Això és tot amics

Per moments vaig tèmer el pitjor. A les 9 de la nit em preparava per assistir a un suicidi col·lectiu entre els militants i simpatitzants de Convergència i Unió que s'hi aplegaven a l'Hotel Majestic. El PSC anava davant en el recompte i Esquerra Republicana consolidanva la seva OPA sobre l'espai convergent. I per acabar-ho d'adobar la Núria Feliu, que no se'n perd ni una, tampoc apareixia (o al menys jo no la vaig veure). Com veuen, tot apuntava al desastre.

Jo creia que els cambrers en lloc de cava començarien a servir cianur líquid. M'imaginava els lavabos plens de militants fent cua per penjar-se amb la cadena del wàter com l'amic de Richard Gere a Oficial y caballero. Tampoc no descartava que la balconada del Majestic servís perquè algú saltés al buit. Però res d'això va passar.

En Duran ja ens havia avisat (quan la derrota de CiU semblava evident) que un recompte en 100 meses electorals fet per la federació els donava la victòria. Tothom s'ho prenia en conya però ens vam haver d'empassar la riallota. Allò, com el dragon Khan, va començar a capgirar-se i l'eufòria es va disparar.

"Mas president! Catalunya independent!". "Jooooordi, Jooooordi!". Xiulets quan la pantalla connectava amb la seu del PSC. També la d'Iniciativa. La del PP ni s'ho imaginin. Aplaudiments entre la militància convergent per a en Carod quan va parlar. Tot era alegria. Amics, convidats, saludats i col·locats no podien amagar-la. Mai perdre 10 diputats i no sé quants milers de vots havia caigut tant bé. Això és tot amics. Felicitats i fins la propera.