CiU i el PP voten en contra del darrer pressupost del mandat

Els dos grups de l'oposició, CiU i el PP, van aprofitar el debat al voltant dels últims pressupostos municipals del mandat, que ahir dijous dia 2 es duien a aprovació inicial, per fer un primer balanç del que ha donat de si la legislatura. I les conclusions, en línies generals, no van ser massa positives. Les dues formacions van coincidir en críticar el continuisme, la poca visió de futur i la manca de línies estratègiques. A més, nacionalistes i populars també van carregar contra la gestió municipal en diversos àmbits, com el de l'habitatge, la immigració o la promoció econòmica. Les crítiques van tenir la seva plasmació en la votació: el pressupost es va aprovar inicialment amb els vots en contra de CiU i el PP.

El portaveu popular, Paulí Mojedano, va començar el seu discurs assegurant que “no hi ha hagut grans canvis estratègics des del 1999” i tot seguit va advertir al govern que “l'ajuntament no hauria de despertar expectatives irreals als ciutadans” fent veure que “a la ciutat tot va bé i que és una Arcàdia feliç”, quan en realitat, va afegir citant un article de Joan Catà, Mataró “és una ciutat anònima”. Mojedano també va carregar contra la incapacitat del govern municipal de baixar la pressió fiscal i ho va atribuir al fet que el govern “destina massa recursos a alimentar la maquinària municipal: “i mentrestant els ciutadans es pregunten si els impostos que paguen serveixen per alguna cosa”, va afegir. Mojedano va insistir en què el govern “no té visió de futur de la ciutat” i a continuació va posar una llarga llista d'exemples de projectes o qüestions de la ciutat que estan aturades, com ara la rehabilitació dels equipaments, la construcció d'aparcaments o la dinamització del comerç. El portaveu popular va posar un èmasi especial en la tasca que porta a terme l'IMPEM, al seu parer massa desconeguda i poc efectiva; va atacar el model participatiu de la ciutat i va tornar a proposar la creació d'un consell d'urbanisme participatiu; va lamentar la política d'habitatge que porta a tere el govern municipal i es va mostra molt crític amb la poca inversió que es destinen als temes d'immigració “mentre que s'inverteix més en el pla de comunicació”. Per últim, va alertar del desequilibri urbanístic entre els barris nous i vells i que, al seu parer, amenaça en trencar la cohesió social.

El portaveu de CiU, Joaquim Esperalba, va encetar la seva intervenció amb una reflexió de caire més polític, qüestionant-se el paper que tenen els grups de l'oposició “quan sistemàticament les seves propostes són esmicolades”. A continuació també va carregar contra el model participatiu de la ciutat, que va titllar “d'enganyós”, per passar tot seguit a carregar contra el Pla d'Actuació Municipal del 2007 el qual considera “una continuïtat d'altres anys, amb un disseny fred i aïllat del que necessita la ciutat”. Esperalba va criticar el govern per prioritzar el creixement urbanístic de la ciutat i deixar en un segon terme la previsió de serveis i equipaments. Segons el portaveu nacionalista, el govern municipal “ha anat al sector fàcil, el del totxo, que no genera cap riquesa”, mentre que s'han descuidat altres aspectes com per exemple el de potenciar els nivells de formació de la població. En aquest sentit, va insistir en els baixos nivells de matriculació que han registrat les escoles universitàries de la ciutat i va alertar del risc que aquest fet acabi provocant que el futur tecnocampus, que ha d'acollir aquests centres, s'acabi convertint només en un “edifici oficial amb pisos al voltant”. Com els populars, CiU també va carregar contra l'IMPEM, organisme al que va acusar de ser “l'anestèsic de la majoria de sectors”. Esperalba també es va referir al front de mar, va recordar que CiU havia reclamat una plantejament amb visió global d'aquest sector i va demanar que el seu desenvolupament “es deixi en mans dels professionals, ja que és la última oportunitat que ens queda de fer alguna cosa a la ciutat”. La manca d'un model econòmic clar, o la necessitat d'impulsar polítiques d'habitatge o d'immigració també van centrar les crítiques de CiU: “ens preocupa no veure'ls gens preocupats per aquests temes”, va concloure Esperalba.

Els compromisos de l'acord de govern
Les intervencions dels grups de l'oposició van estar precedides per les dels portaveus de les formacions del tripartit que, al seu torn, van coincidir en destacar que el pressupost del 2007 recull els compromisos dels signants de l'acord de govern i que també planteja reptes de futur. El portaveu d'ERC, Francesc Teixidó, va destacar especialment les actuacions en matèria d'habitatge, mentre que el d'ICV-Euia, Jaume Graupera, va posar èmfasi en l'orientació del pressupost a les polítiques de caire social. Ramon Bassas, del PSC, va afegir a aquests aspectes la millora de l'economia, de la seguretat i el civisme i les actuacions per millorar la vida als barris.

L'alcalde, Joan Antoni Baron, va ser l'encarregat de tancar el debat després d'un segon torn de rèplica. Va començar defensant la vocació de servei a la ciutat dels electes locals i a continuació va reconèixer que assegurar que tot a la ciutat va bé “és caure en el papanatisme”, tot i que també es va mostrar en contra de caure “en el tremendisme” dels partits de l'oposició. Baron va recordar que la ciutat s'enfronta als canvis derivats de l'augment de la població i al canvi en l'estructura econòmica i va destacar el fet que la ciutat hagi estat capaç “d'esmorteir una gran patacada col·lectiva”. A continuació va explicar que el govern s'ha fixat tres grans línies d'actuació per fer front a aquesta transformació: una es fixa en la transformació de la base industrial, l'altra en la creació de serveis per a empreses i professionals i la tercera es basa en la potenciació de valors de la ciutat com ara el comerç. L'alcalde també va defensar el model participatiu (“m'agradaria saber a quina ciutat es reben més de 200 aportacions pels pressupostos”, va dir) tot i reconèixer que es pot millorar. Per ultim, va recordar que en l'elaboració del PAM s'han tingut en compte els acords del Pacte per al desenvolupament econòmic i social així com les oportunitats que han anat apareixent a la ciutat (com la creació d'una companyia estable de dansa) i les aportacions de tots els grups municipals. Tot això, va concloure, ha servit “per fer un pam i un pressupost ajustat a les necessitats de la ciutat”. “Quin altre interès podríem tenir?”, va afegir.