Les lliçons del confinament

En la que segurament és l’experiència social més abrupta i radical que es vivia en aquest país en diferents generacions, el 13 de març del 2020 passarà a la història com el dia que tothom va haver de tancar-se a casa per la irrupció de la Covid, quan l’estat d’alama i el confinament domiciliari van passar a aturar-ho tot. De cop i volta era com si el rellotge es parés en espera de poder remprendre el camí, cosa que tardaria més de tres mesos amb els conseqüents trams i flexibilitzacions horàries. Només els serveis essencials es mantenien oberts i Mataró quedava en una mena de silenci, amb la gent tancada a casa, poruga i espantada de les males notícies amb les que cada dia es renovaven amb xifres exagerades els còmputs d’ingressos, morts o llits d’UCI ocupats.

El confinament va ser una experiència social, emocional i econòmicament traumàtica amb la qual la pràctica majoria de realitats del dia a dia van deixar de bategar. També va ser una reclusió que empenyia portes endins molts problemes socials (des de la xacra de la violència masclista o les penúries econòmiques, socials o d’accés a l’habitatge) com qui deixa el que escombra sota la catifa. El confinament va abocar molta gent a balcons, finestres o terrasses com l’únic contacte amb un “fora” ple d’incertesa. 

Les renovacions cada 15 dies de la mateixa situació perllongaven la situació. Les escoles eren tancades i barrades i la connexió a internet (que no tothom té a l’abast, en una altra escletxa de desigualtat entre mataronins) es reivindicava com l’única via per mantenir contactes o per prosseguir la feina. El teletreball, en alguns casos, va arribar per quedar-se.

Les lliçons del confinament

1. La solidaritat entre veïns

El confinament va tenir elements positius? Algun. Si més no va servir perquè es tornés a demostrar la xarxa de suports que ben sovint necessitem que sigui la societat i va fer emergir de nou el concepte comunitat. D’exemples n’hi ha molts, des d’empreses que van reorientar la seva producció i activitat per tal de respondre al moment, ja fos fabricant material per a sanitaris, equips de protecció o adaptant els seus canals de venda. 

També hi van haver exemples d’autèntics servidors comunitaris. Hi va haver carrers o comunitats de veïns que s’organitzaven per ajudar en la compra o anar a tirar la brossa de la gent gran, iniciatives com compres col·lectives o nous llaços de relació veïnal per poder estar en contacte. Entitats del Tercer Sector i d’assistència social van rebre més voluntaris, amb més gent que feia el pas de poder ajudar als qui ho necessitaven. També nombroses iniciatives o entitats socials, davant la impossibilitat de fer el que solien, van emprendre accions de suport comunitari.

2. El consum de proximitat

De casa només es podia sortir per anar a treballar (si es treballava en un servei essencial i no es podia fer teletreball), per passejar el gos, per anar a tirar la brossa i per anar a comprar queviures. Això va situar el consum al centre del dia a dia just en un moment en el que, a més, amb tothom a casa a totes les cases hi havia més àpats a fer. Qui podia, consumia més i ho havia de fer prop de casa. Anar a comprar era, en molts casos, l’únic moment de connexió amb el món exterior i això va configurar una mena de consciència sobre el propi consum.

La botiga propera passava a ser la de capçalera, molt comerç tradicional va adaptar-se a marxes forçades als nous temps (fent repartiment a domicili, per exemple) i creixia un cert consum estratègic de proximitat, de suport a l’abastiment proper i bàsic de productes de primera necessitat. Un lligam amb la botiga de sota casa renovat i enfortit.

3. El valor del que tenim

Tants mesos tancats van fer que, quan es va poder i en un estricte ordre de franges horàries segons edat o condició, molta gent sortís a menjar-se literalment el terme municipal (del que se seguia sense poder sortir) a tastar la llibertat. Amb les fases del desconfinament, coincidint amb l’arribada del bon temps, hi va haver una autèntica eclosió esportiva i recreativa que omplia espais com el Passeig Marítim de corredors i ciclistes, l’horitzó del mar de boies de nedadors o els turons i espais verds de la ciutat de caminaires amunt i avall.

Del tancament, que ha tornat ja a la tardor, n’hem tret una major consciència del que tenim a la ciutat i ha convertit en punts de peregrinació fins i tot massificada espais com les Cinc Sénies i Mata, Can Bruguera, el Turó de Cerdanyola o el Parc Forestal. També la platja, que l’Ajuntament va mantenir tancada durant setmanes. Han hagut de tancar els mataronins a Mataró perquè molts d’ells sabessin què hi ha al municipi, podria dir-se. I s’ha normalitzat la cita diària o setmanal amb l’activitat esportiva. Que fa salut.