Càritas, desbordada per l’augment de la demanda a causa de la crisi

Antoni Vilà, que tot just fa un mes va prendre el timó de Càritas Interparroquial substituint l’històric Fèlix Feliu, no està tenint unes primeres setmanes de feina gens planeres. L’entitat nota amb especial contundència la crisi econòmica i ha quasi triplicat el volum d’assistència que oferia habitualment. Si fins ara els que acudien a la casa ubicada al carrer de l’Esplanada formaven part majoritàriament de famílies de la recent immigració, darrerament els autòctons truquen a les portes de Càritas. "Molts dels que vénen no s’imaginaven en absolut arribar a aquesta situació, donada en gran part per l’augment de les hipoteques junt amb que com a mínim un dels dos membres de la parella s’ha quedat sense feina", explica Vilà, que afegeix que en molts casos "acudeixen a Càritas per a demanar el més bàsic, aliments, perquè no arriben de cap manera a final de mes". També hi ha, però, els que hi van a demanar formació, per a trobar una nova feina, o assessorament a través dels advocats que Càritas té a la seva disposició.

Davant d’aquesta situació, que va en augment constant des del passat setembre, Càritas obre ara tot el dia, després que durant moltes etapes dels seus 40 anys d’existència només atenia alguns dies als matins. "Les quatre assistentes socials es veuen desbordades, mai havien vist una situació igual, i el que s’espera per al 2009 és encara molt pitjor", manifesta el director de Càritas. Els números parlen: durant tot el 2007 es van fer un total de 1466 entrevistes; només al llarg dels mesos d’octubre i novembre de 2008 se n’han comptabilitzat 490. "Al donar hora als que vénen a sol·licitar ajuda, es dóna prioritat segons el cas concret, però per als que no són de total urgència ens anem ja a finals de gener", explica Vilà.

Tot plegat arriba en un moment complicat a nivell general: "a finals d’any els pressupostos de les administracions estan exhaurits, i ara ens diuen que hauran d’atendre moltes demandes a molts nivells i amb números més restrictius que els darrers anys", diu Antoni Vilà. Per això, demana la "solidaritat dins les seves possibilitats" de la població, fent-se soci d’entitats com Càritas Interparroquial, o fent donacions puntuals. "Tots tenim la responsabilitat d’haver arribat a aquesta situació, deixant-nos arrossegar pel consumisme, pel tot va bé, i ara ha explotat tot plegat, i arriba l’hora de ser solidaris amb els que més ho necessiten", opina. "Està molt bé que la gent es bolqui quan hi ha una gran catàstrofe o donant diners quan ho demana un programa de televisió concret; però el compromís i la solidaritat hauria de ser tot l’any, i això és molt més difícil”, es lamenta Vilà.