'Cal un canvi d’escenari, CiU i PSC no tenen credibilitat per plantejar-lo'

Heu estat a l’oposició del tripartit, ara de CiU. Diferències?
PSC i CiU presenten poques diferències a nivell polític. Els canvis han vingut per les condicions socials i econòmiques i per un deute acumulat que CiU no ha sabut afrontar.

Com s’afronta?
El deute no és només mala gestió, és una excusa perquè uns pocs continuïn enriquint-se a costa de la ciutadania. La despesa pública no ha minvat, però la majoria de diners són per pagar deutes i interessos als bancs. Això de convertir crèdits de curt termini a llarg termini, amb tots els interessos afegits que comporta, ho hipoteca tot

I què proposeu? Ignorar el deute?
Cal un canvi d’escenari. CiU i PSC no tenen capacitat ideològica per fer-ho, no els creuria ni la ciutadania ni els bancs. És una perspectiva utòpica? Quan la ciutadania s’ho acaba creient, passa a ser possible. Si els expliques que a causa del deute no pots fer escoles, no pots impulsar projectes estratègics, si els recordes que estem en situació límit amb 22% d’atur, entendran que cal una alternativa. Continuar igual, canviant només les formes, ens condemna al fracàs. Plantegem coses que ara semblen utòpiques però que són un camí de transformació.

Què faríeu contra el 22% d’atur?
L’assignatura pendent és la diversificació, i augmentar el nivell de formació, Des del TecnoCampus s’haurien d’impulsar iniciatives vinculades a les energies renovables, reconvertir el sector de la construcció cap a la rehabilitació d’edificis seguint criteris de bioconstrucció.

Com veieu el TecnoCampus des de la CUP?
No ofereix res diferent a altres parcs. Volíem un TecnoCampus singular, especialitzat en energies renovables i en bioconstrucció. Per sortir d’on estem ara hem de donar valor afegit a la producció. Però no pas amb la recepta de la classe empresarial, reduint costos de producció. Ens referim al valor social, mediambiental i tecnològic.

Tenim una ciutat deprimida en àmbits com el comerç.
Hem invertit molts diners en el Corte Inglés i avui no tenim res més que una nau catalogada tallada a trossos. No s’ha invertit en revitalitzar el comerç del centre de la ciutat, ni en donar vida al seu entorn. Cal un centre molt més arreglat, amb més activitat social i cultural, atractiu perquè la gent vingui a comprar a Mataró.

Mai heu estat favorables al Corte Inglés, però no ens fa falta avui la locomotora comercial?
La locomotora més important que podria tenir el comerç seria un transport públic ràpid i econòmic. A la gent li surt més a compte agafar el cotxe i anar al Mataró Parc, on troba aparcament gratuït. El transport públic només ’utilitza qui no té carnet de conduir o els posseïdors del Carnet Blau. Ni és ràpid, ni eficient, ni et porta on vols. Apostem per municipalitzar-lo, però l’empresa pública ha de ser l’excel·lència, no un cementiri de polítics.
 
El mateix que voleu fer amb la recollida de brossa
Cal canviar la manera com ho gestionem, en primer lloc perquè hi ha alternatives més econòmiques i saludables. Volem el ‘porta a porta’. Allà on s’aplica, per exemple ciutats tan importants com Milà o Torí, les taxes de recollida selectiva són espectaculars. El sistema de containers genera una despesa molt important en maquinària, el porta a porta la redueix i a canvi requereix de més mà d’obra. És més econòmic i genera llocs de treball.

Sobre els fets de Rocafonda de l’estiu passat, sou l’únic partit que no ha cregut en la versió oficial dels fets.
Sembla que perquè ho digui la policia, és així i punt. Però jem de qüestionar les actuacions policials en aquestes aquests barris, molt espectaculars però gens efectives. Volem trobar solucions, però no són senzilles. Els discursos simplistes que reclamen més policia són equivocats. El problema és social.

Què ha passat per arribar fins aquí?
Hi ha inversions pendents de la Llei de Barris, polítiques socials que han quedat penjades... Fins que no solucionem la situació actual tindrem conflictes socials. Què volem, amb taxes d’atur superiors al 50%? Això no és nou, als anys 70 també s’hi produïen situacions de desprotecció i de violència al carrer. El canvi que hem viscut és que avui hi ha qui identifica aquesta violència amb la qüestió racial. Partits feixistes que confonen la ciutadania, apuntant a culpables que en realitat són víctimes.

Doncs són partits amb molt suport
Perquè vivim en la cultura del consum, demanem respostes fàcils i ràpides a tot. I el feixisme ha sabut trobar-ho, un culpable fàcil i una solució ràpida. Però sabem que això és mentida.

Vostè és l’únic cap de grup que ha dit que no es presentarà de nou.
Per salut democràtica és bo que hi hagi canvis, que la CUP no sigui la poltrona de ningú. Jo sóc pagès, és el que m’agrada i vull continuar sent-ho, la tasca de regidor em desgasta molt en la meva feina. Però estic satisfet del meu pas pel consistori, pel paper que ha jugat la CUP en aquests sis anys. Hem introduït un discurs diferent, alternatiu, que ha quallat en la dinàmica municipal. Avui som un referent per a molts ciutadans, també des del Parlament. En un context com l’actual, formacions com la CUP són ara mateix imprescindibles.