Classes en català, converses en castellà

Classes en català, converses en castellà

Cugat Comas FOTO PORTADA: Classes en català, converses en castellà

L’ús del català a les aules i fora de les classes va enrere als instituts mataronins, un procés que pot agreujar l’aplicació de la quota del 25% aprovada pel Suprem

El professorat ha de recordar cada dia als alumnes que intervinguin en català

Sant tornem-hi amb el català a l’escola. A potinejar la immersió i a convertir un element i un dret bàsic com l’ensenyament obligatori en una arma llancívola. Els darrers dies, el model lingüístic de l’ensenyament a casa nostra torna a estar al centre del debat públic, mediàtic i polític. La raó, la decisió del Tribunal Suprem (TS) que obliga a un 25% de presència castellà a les aules. Les reaccions no s’han fet esperar, des del Govern de la Generalitat anunciant que no s’aplicarà a les pressions a nivell estatal perquè sí que sigui. Els diferents partits hi suquen pa, tenen altaveus i missatge, però estan allunyats del que passa realment, de la foto exacta de l’escolarització. I pendents de com acabi la situació, vivint-ho en primera persona i massa vegades sense tenir veu pròpia en l’assumpte hi ha les escoles i instituts, els docents i els alumnes, la comunitat educativa. Els que viuen a les aules i els patis.

Als instituts, cada cop més la llengua amb la que els alumnes s’adrecen als docents és el castellà

Quin és l’ús del català actual als centres escolars mataronins? Se’n parla a classe? I al pati? És llengua vehicular de les assignatures no lingüístiques, tal i com suposa el model d’immersió que ara amenaça la doctrina del Suprem? Respondre a aquestes preguntes passa per entrar als centres, obrir la porta de les aules i parar l’orella. Només entrar al Laia l’Arquera de Mataró hi és evident el que estudis recents d’ús de la llengua han il·lustrat amb dades preocupants: l’ús del català va enrere, especialment entre iguals, entre companys de classe.

Percebut com a imposició, recula

“El català ha empitjorat a les aules i se’n sent molt menys als passadissos. Ha minvat el seu ús, no el seu nivell acadèmic. Veiem com les competències en català i castellà són pràcticament iguals. Nosaltres fem les classes en català ii en canvi la gran majoria dels alumnes se’ns dirigeixen sistemàticament en castellà. Som una direcció i un claustre que tenim les idees clares però veiem que com més es percep el català com una imposició menys el voldran parlar”, explica la directora Sandra Martin. Al Laia l’Arquera els professors fan les classes en català però fins i tot a les de llengua i literatura catalanes veuen com els alumnes utilitzen el castellà: “el gran problema és que directament no li veuen la necessitat a parlar-lo, i així costa molt”, diu la directora. 

 L’Elionor Rosell és la cap d’estudis del Laia l’Arquera. I també és professora de català. “A les classes de català he de recordar massa sovint que se m’adrecin en aquesta llengua. No estem parlant del pati, estem parlant de la classe, de la classe de català! No pot ser que parlar català sigui com un sobreesforç, cal que es vegi la llengua com una cosa amable i agradable. I sobretot útil. I no és així. Aquest és el mal”, explica. 

Del Laia l’Arquera passem al Thos i Codina. La seva directora és la Maria Cano que té les mateixes percepcions respecte l’ús de les llengües a l’institut. “Cada cop els alumnes s’adrecen més en castellà, els costa el català perquè no l’empren naturalment al seu entorn. És una pena però hem de seguir. El català és l’eix vertebrador de l’institut. És el que ens garanteix la cohesió social i dotar la societat d’una igualtat d’oportunitats com a escola pública. Aquesta és la nostra lluita”, proclama.

 

Claus

  •  Els centres mantenen el projecte lingüístic d’immersió, amb el català de llengua vehicular

  •  Els docents aprecien un progressiu abandonament de la llengua, sobretot a ESO i Batxillerat 

  •  El castellà és l’idioma més utilitzat al pati i entre els alumnes, també cap als professors

  •  Equips directius i claustres com el de l’Institut Laia l’Arquera recorden la necessitat de fer classe en català

  •  Els anys de Procés han polaritzat la societat i han fet emergir un rebuig de tipus polític al català

L’efecte del Procés

Al Laia l’Arquera, tot i algun brot verd (promocions amb menys necessitat d’instar a parlar el català a dins de l’aula en el dia a dia) l’equip directiu aprecia com de retruc dels anys de procés independentista el castellà ha recuperat posicions. “Hi ha famílies que rebutgen el català perquè l’associen al Procés. I és un error, no es pot associar una llengua a una determinada posició política, perquè així li fem mal”, diu la cap d’estudis del Laia l’Arquera. En una línia igual, la directora del Thos i Codina reivindica que “tots plegats hem de tractar el català amb naturalitat i no deixar que els ideals polítics d’uns o altres hi interfereixin. Hem de deixar el català al marge dels temes polítics perquè és una pena que es confongui una llengua amb un determinada opció. Ens toca rebatre-ho i fomentar el pensament crític dels alumnes”. 

Maria Cano, directora del Thos i Codina
FOTO: Maria Cano, directora del Thos i Codina

“Si el català és només acadèmic és una llengua morta”

La manca de referents en les xarxes o l’audiovisual que l’utilitzin relega la percepció social del català per part dels alumnes i les famílies

 

/Són la Sandra, l’Elionor i la Maria com podrien ser qualsevol altre professor, de l’equip directiu o de fora, dels seus instituts o d’un altre. I expliquen com mentre se senyala l’escola, el català empalideix per una altra banda. “El gran problema del català és que sigui només una llengua de l’escola, si els alumnes només en fan un ús acadèmic, és una llengua morta”, explica la cap d’estudis del Laia l’Arquera. Les directores veuen com per més que als instituts públics que comanden apostin pel model d’immersió, pel català vehicular a les aules, poc hi poden fer a nivell social si un cop els alumnes surten de classe deixen de fer-lo servir. “El problema no és dins de les classes ni hi ha cap conflicte a l’educació. El problema és que estem sols i nedant contracorrent: tot és en castellà, del metge a l’Ajuntament, el forn o el súper, per no parlar de les xarxes socials, els influencers i youtubers, de televisió perquè ja no en miren però els tik toks, l’Instagram… veuen que poden viure sense el català i per tant el perceben com quelcom no necessari”, explica, clarivident, Sandra Martín. 

“Si els alumnes pensen que poden viure perfectament sense català, malament rai”, diuen les professores

Una llengua que no té un ús social és com una rentadora que no funciona. Quan els alumnes d’avui, de primària, secundària o batxillerat canvien d’idioma entre iguals perquè conceben com a més útil l’un que l’altre, la víctima propiciatòria és clara. La Maria Cano, que a més de directora és professora d’anglès hi afegeix un matís més: “tot l’aprenentatge idiomàtic ha de millorar perquè millori el nivell de les tres llengües que es cursen!”.

La Sandra Martín, directora, i l’Elionor Rosell, cap d’estudis | R. G. Gallofré
FOTO: La Sandra Martín, directora, i l’Elionor Rosell, cap d’estudis | R. G. Gallofré

Estratègies i apostes per fomentar el català

Per més que la cursa de fons per la llengua es faci costeruda, als instituts ningú es rendeix. “També és cosa nostra de treballar amb materials i fonts que siguin d’interès de l’alumnat i que sigui en català, nosaltres ho intentem per exemple amb el pla de lectura, amb autors i temàtiques que els siguin interessants”, explica la directora del Thos i Codina. Es tracta d’habilitar estratègies per incrementar l’ús de la llengua catalana entre l’alumnat. En aquest institut, per exemple, es fomenta i molt el treball de l’oralitat amb molta presència en premis i concursos en què els alumnes han de defensar els seus projectes i de l’altra, per exmple, hi ha l’elaboració per part d’estudiants d’una revista pròpia.

Els alumnes no volen canvis en el model educatiu

Tot i el retrocés en l’ús social, els estudiants diuen valorar l’aprenentatge del català com un element a preservar del sistema

 

Sobre ells es diu, es pontifica, es regula, es discuteix. Però i els alumnes, què hi diuen els alumnes sobre el tema lingüístic als instituts? De la mateixa manera que els seus professors, amb els que parlem admeten que la llengua predominant és el castellà. Això no treu que molts d’ells tinguin consciència de la situació. Les darreres notícies, per exemple, han motivat acció estudiantil contestatària. 

Alumnes castellanoparlants del Laia l’Arquera es van manifestar contra la quota del 25% del Suprem

Divendres passat i durant dues hores, alumnes del Laia l’Arquera van fer una aturada de les classes contra la decisió del Suprem sobre el català a les aules. Dues hores de protesta, música i asseguda. En Jaume Ribot és alumne de quart d’ESO i explica que “és molt important i sa que hi hagi reivindicacions del català precisament en entorns on la gran majoria d’alumnes són castellanoparlants. Precisament per això, que es pugui parlar i aprendre la llengua és un enriquiment de tothom, molts dels que es van concentrar no tenen el català com a llengua materna i van parar les classes per demanar de seguir aprenent l’idioma propi de la comunitat”.

Alumnes de l'IES Laia l'Arquera
FOTO: Alumnes de l'IES Laia l'Arquera

Les aules d’acollida marquen el camí

Mentre la immersió perd efecte a les classes, amb cada cop més intervencions en castellà, tant al Thos i Codina com al Laia l’Arquera un dels espais en el que funciona millor l’educació en català i l’aprenentatge són les aules d’acollida per als alumnes nouvinguts. “A les aules d’acollida s’aprèn català ràpidament, hi tenim molts alumnes sobretot provinent del Marroc que l’aprenen amb rapidesa. És a fora on després se’l trobaran de forma residual”, explica Sandra Martín. Al Thos i Codina passa el mateix. Maria Cano explica com precisament “en aquest centre hi va haver la primera aula d’acollida, amb la Maria Majó al capdavant, amb la idea clara que el català és l’element que garanteix cohesió social, que és la missió de l’escola”. Anys després el seu és un projecte i l’actual un Thos i Codina fidel a aquest origen que, assegura, “segueix apostant pel català, per l’acollida i pel desenvolupament integral de les alumnes”.

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive