Bilbeny assegura que Colom va ser enterrat a la catedral de Barcelona

Els que aprofitin les vacances d'estiu per anar a visitar la casa on es diu que va morir Cristòfor Colom –la casa número 2 del carrer Ample de Valladolid- o els que vulguin fer una escapada al monestir de Las Cuevas de Sevilla, lloc on s'afirma que es va ubicar la seva tomba, poden endur-se una decepció. Segons les últimes investigacions de l'arenyenc Jordi Bilbeny, el descobridor del Nou Món no va morir mai a aquesta ciutat i “encara menys” va ser traslladat de Valladolid fins a Sevilla per enterrar-lo per primera vegada. Jordi Bilbeny assegura que la catedral de Barcelona va ser el primer lloc on Colom va rebre sepultura. L'historiador va presentar la seva tesi el passat dimecres, dia 24, al Col·legi de doctors i llicenciats en filosofia i lletres i ciències de Catalunya i aquests propers dies l'exposa a diferents ciutats de Catalunya amb motiu del cinquè centenari de la mort del descobridor del nou continent.

Jordi Bilbeny recolza la seva tesi en quatre arguments que condueixen “inevitablement i per camins racionals i rigurosos” cap a la tomba de la catedral de Barcelona. Però sobretot aporta un document “definitiu”, el Llibre de la Sagristia de la Catedral de Barcelona, del 6 d'abril del 1518, que assegura que Colom es va enterrar a la capital catalana. “Cal analitzar a la menuda els textos que tenim, comparant-los amb fonts coetànies, i tenir sempre present la mà de la censura”, diu l'historiador.

Colom va morir a ‘casa seva'
Segons Bilbeny, les diferents fonts que parlen de la mort de Cristòfor Colom n'obvien la seva localització o la situen a Valladolid, el maig de 1506, dos anys després d'haver finalitzat el seu quart viatge a les Amèriques. Els textos de Colom, o del seu fill, Ferran Colom, just abans de morir-se, expliquen que l'Almirall “estava molt malalt i no es podia moure del llit”. Per aquest motiu –assegura Bilbeny fent referència als textos-, ha d'enviar un germà i un fill seu a visitar a Ferran II -molt ocupat ja que estava enmig de les núpcies amb Germana de Foix- i a parlar de les propietats de Colom i de l'herència d'aquestes cap als seus familiars.

Els textos que ha investigat Bilbeny apunten al fet que van ser els reis els que van haver de desplaçar-se per visitar un “moribund” Colom. “Si les còpies castellanes diuen que els reis no anaven ni a Sevilla ni a Valladolid, sinó a Barcelona per veure en Colom, per què es segueix dient que es va enterrar per primera vegada a aquestes ciutats?”, es pregunta Bilbeny. Tal com ja va precisar en els seus darrers llibres d'investigació, Colom va morir fent el seu testament i envoltat dels seus parents més propers.

Ni a Valladolid, ni a Sevilla
La investigació ha portat a l'arenyenc fins la casa del carrer Ample de Valladolid, on s'assegura que va viure i morir el famós Almirall. Bilbeny rebat aquesta idea amb un informe del 1851 que assegura que els “descendents del Descobridor no van ser els propietaris d'aquella casa fins al darrer terç del segle XVIII o a les primeries del XIX”. Una altra de les altres hipòtesis, que apunta cap al monestir de Las Cuevas de Sevilla, és segons Bilbeny, encara més fàcil de contradir-la: “L'Almirall afirma que volia ser enterrat en una catedral i totes les fonts també diuen que es sepultaria en una catedral”. De fet, una altra de les teories apunta cap a la catedral de Sevilla, la qual compta amb unes despulles que des de fa dos anys uns investigadors estan investigant per trobar alguna correlació d'ADN. Malgrat tot, segons recorda Bilbeny, la catedral de Sevilla no va acollir les restes fins el segle XIX. “Per ser enterrat a aquestes dues ciutats castellanes, Bilbeny havia de posseir una casa a algun dels dos llocs, però com ell o els documents de l'època recorden, no tenia cap llar a Castella”.

D'altra banda, l'investigador arenyenc també posa l'èmfasi en un fet “comú a tots els documents”, que comenten que Cristòfor Colom va morir al mateix lloc des d'on va sortir per quarta i última vegada cap al nou món. Per tant, quedaria desmuntada la hipòtesis de Valladolid i “segons els documents, també la de Sevilla”.