Cinema d’animació de la mà dels alumnes de Montserrat Solà

Aquest mes el M|A|C Espai de Can Palauet acull Anima[t], un projecte de pel·lícules animades que són fruït del treball dels alumnes de 6è de primària de l’escola Montserrat Solà. El passat dia 1 a  la sala d’actes de Can Palauet els mateixos alumnes van presentar els seus 14 curtmetratges d’animació que s’han inclòs dins de l’assignatura de Visual i Plàstica d’aquest curs escolar 2015-2016. Fins al dia 26 de juny, a la sala s’hi poden veure els vídeos amb aquestes mostres animades, un making of de tot el treball i dos més amb els exercicis previs fets durant el rodatge.

A Can Palauet s'hi poden veure fins al 26 de juny els 14 curtmetratges d'animació que han creat els estudiants

Anima[t] el formen un conjunt d’històries curtes i animades amb la tècnica de stop-motion. Es tracta d’una tècnica d’animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d’un objecte estàtic movent-lo una mica entre captura i captura de manera que, visualitzant-les ràpidament, a la vista sembla que l’objectiu es mou. Aquesta iniciativa ha comptat amb la direcció de Susana Bacardí, mestra especialista de visual i plàstica, qui ha portat endavant aquest projecte juntament amb les tutores de 6è, Carme Oliveras i Judit Oriach. Enguany és el primer any d’aquesta iniciativa, que va néixer per donar continuïtat a un altre projecte iniciat fa tres anys, ‘Cinema en curs’. Segons Bacardí, Anima[t] neix amb una essència clara: “Per una banda, posar-hi l’ànima com a ganes d’invertir i descobrir aquesta nova tècnica d’stopmotion i, per l’altra, també com a projecte que ens permet donar vida i animar els nostres dibuixos o personatges creats amb plastilina, per exemple”. La directora del projecte assegura que “també és un convit a animar la gent a investigar en aquesta tècnica de cinema d’animació”.

Anima[t] és un projecte d’animació de llarg recorregut que els alumnes han treballat des del mes d’octubre i que ha durat tot el curs escolar. Per poder-ho fer, han treballat en grups petits. “Des del principi els nens s’han implicat al 100%”, explica Bacardí, que assegura que “nosaltres vam dir que havien de treballar en grups de 3, ells havien de pensar la idea i, un cop pensada i compartida, havien d’escriure el guió, pensant després en els plànols i escenes”. Paral·lelament els professors s’encarregaven de supervisar que allò que havien imaginat els nens realment fos possible convertir-ho en imatge a l’hora del rodatge. A part del guió, l’edició, els personatges i el so en alguns stop-motion, els alumnes també decidien el tipus de tècnica: dibuix, plastilina o objectes.

Els curts són de temes molt variats i amb tècniques diferents: dibuix, plastilina o objectes capturats amb 'stop-motion'

El resultat són 14 treballs d’una durada d’un minut i mig aproximadament i de temes molt variats, que van des d’històries d’amor, històries de cavallers i prínceps, acció, futbol, màgia o una història intergalàctica. “Havien de capturar entre 400 o 600 fotos per poder fer un curtmetratge d’aquesta durada i així ells mateixos han pogut comprovar la gran feinada que hi ha darrere d’una peli quan van al cinema”, comenta Bacardí. Tot i que en un principi la idea inicial era fer-ho amb el programa Moviemaker i amb les càmeres dels propis alumnes, Bacardí explica que de seguida van canviar per evitar complicacions: “Vam decidir treballar amb les Ipad, que ens permeten que, al mateix temps que vas capturant les imatges, ja vas editant”. El procés, per tant, se simplifica.

Un dels objectius d’aquest projecte era fer quelcom amb el que després els alumnes poguessin continuar investigant a casa. I això és el que s’ha aconseguit. “Ens hem adonat que demanàvem a les famílies que els hi baixessin aquestes aplicacions d’stop-motion i en paral·lel a l’escola han investigat, inclús ara alguns continuen treballant amb aquesta tècnica d’animació”, comenta Bacardí. A més, els estudiants han après els valors del treball en equip: l’esforç, que s’entenguessin, el respecte, posar-se d’acord a l’hora d’escriure un guió, en el moment de fer, les dificultats amb les llums, ombres o els cromes, una bona actitud amb moltes ganes de treballar, molta complicitat, etc.

Després de mesos de treball, els alumnes es mostren contents a la vegada que sorpresos en veure els seus resultats finals. “Aquest esforç que hi han posat ha valgut la pena, han conegut una tècnica que els hi permet donar vida a qualsevol objecte, dibuix o personatge de plastilina que ells mateixos poden fer”, explica Bacardí, que incideix “el personatge té vida quan el mous i aquest punt màgic és el que realment és atractiu”.