Convergència Socialista recorda la seva fundació trenta anys després

Que PSC signifiqui Partit dels Socialistes –així en plural- de Catalunya no és casualitat. La fórmula es va usar en el congrés d'unitat socialista de l'any 1978 pel qual va néixer el PSC per expressar la idea que el nou partit agrupava sensibilitats socialistes de diversa procedència. Una d'elles era Convergència Socialista de Catalunya, moviment liderat per Joan Raventós i Raimon Obiols, fundat el 1974. Aquest divendres dia 4 una cinquantena de persones van participar al saló d'actes de la Casa Coll i Regàs a l'acte de commemoració del trentè aniversari d'aquest moviment de nom estrambòtic pels que no coneixen els intríngulis de la Transició.

Convergència Socialista tenia a Mataró una delegació local que formaven Pep Puig, Anna Comas, Quim Amargant, Pilar González-Agàpito, Teresa Carreras, Esteve Bergadà, Ramon Salicrú i Maria Carme Maltas, apadrinats pel desaparegut Lluís Roca. De fet el grup s'havia començat a trobar dos anys abans sota el nom de Grup Socialista a la rectoria de l'església de Sant Josep. Després de tenir contactes amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Front Nacional de Catalunya (FNC) i Convergència Socialista de Catalunya (CSC) van decidir acabar militant en aquesta formació.

La importància que tindria aquest petit grup inicial en el futur PSC local queda palesa recordant que la majoria d'ells –excepte Teresa Carreras, Quim Amargant, Ramon Salicrú i Lluís Roca- ha acabat sent regidors de l'Ajuntament de Mataró. A més, Ramon Manent havia sonat com a successor de Manuel Mas fins que va deixar l'Ajuntament el 1991 i Pilar González va disputar a finals de 2003 el mateix lloc a l'actual alcalde Joan Antoni Baron en un procés intern.

“Ni nosaltres ens podíem imaginar el que vindria després”, va dir Ramon Manent, en referència als 26 anys que fa que els socialistes ostenten l'alcaldia de la ciutat. Pep Puig i Pla, des de la seva vessant d'historiador, va fer especial èmfasi en la figura de Lluís Roca, que va ser qui va convèncer aquell grup de joves a passar de "fer país" a "fer política": "En aquell moment parlàvem de socialisme democràtic i catalanisme que llavors podia semblar antic però s'ha demostrat més actual que mai". Per la seva banda, Ramon Salicrú, director de l'escola GEM, va apuntar que el compromís professional, cívic o social és també un compromís polític -“hi ha moltes maneres de fer socialisme", va dir- i va assegurar que durant aquests trenta anys s'havien fet passos de gegant: "La societat és ara molt més justa que fa una generació". L'acte el va presentar la periodista Teresa Carreras, excap d'informatius de Televisió Espanyola a Catalunya.

A l'acte, a banda del primer secretari dels socialistes maresmencs, Santi Fontbona, hi va participar Isidre Molas, actualment vicepresident del Senat en nom de l'Entesa Catalana de Progrés, que agrupa PSC, ICV-EUiA i ERC. Molas, també exmembre de Convergència Socialista, va assegurar que el moviment va ser determinant per crear el socialisme català d'avui en dia i pel restabliment de la democràcia: "Teníem clar que sense un gran partit socialista no hi hauria mai un govern d'esquerres i que potser tampoc arribaria la democràcia". Molas va recordar que ja en aquella època es tenia clar que el gran partit socialista que es creés no havia de ser estatalista sinó llibertari i que fos capaç de representar a tots els treballadors i no només als obrers.

Llegiu la crítica de Josep Puig i Pla