Com hi han entrat aquests aquí?

Un lema potent: Primer els de casa. I un xec fals de 4.000 euros a nom d’un immigrant magrebí a totes les bústies de la ciutat. Plataforma X Catalunya (PxC) no ha necessitat res més per fer entrar tres regidors a l’Ajuntament i posar de cap per avall la política mataronina. L’espectacular irrupció d’aquest partit xenòfob ha agafat gairebé tothom a contrapeu. “Pensàvem que podien entrar a l’Ajuntament, però mai a la vida hauria previst més de 4000 votants i 3 regidors”, resol en aquest sentit Carlos Fernàndez, regidor de Nova Ciutadania durant la passada legislatura. Altres asseguren, en canvi, que es veia a venir, com ara l’economista i politòleg mataroní Francesc Amat: “Els resultats de les darreres autonòmiques a Mataró ja ho indicaven, però alguns partits han fet com si el risc de PxC no anés amb ells”. O Núria Ibran, presidenta de l’AV de Rocafonda, barri amb una alta població d’origen estranger on la formació ha aconseguit un dels seus millors resultats. Fa temps que des de l’entitat noten el “descontentament i inquietud” dels seus conciutadans en el tema de la immigració. “Però no s’han fet les apostes necessàries, i ara ens trobem amb aquest pa amb tomàquet”, constata Ibran

Que ha passat perquè 4686 mataronins hagin votat una formació que té com a únic objectiu combatre la immigració –legal i il·legal- i que no s’ha posicionat sobre cap altra qüestió del present i del futur de la ciutat? “Els votants de PxC són els autèntics indignats”, assegura Fernàndez. Una massa de “gent emprenyada, amb poques esperances, i que comença a trobar problemes en l’accés als serveis bàsics”, segons el regidor. Aquella classe treballadora, popular, que de cop ha vist els immigrants com a “rivals” en àmbits com les escoles bressol, les ajudes a l’habitatge o les beques menjador. La crisi econòmica ha canviat totalment el panorama. “PxC ha guanyat un gran número de vots en aquelles àrees on l’atur ha augmentat significativament”, constata Amat. En un context de crisi econòmica, afegeix, hi ha ciutadans que perceben amenaçat el seu estatus econòmic. “I partits com Plataforma en treuen profit electoral creant un únic culpable: la immigració”. Hi ha votants que provenen de l’abstenció, però també de partits com el PSC. “El ‘target’ del votant de PxC és socialista”, resol Fernàndez. La incapacitat dels grans partits de donar resposta a les demandes i preocupacions ciutadanes han generat aquest vot “ultrareivindicatiu i de càstig”, com ell mateix ho defineix.

A Rocafonda, 476 persones (14,84%) van votar PxC. Ibran considera que aquest partit ha “enganyat” els seus veïns del barri “a través de mitjans deshonestos”. Plataforma ha aprofitat el descontentament instal·lat al barri, relacionat amb l’elevada presència d’immigrants. “Hi ha un cúmul de coses que la gent percep, com ara la pèrdua del comerç autòcton, la presència de grups de nouvinguts fent vida als carrers, l’augment de furts i accions incíviques i els rumors creixents sobre les ajudes específiques a immigrants”, relata. Tot plegat és, segons ella, “una pilota que, rodant i rodant, s’ha anat fent gran”. I PXC n’ha sabut treure partit. Ibran insisteix que no s’han combatut aquests símptomes, opinió que comparteix Juan Sànchez, que acaba de ser escollit president de la FAVM. “Crec que nosaltres i l’Ajuntament hem estat molt paternalistes”, destaca Sànchez, que també presideix l’AV de Cerdanyola, barri on PxC ha sumat més del 15% dels vots. Segons ell, “no pots aconseguir la pau social a cop de subvencions” tal i com s’ha fet des del consistori subvencionant les associacions per l’origen dels seus membres.

Decepció i pas enrere
Pocs dies abans del 22-M, l’Associació Jama Kafo de Mataró va denunciar a través del Col·lectiu Ronda la propaganda electoral de PxC. Una propaganda que actualment està sent investigada per la Fiscalia de Barcelona pel seu presumpte contingut racista. El coordinador de Jama Kafo el gambià Sheriffo Jardú, lamenta els resultats de la cita electoral. “No em semblava pas que el producte que venia Plataforma fos de gaire qualitat, però la gent l’ha comprat”, lamenta Jardú. Admet que els seus conciutadans l’han decebut. “Quan les coses anaven bé i tots teníem feina, tot era una bassa d’oli, però ara que han arribat els problemes, la gent ha mostrat la seva veritable cara”. Des de l’associació Taghrast-Espai Amazic, Asmaa Aouattah recorda que el consistori i entitats com la seva acumulen una llarg trajectòria “en favor de la normalització del fenomen migratori i l’apropament de les diferents cultures”. Per això li va sorprendre “moltíssim” la irrupció de Plataforma. “Hem fallat en la sensibilització i educació de la ciutadania, sobretot dels joves”. Aouattah es mostra preocupada pel retrocés que han suposat els resultats del 22-M en àmbits com la convivència i la democràcia. “Estan renaixent els instints més primitius de la humanitat, la lluita per sobreviure en detriment dels drets dels altres".

En qualsevol cas, la qüestió és que PxC compta amb tres regidors al consistori i són la quarta força política de la ciutat. Durant els propers quatre anys, per tant, jugaran un paper important. Com s’hi han de relacionar la resta de forces polítiques? “Els hem de tractar com un grup més que ha entrat a l’Ajuntament de manera legítima i democràtica”, destaca Carlos Fernández, que també aposta per “anar a cada un dels seus votants i parlar-los cara a cara per oferir-los solucions per al seu dia a dia”. Combatre Plataforma amb les idees, un concepte que comparteix Francesc Amat. “És crucial deixar en evidència la demagògia i les mentides de PxC fent servir el pes de la raó, els arguments i el debat polític seriós”. Jardú i Aouattah troben consol en el fet que molts veïns comparteixin el seu “rebuig i indignació” vers aquesta força política. Com diu Aouattah, “per molts vots que hagin rebut, no els ho podem posar fàcil perquè el seu discurs prosperi”.