Comença l’aventura

Cada inici de curs escolar comporta canvis, en molts casos un cert nerviosisme i pessigolleig a l’estómac per part dels alumnes, i una planificació prèvia de compra dels materials que es necessitaran, de quadrar horaris per anar a portar i recollir els infants... Però per a algunes famílies aquests canvis encara són més importants. És el cas dels pares amb fills que aquest 2011 compleixen els 3 anys, ja que inicien una nova etapa escolar. Els pares prèviament han seguit el procés de tria del centre, i ara ja fa dies que, d’una manera o altra, expliquen als menuts que aquest curs no es trobaran els mateixos amiguets que tenien a l’escola bressol o que els patis i les aules de l’escola seran uns altres. “Passem cada dia per davant de l’Anxaneta perquè hi vivim molt a prop, i sempre li anem recordant que d’aquí a pocs dies vindrà a aquest ‘cole’. Ell somriu i fa que sí, però ja veurem què passa el primer dia”, comenta Yolanda Rico, mare d’en Joel, un nen “molt vergonyós” però que, explica la mare, “tindrà la sort que una nena i un nen que ja anaven amb ell a la bressol estaran a la mateixa classe”. Cristina Julià, que portarà en Jan a l’escola Montserrat Solà, relativitza el canvi: “Penso que els primers dies li costarà més perquè surt de les vacances que no pas perquè vagi a una altra escola. Amb tres anys no crec que facin coses a l’aula gaire diferents de les que feien fins ara”. No ho veu del tot igual Rico: “Canvien d’escola, d’amics, de mestres... I portem uns darrers mesos que estem notant molt que es fa gran, perquè ja no porta el xumet, ni els bolquers, ja dorm a la llitera...”.

Silvia Martín és la mare d’en Pol, que anirà a la Joan Coromines, i no sap com es comportarà el seu fill els primers dies, però agraeix que deixin quedar-se els pares a l’aula fent companyia als fills una estona en els inicis del curs. “Aquesta escola va ser la quarta opció que vam posar, i sabem que fan coses novedoses, diferents; no ho veig del tot clar, preferiria una escola tradicional, però a veure com va”, reconeix Martín, mentre en Pol al costat va aprofitant per enredar amb les joguines en els seus darrers dies de vacances. “L’escola és molt important, hi passarà moltes hores i molts anys, i per això vam estar força nerviosos entre el gener, que és quan s’escullen les opcions, i el maig, que et diuen el què”, coincideixen a assenyalar tant Silvia Martín com Yolanda Rico. La tria prové de motivacions molt diverses i sovint contràries. Els pares d’en Jan, per exemple, van estudiar tots dos en una escola privada, i tenien clar que volien portar el fill a una pública, mentre que Yolanda Rico i el seu marit, Roberto García, havien posat com a segona opció l’escola Vista Alegre perquè era a la que havia anat el pare d’en Joel.

I ja que els fills hi han de ser tant temps, què n’esperen, de l’escola? “En aquestes edats ho volen saber tot, ho volen descobrir tot... i per tant esperem que els ajudin, que on nosaltres no podem arribar hi arribi l’escola... El que m’agrada de l’Anxaneta és que els ensenyen el que ells van demanant, van al seu ritme”, expliquen Cristina Julià i el seu marit, Jordi Roig. Sílvia Martín desitja que en Pol a l’escola “aprengui matèries, però també alguns valors, a ser persona. Entre els pares i el centre l’hem d’educar i formar”, conclou.

No agrada l’horari
La sempre difícil conciliació familiar i laboral també és tema de debat en aquests dies previs al curs. I és que, almenys a les mares i pares consultats, no agrada gaire el nou horari escolar, de 9 a 2/4 d’1, i de 3 a 2/4 de 5. “Hagués estat molt millor mitja hora menys al matí i mitja més a la tarda. Portar els nens a la tarda a l’escola per una hora i mitja... no ho entenc. Els pares que visquin una mica lluny pràcticament s’hauran de quedar per allà, esperant la sortida”, considera Yolanda Rico, i en el mateix sentit es pronuncien el pares d’en Jan i d’en Pol. Això comportarà, diuen, que les activitats extraescolars siguin de més durada i per tant més cares, però no hi renuncien. D’entre aquestes, sembla que ja en aquesta edat l’anglès té força tirada, tot i que la tria genera opinions diverses i hi ha qui pensa que als 3 anys és massa aviat per començar a aprendre una altra llengua. El que sí mostren tots els pares és una clara voluntat d’implicar-se en l’escola i seguir de prop les evolucions dels fills. “Els nens estan contents si saps el nom dels seus companys, si coneixes les cançons que estan preparant...”, diu Cristina Julià. I aquesta implicació començarà ben aviat, el proper dilluns abans de les 9 del matí, quan agafaran la cartera de pes mosca del nen, li cordaran la bata, i l’acompanyaran a l’escola en el primer dia dels molts que vindran d’aquesta nova aventura.