Bassat ingressa a la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, dóna aquest dimecres, dia 18, la benvinguda al publicitari Lluis Bassat, que ingressa en qualitat d’acadèmic de número ( amb veu i vot al ple de l’Acadèmia i amb capacitat de ser elegit membre de la Junta de Govern). Es tracta de la primera vegada que un professional de la comunicació i la publicitat ingressa en aquesta entitat amb més de 150 anys d’història, que disposa d’un fons d’art amb algunes de les principals obres d’art modern de Catalunya; un important arxiu documental i una biblioteca amb més de 13.000 volums catalogats.

L’acte formal d’ingrés tindrà lloc aquesta tarda a la seu de l’Acadèmia i segons el seu president, Joan Antoni Solans, “reconeixem les seves aportacions al món audiovisual i de la imatge i la seva condició de gran col·leccionista d’obra d’art”. La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, amb seu a la Llotja de Barcelona, compta amb un total de 41 acadèmics de número i s’organitza en cinc seccions: Arquitectura, Pintura, Escultura, Arts Sumptuàries i Visuals, i Música. A cada secció hi ha artistes, investigadors i protectors.

El crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, encarregat de donar resposta al discurs d’ingrés del nou acadèmic, destaca de Bassat  la seva màxima de “fer i gaudir, perquè en ell professió i vocació han anat sempre de la mà i perquè totes les activitats que ha desenvolupat responen a una filosofia positivista de la vida, a una estima al coneixement i a una decidida voluntat d’enriquiment intel·lectual personal i col·lectiu”. Giralt-Miracle també fa referència a la seva “voluntat d’exigència estètica, a un afany de dialogar amb la cultura i des de la cultura” i en aquest sentit, recorda la faceta del Bassat col·leccionista, que al llarg dels anys ha reunit una important col·lecció d’art contemporani català conformada per “una generació d’artistes que malauradament no ha trobat espai ni al MNAC ni al MACBA i, en canvi, configura la columna vertebral de la Col·lecció Bassat; una generació que, cada vegada més, és reivindicada pels crítics i historiadors del’art com integrant d’un capítol decisiu de la història del’art a Catalunya”.

Bassat, a més de la seva faceta com a publicitari és propietari d’una de les més importants col·leccions d’art contemporani català, que s’exposa habitualment a la Nau Gaudí de Mataró, el primer edifici que va construir el cèlebre arquitecte el 1878.