Durant pràcticament dos anys a Mataró no hi va haver festes tal i com s’entenen i es viuen, i d’aquí la seva impotància. Aquest any que acaba, però, ja va començar amb el punt d’inflexió d’una Cavalcada de Reis celebrada mentre a d’altres punts s’anul·laven. La decisió mataronina, de l’Ajuntament a les entitats passant per una ciutadania realment famolenca de recuperar tot el calendari s’imposava. 2022 és l’any de la reconquesta en el que totes les ocasions especials han tornat a ser tal i com eren, tal i com se les aprecia.
Òbviament no hi ha exemple comparable al de la Festa Major de tots els mataronins que va recuperar el format i la lluentor i va ser especialment massiva. De la mateixa manera que cada festa o tradició al llarg dels mesos tenia aquest caràcter especial de la retrobada, la seqüència màgica dels dies més esperats de l’any va ser especialment emotiva. Tornar a ballar el ‘Jo soc com tu’ de les Dissantes, recuperar les ajupides del Bequetero, l’esclat de la Nit Boja, les cercaviles, els Focs o els balls nocturns va reconfortar una ciutat que literalment embogeix quan arriba el 25 de juliol.
De Les Santes 2022 en queda el regust dolcíssim de tornar-nos a sentir mataronins en plenitud però també el fet que cada cop són més cares i que l’Ajuntament ja hagi anunciat que les del 2023 han de costar prop d’un 25% menys.
Dels Reis a l'Oca, tot el que toca
L’Oca, la festa popular de Cap d’Any, serà la darrera recuperació d’una llista que començava per Reis i seguia fidel al calendari. No s’ha recuperat tot (hi ha hagut festes de barri històriques com Cirera, per exemple, que no s’han fet) però quasi totes les expressions de cultura popular s’han anat retrobant. Una recuperació per exemple molt esperada però que es va veure afectada per la climatologia va ser el dia de Sant Jordi que va veure com enmig d’un any d’absència preocupant de pluges havia de ploure a bots i barrals, precisament, en el que molta gent considera com el dia més maco de tot l’any.
Aposta forta
La Cavalcada del passat 5 de gener, amb un recorregut canviat i la històrica imatge de Ses Majestats amb mascareta, va marcar un punt d’inflexió en la manera de gestionar els actes públics a l’espai compartit. Mataró venia d’un 2021 en el que s’havia criticat i molt el gran zel municipal amb àmbits de protecció de la Covid (com el tema de les platges o els parcs infantils tancats) i començava 2022 amb un missatge clavirident. La cultura que fa ciutat havia de fer-se. I es va fer.
Més festivals
Mataró no té un Cruïlla com a gran festival al que encomanar-se però els darrers anys ha anat consolidant una programació creixent basada en els festivals i en la col·laboració entre l’administració pública i les entitats que els promouen. El 2022 no només ha vist consolidar-se el Nosaltres, en Panòptic o el Posidònia sinó que també acaba per exemple amb el nou La Inquieta de la Lola. També ha estat l’Any del Vidre, ben farcit d’actes diversos.
Rituals retornats
A la llista de recuperacions de formats antics després de dos anys de versions i evocacions inconcretes cal mencionar amb nom propi a la Setmana Santa de Mataró, que passa per ser un dels ecosistemes d’entitats més important. Els qui fan sortir els passos, col·laboren o fan d’Armats feien lògiques cares d’emoció en el transcurs dels dies més intensos d’aquesta celebració. I els carrers de les principals processons van tornar-se a omplir, amb molta gent forània de visita.
Comentaris