Capgròs
Quan jo tenia 13 anys
L’avi, Joan Batlle, té 82 anys. Nascut al carrer de Sant Ramon, va ser el petit de quatre germans. Va contraure matrimoni el 1957 amb Maria Rosa Montserrat, també de Mataró, i que ara té 74 anys. Era la segona de deu germans. Van tenir els seus set fills en només 11 anys. “És que aleshores no hi havia televisió”, bromeja l’avi.
I quan vostès tenien 13 anys també devien estar mancats de moltes altres coses, perquè eren anys difícils...
Joan Batlle (JB): Els que no van conèixer aquells temps no s’ho poden ni imaginar, es pensen que exageres quan en parles. La postguerra va ser miserable. Jo l’any 39 vaig començar a estudiar el batxillerat, i l’anava fent amb penes i treballs.
Maria Rosa Montserrat (MRM): Als 13 anys jo encara anava al Cor de Maria, però als 14 ja em vaig posar a ajudar a casa, perquè tenia molta responsabilitat al ser la germana noia més gran. El meu germà no feia res.
Alguna distracció devien buscar.
MRM: M’agradaven les manualitats, treballar la pell, vaig anar a aprendre’n un parell d’anys a Barcelona. També vam fundar les noies guies escoltes de Mataró, però no ens deixaven fer gran cosa perquè les noies estaven molt vigilades. Els diumenges anava a catecisme, i tot seguit a casa dels avis, on ens trobàvem tots els cosins i hi passàvem la tarda. Ni cinema, ni teatre, ni res de tot això.
JB: Jo al cine sí que hi anava, perquè estava molt vinculat al Foment a través de la coral, hi anàvem a cantar. El clergue va dir que servia per cantar, i em van posar en el cor, només de nens, i a la família ja els va semblar bé que anés a la coral perquè així em tenien entretingut. Allí hi vaig aprendre solfeig, i cantàvem també a la Missa de Les Santes.
La Festa Major era ben diferent, oi?
JB: I tant! Hi havia la Missa, la Processó, els focs, sardanes, un parell d’orquestrines, i poca cosa més.
MRM: Per Les Santes ens havíem de fer nosaltres la roba, i si no la teníem acabada no ens deixaven sortir. A tot arreu s’hi anava amb la família. I això de ballar sardanes ja era el màxim, poder-se agafar de la mà amb algú...
Què més feien, a les vacances?
MRB: Passàvem temporades a Òrrius. Hi anàvem amb el cotxe de línia, i allí tenia espai per jugar. Recordo molt el patinet que vam comprar a Can Pitu.
JB: Quan plegàvem d’escola ajudava la família, a casa i a la feina. El meu pare tenia un negoci de combustible i li donava un cop de mà. Res de viatjar; el pare sempre deia d’anar a la font del Sot, a dinar-hi, a Dosrius, però no hi anàvem mai. I el primer avió no el vam agafar fins l’any 72! Ens vam encomanar a tots els sants.
Ara que tinc 13 anys
La Mireia Garriga i la Irene Rosa són cosines i les dues tenen 13 anys. Nétes de Joan Batlle i de Maria Rosa Montserrat, estan estudiant 2n d’ESO i encara no tenen gaire clar que voldran ser quan siguin grans.
Alguna matèria us deu agradar més que d’altres.
Irene Rosa (IR): Aquest és el problema! A mi m’agraden moltes coses, música, òptica... Ja veurem què faré.
Mireia Garriga (MG): Com a assignatura, m’agraden les socials. Però a classe em sembla que una de les coses que em caracteritzen és que xerro molt, o això diuen.
I fora de classe, a què dediqueu el temps lliure?
IR: Les dues juguem a hoquei. I jo faig piano i la Mireia flauta travessera.
Us agrada molt la música, doncs.
MG: Sobretot el pop i el rock, tot el que va sortint nou. De moment no hem anat a gaires concerts, però.
IR: Ara m’he enganxat als Manel per culpa del meu germà.
I ballar? Els vostres avis s’ho passaven bé ballant sardanes.
IR: Diria que no n’he ballat mai. Potser alguna vegada mig en broma.
MG: M’agraden més d’altres activitats: passejar per La Riera, a l’estiu ens apuntem als casals d’hoquei... De tant en tant anem al cinema.
IR: Si la mare està de bon humor i ja he acabat de fer els deures, no posa cap problema per a que me’n vagi a fer una volta amb les amigues. Ah!, i a Les Santes jo porto un nan.
Com les viviu, Les Santes?
IR: M’encanta la Nit Boja! Aquest ha estat el primer any que ens han deixat quedar fins tard.
MG: Més o menys ens deixen anar soles, però a cada hora ens hem de trobar amb els pares. Tenim unes mares patidores!
Els avis no van agafar un avió fins que ja eren ben adults. I vosaltres, ja sabeu el que és anar amb avió?
MG: Sí, jo a la tornada d’un viatge a Alemanya.
IR: Jo he anat amb avió a Turquia i a Edimburg. Al principi fa una mica de por, però cap problema!
-
Comentaris