Baron insta a treballar per evitar que la crisi trenqui la cohesió social

La reivindicació de l’esforç i el treball i la preocupació per la cohesió social i la convivència a la ciutat ha format part del discurs de Joan Antoni Baron des de la seva proclamació com a alcalde el 10 de maig del 2004. I ahir, en el discurs que va pronunciar en l’acte organitzat pel PSC per celebrar aquests cinc anys en l’alcaldia, Baron va tornar a recalcar a les idees que millor defineixen la seva acció de govern. “Treballar per la cohesió social i la convivència. Ni que soni a retòric deixaré de pensar-ho i de treballar-hi”, va declarar Baron, que també es va comprometre a “posar més hores i esforç” per defensar l’ocupació –“el més preuat tresor d’aquesta ciutat”- en l’actual situació de crisi. “L’ocupació és el nostre centre d’atenció en aquest moment”, va assegurar, després de recordar que els ajuntaments “no tenim la capacitat per resoldre els problemes de l’economia mundial, però hem estat els primer en posar-nos a treballar per, dins de les nostres possibilitat, ajudar les persones que més malament ho estan passant”. En aquest sentit, va recordar els 800.000 euros que s’han destinat a un paquet de mesures per ajudar les famílies “a passar el mal tràngol” de la crisi: “ni per a fer això vam tenir el suport de l’oposició”, va dir Baron, en una de les poques crítiques directes que va llençar a l’oposició.

Davant una audiència de més d’un centenar de persones que es van aplegar al centre cívic de Rocafonda, l’alcalde es va centrar en repassar “cinc anys d’èxits i d’alguns fracassos” durant els quals, va dir, ha après que “l’important no és tan el que es fa com el perquè es fan les coses”. “Ara més que mai, quan els temps són difícils, ens cal tenir ben definits els perquès”, va afegir. “Quan alguns es refugien en el pensament líquid, quan volen fer-nos creure que l’important és només gestionar sense ideologia, nosaltres socialistes, volem governar”, va continuar Baron, que va defensar el seu “projecte de ciutat per a tots”. Una ciutat que, segons fa descriure, vol que sigui “territorialment metropolitana i capital, urbanísticament compacta, mediambientalment sostenible, econòmicament innovadora i socialment cohesionada”. Per fer-ho possible, el govern aposat per projectes estratègics com el TecnoCampus, el projecte Mataró Marítim, la instal·lació d’una universitat privada o el projecte que farà de l’Hospital de Mataró en un hospital universitari.

En el seu discurs, l’alcalde va incloure algunes referències velades als seus opositors quan va recomanar “fugir” “dels catastrofistes que aplaudeixen cada mala notícia” i dels “visionaris i els que s’apunten a la primera idea que algú els ven”. S’hi va tornar a referir més tard quan va retreure els “innombrables obstacles” que “els conservadors de la dreta i de la suposada esquerra” han posat a l’arribada del Corte Inglès. L’alcalde també va mencionar els socis de govern que l’han acompanyat en aquests cinc anys, ICV i ERC, “amb els que hem treballat des de la lleialtat mútua”.

Per últim, Baron va tancar la seva intervenció manifestant el seu “compromís profund i solidari” amb els ciutadans i les ciutadanes de Mataró. Un compromís que va qualificar “d’antic, radical i renovat” per la “llibertat, la igualtat i la fraternitat”, però també per la “felicitat dels humans” entesa com “un dret que també cal reivindicar”.

Molts elogis i poques crítiques
Entre els assistents a l’acte s’hi van deixar veure pocs representants del partit i la majoria d’ells van ser els actuals regidors, que es van repartir entre un públic format principalment per militants i simpatitzants de la causa. Els organitzadors van voler donar-li a l’acte un aire participatiu i dinàmic que reforcés la imatge de Baron com un alcalde proper a la ciutadania. Per això, abans del seu discurs, van intervenir una sèrie de ciutadans –cuidadosament seleccionats- que es van encarregar de repassar algunes de les millores que s’han fet a la ciutat en aquests cinc anys i a reclamar-li a l’alcalde aquelles coses que encara queden per fer. En aquestes intervencions ciutadanes, però, els elogis pel canvi que ha experimentat la ciutat en aquests cinc anys van ser unànimes i van aconseguir entelar els retrets, que van ser pocs i amables: els ciutadans van demanar més equipaments pels barris i major celeritat en l’arribada del Corte Inglès i el TecnoCampus. En aquesta situació, Baron també va optar per deixar l’autocrítica per una altra ocasió.