Capgròs
Adriano Artieda és un mataroní de 31 anys que ja fa prop d’un any que viu a l’Aràbia Saudita. Allà hi treballa com a xef executiu a l’empresa Leylaty Ballrooms and Restaurants i dirigeix dos restaurants. Cada matí, sense excepció, es lleva per anar a treballar, a quarts de quatre torna a casa i unes hores després hi torna per començar el torn del vespre. Però Aràbia Saudita no és el primer destí de l’Adriano fora de la capital del Maresme. Prèviament ja havia estat vivint a Hongria, on treballava de ‘Senior sous chef’ i Headculinary development al Grand Hotel Glorius de Makó. Actualment, tot i que viu en un país molt diferent, amb restriccions dràstiques i un paper fonamental de la religió, l’Adriano no es penedeix de la decisió que va prendre. “L’oportunitat de créixer com a professional va ser el que va fer-me decidir a marxar de Mataró” apunta i assegura que “a Barcelona trigaria entre 10 i 15 anys en obtenir aquesta posició”.
“Omplir el dipòsit del cotxe costa el mateix que quatre garrafes d’aigua”
T’has adaptat bé?
Els inicis són difícils a tot arreu. Comences en un país nou on parlen una llengua que tu no domines i on tot et resulta estrany. A més, és un país amb moltes restriccions i amb unes lleis que són molt dràstiques i estrictes. Però no et queda més remei, o t’adaptes o estàs perdut. En el meu cas jo sóc una persona molt senzilla i amb poc ja faig.
Què t’ha sorprès del teu nou país d’acollida?
Abans de venir ja havia indagat informació, però fins que no arribes no ets conscient de totes les llibertats que tenim a casa. És el país musulmà que serveix d’exemple per a la resta del món, és el mirall i el diccionari de l’Islam. Aquí la religió hi juga un paper molt important, és el pilar de la societat i les dones tenen un paper molt secundari. Quan assumeixes que la major part de coses que nosaltres coneixem com a lleure aquí estan vetades... És llavors quan deixes de buscar aquella comoditat i aquells costums que tenies al teu país.
Quines diferències has notat?
La diversitat de botigues que tenim dins d’un mateix producte, ja que a Aràbia Saudita no tenen aquest ventall. També el fet de poder quedar amb algú i anar a passejar i prendre quelcom en una terrassa, perquè aquí el concepte de terrassa està vetat i a això se li suma que no hi ha alcohol. Tot i que cada nova generació és una mica més oberta de ment, en general els nadius d’aquí són bastant tancats i ens posen a tots dins del mateix sac (espanyols, americans, francesos, italians, indis, etc.).
Alguna anècdota?
Aràbia Saudita és un dels principals distribuïdors de petroli del món. Aquí em pot costar el mateix comprar quatre garrafes d’aigua de cinc litres que omplir el dipòsit de benzina del meu cotxe d’empresa, que són 85 litres.
Què trobes a faltar?
A part de la família i amics, trobo a faltar el clima de Mataró. A Aràbia Saudita és estiu tot l’any. Altres coses que trobo a faltar són, per exemple, la facilitat de comprar al costat de casa o el fet de poder parlar la meva llengua, el català. Malgrat tot, segueixo molt connectat a la meva ciutat a través de la premsa online, converses telefòniques amb la família i skypes diversos.
Quins són els teus plans de futur?
No descarto res. Tot i que és un país molt tancat, recomano anar-hi per un contracte de dos anys. Quan tornes al teu país, ho fas amb una altra mentalitat, altres objectius i altres projectes. Aprecies petits detalls que potser abans els veies insignificants o no els valoraves com ara.
Comentaris