Consol Nogueras torna al Saló de Sessions de l’Ajuntament

Memòria històrica i reivindicació feminista van ser els dos principals ingredients, dilluns, de l’acte de proclamació de Consol Nogueras com a Filla Adoptiva de la Ciutat de Mataró. La que va ser la primera regidora de la història de la ciutat, entrant com a electe el 1934, va tornar testimonialment al Saló de Sessions del consistori. La seva fotografia i la seva família van representar-la en el dia que la ciutat reconeix per fi la seva pionera en la política institucional.

El reconeixement de Consol Nogueras s’ha hagut de batallar intensament, tant per part del que va ser el seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, com per entitats i historiadors com Margarita Colomer, la seva biògrafa, que en va fer la glossa introductòria de l’acte. 

Amb anterioritat a la proclamació com a Filla Adoptiva, ERC havia proposat la figura de Nogueras per a la Galeria de Mataronins Il·lustres (on hi figuren 14 homes i cap dona) i per donar nom a un espai de l’edifici de l’Ajuntament però no es va acceptar per part del Govern. Els republicans també demanaven denominar amb el nom de la regidora la coneguda com ‘sala de regidors’ de l’edifici consistorial. Cap de les dues propostes va prosperar. 

Qui va ser Consol Nogueras?

Consol Nogueras va ser la primera regidora de Mataró, i una de les pioneres en política municipal a Catalunya. Va entrar com a regidora en les eleccions municipals de 1934 en les que, per primer cop, les dones podien ser escollides democràticament. Nogueras, candidata d'Esquerra Republicana, va ser una de les quatre regidores de tot el país que van ser elegides. 

Nogueras va assumir la Regidoria de l'Asil de Sant Josep, un càrrec que no va poder ocupar gaire temps ja que el mateix 1934 va ser judialitzada i perseguida per la justicia. No s'ha pogut acreditar històricament el seu pas per la presó, que erròniament s'ha donat per fet.  L'any 1936, amb la restitució dels ajuntaments, va tornar a ser regidora. Amb l'esclat de la Guerra Cívil va continuar la seva activitat política, a la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Mataró, fins a la marxa forçada a l’exili. Va morir l’any 1951 a França.