Can Boada: El turó aprofitat

El petit pujol de Can Boada ha resistit força dignament les pressions urbanístiques de les darreres dècades, i avui és una frontera natural entre els barris de Peramàs, Cerdanyola, La Llàntia i la Via Europa. En altres temps allunyat de la ciutat habitada, el creixement de Mataró l’ha deixat en una ubicació molt cèntrica, a tocar de la transitada plaça de Granollers. Tot i així, i malgrat les reformes realitzades, la zona de parc segueix presentant un aspecte feréstec. Si un matí us lleveu amb ganes de trepitjar bosc però teniu poca estona, arribar-vos al parc de Can Boada i passejar-vos per les seves 2,074 hectàrees us servirà, i a més gaudireu d’unes magnífiques vistes sobre la ciutat. La vegetació del parc, bàsicament pins però també amb alzines, falgueres o una espècie de cactus gegantins, és l’autòctona d’aquest turó, i no és estrany trobar-hi fins i tot algun conill una mica despistat.

Per a molts, Can Boada és el lloc on hi havia aquell saltant d’aigua que creava una cascada força espectacular. I és que el pujol, que enllaça pel carrer de Galícia amb el turó de Cerdanyola formant una petita carena, es precipita en sec amb un pendent de 25 metres quan arriba a l’actual carrer dels Pirineus. No és estrany, doncs, que Can Boada estigui ple de murs, parets i contraforts, alguns d’antics i altres de més recents, per tal d’evitar despreniments de terres o d’aigua sobre els edificis que hi són a tocar. Pel que fa al saltant, avui hi continua sent però l’aigua no hi baixa, i aquest punt s’ha convertit en un dels millors miradors del pujol.

“Un pastís de llaminadures”
Can Boada, però, fa anys que és un turó “multiusos”. Malgrat la dificultat del seu relleu, i que per cada edifici que s’hi ha construït els arquitectes o mestres d’obres han hagut d’empescar-se-les per salvar els pendents, l’entorn compta amb espais ben singulars. El més conegut, i que és el que dóna nom a tota la zona, és l’edifici que, mirant a la Via Europa, és la seu des de l’any 2006 del Gremi de Constructors i Promotors d’Obres de Mataró i Comarca. El seu vicepresident, Pere Brun, explica que hi estan a gust, però que “tot és millorable, ja que és un local amb sales octogonals molt petites, i als cursos que hi fem com a molt hi caben 20 o 25 persones”. El Gremi es va encarregar, d’acord amb l’Ajuntament, de reformar a fons l’interior de l’edifici “que estava molt deteriorat”, diu Brun, i l’entitat n’és la inquilina a través del pagament d’un lloguer, per 25 anys. “Uns diuen que sembla un pastís de llaminadures, d’altres una mesquita”, explica Brun; i és que realment la forma i colors de Can Boada són impactants. El va planificar el mestre d’obres Jeroni Boada per a usos particulars, es calcula que l’any 1866, i s’hi barregen elements àrabs i neomedievals.

A pocs metres, i com incrustat a la muntanya, un altre edifici, en aquest cas ben recent, però que també és bona mostra de salvament de desnivells. El centre geriàtric Can Boada està destinat a prestar el servei de residència assistida i centre de dia, amb quatre plantes i 2.300 m2 de superfície. En aquest cas, el turó és l’entorn agradable en que s’hi obren els jardins i la terrassa. I just al costat, en un còrner ja tocant a l’avinguda Puig i Cadafalch, l’antiga fàbrica hidroelèctrica, ja fa anys sense ús i en deteriorament, però que orgullosa encara mostra als veïns el logotip ben pintat de l’empresa.

Una urbanització dins la ciutat
“Crec que molta gent no coneix la urbanització Sant Salvador. Penso que és perquè no deixa de ser un cul de sac, s’hi ha de venir expressament”. Així s’expressa una veïna d’aquesta urbanització – prefereix que no diguem el seu nom -, que hi viu des de fa cinquanta anys i que va ser la segona en instal·lar-s’hi. Es mostra “molt orgullosa de viure aquí, per la tranquil·litat que hi ha i perquè la urbanització està integrada dins la ciutat. Jo vaig sempre a peu a comprar i a tot arreu”. A la Sant Salvador s’hi accedeix per l’avinguda Puig i Cadafalch, i es compon de 25 parcel·les amb cases de dimensions considerables que ocupen l’ala sud del turó de Can Boada, si bé aquest sector, a més del nom de la urbanització, també s’anomena Can Bartra. El motiu: la casa modernista que hi ha a la part alta de la urbanització, i que fa un segle disposava de totes aquestes terres. Si pocs coneixen la urbanització Sant Salvador, tampoc gaires més deuen saber de la bellesa de la façana d’aquesta casa i de la capella que hi té adjunta, dedicada al beat Salvador d’Horta. Es tracta d’una propietat privada i no visitable, i Joaquim Bartra, el seu propietari, explica que “aquesta era la residència d’estiu de la família, però a partir de la Guerra Civil ja ens vam traslladar a viure aquí tot l’any”. Els avis de Joaquim Bartra són els que van fer construir aquesta casa, que data de finals del segle XIX, però el seu autor n’és del tot desconegut. “Segurament no va ser un arquitecte sinó un mestre d’obres, però ningú ha trobat cap paper que en digui el nom”. Bartra també recorda com, davant la impossibilitat de mantenir els terrenys – “els arbres fruiters i les vinyes no donaven per viure” – va decidir ara fa mig segle parcel·lar la terra i així va néixer la urbanització Sant Salvador, a la que ell mateix va donar nom.

Can Bartra, doncs, és l’edifici de més valor arquitectònic d’un espai, el del turó de Can Boada, en que la petja humana hi és present des de fa dècades i que avui es troba al cor de la ciutat, bo i conservant racons amagats i quasi salvatges.