‘Com a fills de Mataró volíem que la col·lecció es quedés aquí’

Jordi Tardà i la seva dona, la productora Romy Masferrer, tenien una espina clavada com a fills de Mataró: que la col·lecció musical del periodista no s’hagués pogut exhibir, com a mínim en part, a la seva ciutat. Ho van intentar durant mesos, en llargues negociacions amb el govern municipal –llavors el tripartit, tant amb Jaume Graupera com amb Sergi Penedès com a regidors de Cultura- però no va fructificar l’acord. Finalment el Museu del Rock va obrir a Les Arenes de Barcelona, i Mataró, malgrat ser la ciutat natal del propietari de la col·lecció, no va acollir-ne la subseu que Tardà havia imaginat. “No va poder ser, i allò ens va quedar a dins, ens va deixar una mica tocats”, recorda la seva vídua, Romy Masferrer. Per això avui celebra efusivament l’acord al qual ha arribat amb la Fundació Iluro perquè la capital del Maresme conservi i exhibeixi la col·lecció. “Com a mataronina, estic molt satisfeta”, resol.

El citat Museu del Rock finalment es va inaugurar a Les Arenes l’any 2011, basat en una col·lecció de més de d’un milió de documents que el periodista i crític musical, presentador del mític programa ‘Tarda tardà’ de Catalunya Ràdio, va anar recopilant durant 40 anys. Tot d’objectes relacionats amb la història del rock, des de guitarres firmades, partitures, discos i pòsters, passant per objectes personals dels artistes, amb peces rares, temes alternatius, i documents inèdits. Col·leccions de compactes i vinils (molts d’ells signats), àlbums fotogràfics, discos d’or i platí de grups com els Beatles, Metallica, Duran Duran o U2; instruments com la guitarra d’Eric Clapton, el baix de Paul McCartney o una guitarra dedicada per Kurt Kobain; complements i vestuari d’artistes com ara camises de Mick Jagger, jaquetes dels Beatles, o les ulleres que lluïa Prince a la pel·lícula ‘Purple Rain’, a més de peces de Frank Sinatra o Madonna; i objectes com la banyera d’Elton John reconvertida en taula, o el carnet de conduir d’Elis Presley. La col·lecció va ser declarada Patrimoni Cultural de la Generalitat

El projecte de Museu, però, no va reeixir, ja que es va clausurar tan sols un any després d’obrir portes a Les Arenes. La fundació privada que gestionava el Museu del Rock, propiedad de Metrovacesa, va presentar concurs de creditors el mes de febrer passat amb una deuda de més de 330.000 euros. “Va ser l’època que en Jordi va emmalaltir, va delegar la gestió en altres persones i les coses no van anar com havien d’anar”, lamenta Masferrer. La col·lecció, gestionada per la societat Paraula d’Stone que avui gestiona Romy Masferrer, s’havia mantingut conservada des de llavors a la casa familiar dels Tardà, al carrer La Coma. “El seu valor és incalculable”, diu la vídua de Tardà, incapaç d’escollir entre un dels milers d’objectes. “Per mi tots són igual d’importants, del primer a l’últim, del més gran al més petit, tots són el llegat d’una vida plegats”, afirma. Avui tots ells es troben en dipòsit a l’antiga Sala d’Exposicions de Caixa Laietana a la plaça de Santa Anna, actualment tancada i que forma part del patrimoni immobiliari que gestiona la Fundació Iluro. Un equip d’especialistes treballa per organitzar tota la col·lecció. “Estem desempaquetant i trobant coses que ni jo mateixa sabia que teníem”, explica Masferrer.

La Fundació Iluro i la societat Paraula d’Stone van fer públic l’acord la setmana passada, però queden molts detalls per resoldre. L’acord preveu la cessió dels objectes de la col·lecció musical de cara a la seva exhibició i divulgació a Mataró, en un espai encara per determinar. La Fundació, que gestiona el llegat de l’extinta obra social de Caixa Laietana es compromet a ajudar a donar a conèixer tot aquest patrimoni mitjançant diferents projectes, com ara un acte d’homenatge a Tardà i una exposició d’objectes de la col·lecció, però tot el projecte museístic queda per definir. La seva presidenta, Marta Ibarz, explica que “de moment la intenció és començar amb una exposició temporal, però la voluntat és duradora”. Segons Ibarz, cal “temps per esbrinar tot el que atesora la col·lecció i veure cap a on evoluciona el projecte”, semrpe amb la intenció de “compartir-ho amb la ciutat i que els mataronins ho puguin gaudir. La Fundació Iluro i la vídua de Tardà coincideixen en afirmar que han viscut “uns mesos de negociacions i de treball molt intensos” abans d’anunciar l’acord.