Crisi als CAP de Mataró, desbordats i al límit per la pandèmia

Els metges de família de la ciutat denuncien manca de recursos i problemes organitzatius per respondre a les demandes dels pacients i atendre’ls amb totes les garanties en el context actual de pandèmia

La pandèmia ha rebentat les costures de l’atenció primària a Catalunya, quelcom que es deixa notar als CAP de Mataró. Malgrat que la incidència de la Covid està baixant gràcies a l’avenç de la vacunació, els centres d’atenció primària de la ciutat segueixen en una situació límit i vorejant el col·lapse. Quelcom hi falla quan, tal i com s’han trobat els usuaris en els darrers mesos, ningú els agafa el telèfon després de tot un matí trucant-hi, aconseguir una visita presencial sembla una cursa d’obstacles, una consulta online no rep resposta fins al cap de massa dies, serveis com els de ginecologia estan del tot saturats o s’eternitzen les derivacions a les consultes externes d’especialitats com ara traumatologia, dermatologia o oftalmologia. Els professionals reconeixen que el panorama és força negatiu. “Fan falta més metges i infermeres, amb els recursos actuals no podem fer front a aquesta situació”, asseguren. El reportatge recull el testimoni de quatre metges de família de la ciutat que assenyalen els dèficits que pateix el sistema d'atenció primària. Des de l'Institut Català de la Salut s'ha donat resposta a les crítiques, que podeu llegir en aquest enllaç

 Ja no es dona hora de forma directe als usuaris que demanen cita

Què està passant als CAP de Mataró i del conjunt del país? La Covid ha obligat a reorganitzar tota l’atenció primària, per una banda destinant bona part dels seus recursos humans i espais a fer front a la pandèmia (PCR, tractament i seguiment de les persones contagiades i els seus contactes estrets, vacunacions...); per l’altra, donant preferència a l’atenció a distància (telefònica o online) en detriment de la presencial, amb l’objectiu d’evitar aglomeracions i riscs de contagi als centres mèdics. Això té moltes conseqüències; la més important, que ja no es dona hora directament als usuaris que demanen cita per ser visitats pel seu metge, com era habitual fins a la pandèmia, sinó que s’estableixen filtres. Ara, quan fa la petició per via telefònica o online se li comunica com a resposta el dia en què el metge el trucarà, per valorar per telèfon si cal demanar-li proves o analítiques, receptar-li un medicament o citar-lo a la seva consulta per explorar-lo en persona.

Aquest sistema, per diversos motius, no acaba de funcionar i està generant problemes importants tant d’accessibilitat de la població al metge que té assignat, com de l’atenció que els propis facultatius poden prestar als seus pacients. “La presencialitat és imprescindible, amb un cop d’ull al pacient sovint esbrines molt més que amb mil trucades”, explica Juanjo Montero, metge del CAP de Rocafonda, “En especial la gent més gran que s’han passat tota la pandèmia aguantant dolències i dolors fins al límit sense que els poguéssim visitar en persona”.

eeb2041d b7c0 4ae4 8b94 bfd65d1082db

Entrada al CAP de Ronda Cerdanya. Foto: R. G.

"Hem de tenir molta més presencialitat que ara” diuen els metges

En la mateixa línia s’expressa Mercè Jiménez, doctora del CAP La Riera. “Un 25% dels meus pacients tenen més de 65 anys i molts d’ells porten un any sense atenció presencial, són persones amb insuficiència cardíaca, edemes a les cames, malalties pulmonars i altres patologies a les el seu metge de capçalera, el metge que coneix, ha de poder fer el seguiment que tan important és en l’atenció primària”, constata. Si bé és cert que en les darreres setmanes, amb l’avenç de la vacunació i les millores en l’organització s’estan oferint més visites presencials, encara no és suficient. “No cal que totes les visites siguin en persona, la situació actual ens dona l’oportunitat d’agilitzar el sistema que abans tampoc funcionava bé, però avui estem lluny d’assolir l’equilibri, hem de tenir molta més presencialitat”, explica Maria Bartolomé, del CAP Mataró Centre.

Línies telefòniques col·lapsades

L’atenció dels pacients a distància ha portat els metges al límit. Els facultatius s’han de passar el dia al telèfon, sovint dedicant-hi molt més temps del que en teoria tenen programat per trucada, ja sigui perquè no localitzen el pacient o perquè requereix de més atenció de la prevista. També apunten que no és una via satisfactòria per solucionar els seus problemes de salut, que sovint temen que s’hagi tancat en fals. “Penges el telèfon i no et quedes tranquil·la, no saps si el tema està resolt, no té res a veure amb visitar el pacient en persona. Estem notant un deteriorament de la nostra activitat assistencial, no sentim que estiguem fent la feina ben feta”, constata Jiménez. El problema també és de tornada; amb tanta atenció telefònica, sovint vinculada a la Covid, les línies del CAP estan sempre ocupades. “Els pacients tenen raó en queixar-se quan diuen que sempre comuniquem, massa vegades ningú els pot agafar el telèfon”, constata Montero des del CAP de Rocafonda.

Juanjo Montero, metge de família al CAP de Rocafonda. Foto: R.Gallofré

Juanjo Montero, metge de família al CAP de Rocafonda. Foto: R.Gallofré

L'e-consulta mor d'èxit

"Els pacients ens intenten abordar per totes les bandes que se'ls acudeixen"

Com que la via telefònica sovint ha de quedar descartada, i molta gent ha evitat personar-se al CAP si no és estrictament necessari per temor als contagis, Internet ha esdevingut la solució... fins convertir-se també en un problema. L’e-consulta, un servei implementat abans de la pandèmia que permet enviar missatges al metge de família i a infermeria, s’ha desbordat amb la nova realitat. “És una bona eina, però ens farà morir d’èxit”, relata Mercè Jiménez, que recorda com va tornar de les minivacances de Setmana Santa i es va trobar amb més de 50 consultes online pendents e contestar. “Hem generat una expectativa d’immediatesa que ara no podem afrontar”, afegeix. L’e-consulta està pensada per resoldre dubtes sobre resultats de proves, sol·licitar renovacions de receptes o gestionar altres tràmits, però avui els usuaris, amb la resta de camins sovint blocats, la fan servir per a tot. Com destaca Maria Bartolomé, “el sistema s’ha desvirtuat” perquè els pacients, davant els problemes d’accedir al seu metge de capçalera, “ens intenten abordar per totes les bandes que se'ls acudeixen”. “No els culpo pas, és comprensible, però no donem a l’abast”, afegeix la doctora del CAP Mataró Centre. La sobredosi d’e-consultes, molt heterogènies (sovint són qüestions que no pertoquen a aquest canal com ara peticions de cites o d’analítiques de control o bé dubtes sobre la vacunació) acaba generant molta angoixa  “Normalment es triga fins a una setmana a donar-hi resposta, però al final em passo nits i caps de setmana repassant totes les que entren, no fos cas que se m’escapi alguna que amagui un problema realment urgent”, explica Juanjo Montero. Els mateixos metges apunten que aquesta setmana s'han introduït millores en el sistema i que es comença a agilitzar una mica. En tot cas, per demanar cita amb el metge, la millor via és a través d'aquest enllaç

L'Hospital i les consultes d'especialistes, col·lapsades

"A l'hora de derivar els pacients a les consultes especialitzades Hi ha un tap que no es desencalla"

Els metges de capçalera també han de lidiar amb els pacients que acudeixen a ells molt enfadats perquè, per exemple encara no els han citat pel TAC que els van demanar, per a la visita a l’oftalmòleg a qui van derivar, o per a recuperar-se de la lesió de genoll amb sessions de rehabilitació. La pandèmia ha col·lapsat l’Hospital i les consultes d’especialistes, i les llistes d’espera són enormes. “Ara mateix tenim un problema amb les derivacions dels pacients per la reprogramació del que no s’ha fet  durant aquest any i que ara crea un tap que costa de desencalla”, relata Mercè Jiménez, del CAP La Riera, que afegeix: “Aquests pacients vénen a queixar-se a nosaltres, perquè som els que els hem derivat, som a qui tenen accés, i sota nostre ja no hi ha ningú”, Montero, del CAP de Rocafonda, assegura que hi ha excepcions, però que “bona part dels serveis hospitalaris no s’han adaptat com cal a la situació actual”, quelcom que provoca “molts problemes de comunicació”, entre ells i l’atenció primària.

El centre mèdic del Camí del Mig, on es farà el CUAP. Foto: R.Gallofré

El centre mèdic del Camí del Mig, on hi ha consultes d'especialistes. Foto: R.Gallofré

Qui pot, se'n va a la mútua

"És normal que la gent es busqui la vida com pot, però les mútues s'estan fent d'or"

Què passa, doncs, sí els pacients no aconsegueixen que el metge de capçalera els visiti, o si ho fa i els demana un TAC o els deriva a un especialista, però el tràmit s’eternitza i no hi ha manera que els citin? Doncs que aquells que s’ho poden permetre acudeixen a qui els ho soluciona més ràpid: les mútues i clíniques privades. Des del CAP de Ronda Cerdanya, a Cerdanyola Nord, “un barri humil”, Teresa Gros constata que mai s’havia trobat amb tants pacients que li portessin proves fetes a la privada. “És normal i comprensible que la gent es busqui la vida, però és trist per als que pensem que l’atenció sanitària pública i de qualitat  ha de ser un pilar del sistema”, assegura. “Les mútues s’estan fent d’or, qui s’ho pot pagar hi va a fer-se proves complementàries i així poden tornar al seu metge amb els resultats”, afegeix Mercè Jiménez, que constata quelcom xocant: al CAP de la Riera estan programant algunes d’aquestes proves a mútues. “El sistema públic envia pacients al sistema privat a fer-se ecografies, és quelcom que em sap greu”, assegura.

iStock 624979568

Hi ha CAPs que estan derivant proves externes com ara ecografies a centres privats. Foto. Arxiu

Un problema que ve de molt lluny

"S'obren places de metge de família però ningú vol la nostra especialitat, no hi ha incentius"

Tots els professionals consultats coincideixen a apuntar que si s’ha arribat a aquesta situació no és exclusivament per culpa de la pandèmia, ja que el problema ve de lluny i la Covid no ha fet res més que accentuar-lo. “Nosaltres no podem fer més hores, estem saturats. No hi ha prou personal, necessitem més metges”, resol Juanjo Montero, unes paraules que troben eco en bona part dels seus col·legues. “Abans de la pandèmia estàvem molt tocats, però ara és una situació d’extrema vulnerabilitat”, assenyala Teresa Gros, que constata una realitat molt dura per al seu sector: els metges no volen dedicar-se a l’atenció primària. “La Generalitat diu que no troba metges per reforçar les plantilles ni cobrir baixes ni jubilacions, doncs potser que ofereixin millors condicions laborals i retributives”, lamenta. Mercè Jiménez rebla en el mateix clau. “Veuen que estem desbordats de feina, que no tenim temps ni d’anar al lavabo ni de fer una queixalada a la poma per esmorzar, que pleguem a les 9 de la nit... I ningú vol la nostra especialitat. El govern obre places de medicina de família però no genera cap incentiu perquè hi hagi demanda”, assegura la metgessa del CAP La Riera. Jiménez constata que en el seu centre “tindrem un problema gravíssim en tres o quatre anys perquè es jubilen diversos metges i no hi haurà qui els supleixi”. Avui bona part dels reforços es cobreixen amb metges d’altres CAP que doblen la jornada per tapar forats, quelcom insostenible a llarg termini. Bartolomé destaca que al CAP hi ha altre personal com infermeres que tot i que ara també van desbordades, amb recursos suficients haurien de poder assumir nous rols per descarregar de feina als metges, com ara determinats tractaments a pacients amb patologies cròniques.

CAP de Rocafonda, a Mataró. Foto: R.Gallofré

CAP de Rocafonda, a Mataró, amb pintades reivindicatives. Foto: R.Gallofré

Por a no arribar a temps

"Ens arriba gent en situació molt complicada, com ara càncers avançats, i és quelcom que ens afecta molt"

Tot el personal de l’atenció primària té en ment un efecte colateral molt greu de la pandèmia. La Covid va provocar, sobretot durant els primers mesos, un replegament de tot el sistema sanitari, CAPs inclosos, per atendre els malalts i evitar la propagació del virus. A causa d’això altres àmbits no van quedar ben coberts i es van desatendre les necessitats d’altres pacients, quelcom que ha comportat, entre altres disfuncions, que durant el darrer any s’hagi endarrerit el diagnòstic precoç de malalties greus. “Ara ens està arribant gent en situació molt complicada, per exemple amb càncers avançats. És quelcom que ens preocupa i que ens ha afectat moltíssim com a metges”, explica Bartolomé, del CAP Mataró Centre. Tant ella com la resta de professionals alerten que l’atenció primària és clau per evitar aquest tipus de situacions, i que cal reforçar-la perquè pugui donar un tomb a la situació actual i torni a complir amb el seu rol vital amb totes les garanties.  “Tots confiem que el govern respongui dotant-nos de més recursos  i eines per reorganitzar tot el sistema, de cara a facilitar una millor atenció al pacient i garantir-li de nou la seva accessibilitat al metge de capçalera”, conclou. 

Arxivat a:

Comentaris (5)

Clara hodalgo Fa 6 mesos
Esas muertes por tratamientos nulos o tardíos...y el. Cap d cirera? Ni obras ni mejoras prometidas ni nada de nada
Anonim Fa 6 mesos
Està molt bé l'article. Però sempre criticant a la sanitat privada i amb rivalitats que no et podien receptar. I ara depenen d'ella, que consta que les dues es complenentin.
Laura Fa 6 mesos
Des del seu origen són clarament antagòniques, a lo millor es complementen quan la privada davant de grans casos el deriva a la pública......
Anònim Fa 6 mesos
Hi diuent que la nostre sanitat és de les millors del món doncs com serà la pitjor? Els investigadors, metges i infermeres marxen fora i els que queden desbordats, mal pagats (perquè cobren molt menys que un polític si la seva feina és més important i són més eficients que els polítics). Però estem en un país on els problemes del poble important poc, només hi han uns governants preucupats pel poder i pels seus super sous.
jordi Fa 6 mesos
Mentre polítics i banquers s'apugen els sous sense límits ètics ni morals, els metges, infermeres i personal mèdic pateixen penúries econòmiques, socials i ètiques professionals per no poder atendre com es degut als pacients, d'aquí bé que cada vegada hi hagi menys personal que es quedi a casa i sen vagin a altres països on son més reconeguts socialment. no n'hi a prou amb aplaudiments. han de ser ben remunerats d'acord amb les seves responsabilitats i eficiència. aquí hi ha un pro
Ramon Fa 6 mesos
Molt bon article. Les coses clares i sense sensacionalisme. La sanitat i els seus professionals continuen menyspreats.

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive