L’any 2016 quedarà en la memòria com el primer any en el que l’estudi de població indica que hi ha més de 125.000 habitants. En total, 125.631 mataronins i mataronines registrats, el que ha suposat un creixement d’unes 700 persones. Això no es deu a cap tipus de ‘boom’ com va passar als anys noranta, sinó a un repunt en el creixement migratori.
El número d’immigrants havia descendit durant la crisi, amb pèrdua d’habitants registrats a Mataró l’any 2013, però ara el saldo migratori (diferència entre altes i baixes) ha tornat a ser clau: és el 50,42% del saldo total, superant el natural (naixements i morts). A 1 de gener de 2016, el 15,26% de la població mataronina, un total de 19.172 habitants, és de nacionalitat estrangera.
La població creix per aquest factors i això compensa que la taxa de natalitat ha descendit: un 2,75% menys que l’any anterior. Per barris, algunes dades interessants: Cirera és el barri més jove de la ciutat en edat mitja dels seus habitants, mentre que Peramàs, Molins i Eixample és on es registra la població més envellida. Rocafonda és el barri que més població ha perdut (-7,54%) mentre que Molins-Torner és el que més gent d’altres zones de la ciutat ha rebut.
Creix la població xinesa
Hi ha uns 2.550 ciutadans d’origen xinès, el que suposa una mica més del 2% del total d’habitants a la ciutat. El col·lectiu ha crescut a data d’1 de gener de 2016 en 223 persones i ara mateix representen el 12,19% de la població estrangera a la capital del Maresme. Una de les característiques de la població xinesa a Mataró és que no es concentra en cap barri en concret, sinó que es troba distribuïda per la ciutat de manera molt homogènia. A la Llàntia és on n’hi ha més (22,3%)
Comentaris