A la vall de Núria pel camí dels enginyers

El camí més conegut per arribar a la Vall de Núria és l'anomenat camí vell, que ressegueix les gorges de Núria, per on passa el tren cremallera que puja fins al santuari. Però existeix una altra ruta, no tan concorreguda i de gran atractiu paisatgístic, que també surt de Queralbs (el Ripollès) i arriba fins a Núria. Es tracta d'una travessa circular, d'una jornada, que ressegueix les gorges del Freser, passa pel refugi Coma de Vaca i pren l'abrupte Camí dels Enginyers, amb impressionants vistes sobre la vall de Ribes, per arribar a Núria. Tothom avesat a caminar pot fer aquesta ruta, de 8 hores de durada i amb un desnivell acumulat de 1.195 metres. Tot i així, cal anar amb compte en algun tram, una mica aeri, del Camí dels Enginyers.

El camí que hem de prendre surt del costat de la central elèctrica del Daió de Baix, on podem aparcar el cotxe. Hi arribem per una pista que trobem a mà dreta just abans d'entrar al poble de Queralbs. Aquest tram, fins arribar al refugi de Coma de Vaca, és força costerut i en la seva part final, just abans d'arribar al refugi, traurem, fins i tot, la llengua. Però les vistes no tenen preu. El camí, senyalitzat amb punts vermells, passa per les gorges del Freser, entre el Balandrau i el Torreneules, primer per una zona boscosa, que es va aclarint a mesura que guanyem alçada, i després per un típic paisatge d'alta muntanya. Unes tres hores després d'haver començat a caminar veurem, molt petit, el Coma de Vaca (1.995 m), al fons d'una vall, a l'altra banda del riu Freser, que travessarem per un pont.

Després de recuperar forces al refugi, reprenem la ruta per fer el tram més atractiu i entretingut de la travessa: el camí dels enginyers (GR 11-7). El farem en tres hores però ens semblarà curt per les seves impressionants vistes sobre la vall de Ribes i les gorges del Freser, que faran que els aficionats a la fotografia estiguin més pendents del paisatge que d'on trepitgen. Però, compte, perquè no és un tram on podem badar gaire. El camí dels enginyers ofereix unes vistes espectaculars però té alguns trams una mica aeris. En la seva part més complicada trobarem un cable d'acer, d'uns 40 metres de llarg, que ens ajudarà a remuntar la carena. Per als menys experts en muntanya això pot semblar un pas difícil, però per als excursionistes acostumats a l'alta muntanya serà un pas més, sense cap dificultat. A l'hivern, però, és totalment desaconsellable passar per aquí amb mal temps o sense el material adequat per evitar relliscades o caigudes.

Davant nostre veiem la cabana de Pedrisses, en un collet verd, senyal que ens aproximem a la Vall de Núria. Aquí, el camí tomba cap a la dreta, resseguint la carena i es torna planer, i ja podem veure l'alberg Pic de l'Àliga, situat just a sobre la Vall de Núria. Poc a poc, comencem a baixar cap el santuari, on podem dinar. Si estem molt cansats podem baixar fins a Queralbs en tren cremallera. Però si anem bé de temps i tenim més ganes de caminar val la pena fer a peu el que ens queda ja que, a partir d'aquí, el camí és tot de baixada i ressegueix les gorges de Núria i el traçat del tren cremallera, oferint-nos unes vistes precioses, on trobem diversos salts d'aigua. En poc més de dues hores arribarem a Queralbs, des d'on haurem de caminar un quilòmetre més, carretera avall, per arribar on tenim el cotxe.

La ruta té molt desnivell (1.195 m) però no patiu perquè es va fent poc a poc. De fet, no trobarem grans pujades, sinó que el pendent és més aviat constant i anirem pujant, pràcticament, sense adonar-nos-en. La meitat del recorregut, fins arribar a la cabana de Pedrisses, farà pujada. Però la resta, fins arribar a Núria i, d'allà, a Queralbs, és de baixada. Aleshores ja no ens haurem de preocupar tant per agafar alè i, de ben segur, podrem gaudir, més descansats, del paisatge.