“A Ginebra és divertit conviure amb diferents cultures i idiomes”

Estrella Vergara va estudiar enginyeria química a Barcelona, concretament a l’Institut Químic de Sarrià. L’últim any de carrera no tenia gaire clar quin sector li agradava més i on podria trobar treballs més interessants per iniciar-se en el món laboral. És per això que aquesta mataronina, que ara ja té 26 anys, va decidir fer un pas més enllà i creuar barreres. Va ser llavors quan va decidir provar sort i demanar pràctiques per a estudiants al CERN, el Centre Europeu per la Recerca Nuclear. “Em van acceptar i no hi vaig dubtar” recorda la jove, que explica que “era una oportunitat única i tenia moltes ganes de començar una aventura nova”. Ara ja fa 3 anys que Estrella viu i treballa a Ginebra, a Suïssa, s’ha adaptat a la perfecció i encara sembla que no té intenció de tornar-hi.

Què fas allà exactament?
Treballo al CERN, Centre Europeu per la Recerca Nuclear. L’objectiu que té aquesta organització és investigar la física més fonamental a partir d’acceleradors de partícules. El meu grup de treball en concret es dedica a la planificació i coordinació de totes les activitats que s’han de realitzar quan aquests acceleradors es troben en parada tècnica.

Com és el teu dia a dia?
Treballo a jornada completa però cap a les 18-19h normalment ja sóc fora de la feina, així que aprofito per quedar amb els meus amics per prendre alguna cosa, fer la compra o anar a classes de ioga. Tot i que la ciutat no sigui la més festera de totes les que he visitat, sempre hi ha alguna cosa a fer ja que som molta gent de fora que hem vingut a treballar a alguna organització internacional.

T’has adaptat bé?
Sóc molt afortunada. M’encanta el meu treball, les condicions que aquest té, m’agrada la vida a Ginebra i l’adaptació al nou país ha estat força fàcil. Com que hi ha tanta comunitat internacional, va ser fàcil entendre’s amb la gent, tot i que a en arribar no parlava francès, la llengua amb més presència.

Què és el que més t’ha sorprès?
La comunitat internacional, sens dubte. Jo estava acostumada a què tothom fos de Mataró, Barcelona o de prop. En canvi, en arribar aquí vaig comprovar que aquí tothom és de països diferents i és molt divertit poder conviure amb diferents cultures i idiomes. 

Quines són les principals diferències?
Sobretot els horaris. No només a l’hora de dinar o sopar, també els de les botigues i bars. Aquí tot tanca molt d’hora. Al final t’acabes acostumant però em continua agradant molt més el sistema espanyol. A nivell social hi ha diferències, però sobretot perquè tothom ve d’un país diferent i al final tot acaba sent una barreja curiosa.

Alguna anècdota?
Com deia, aquí els horaris són sagrats. Fins a tal punt que un dia no trobava el moneder amb tota la documentació, vaig recórrer tres comissaries i totes eren tancades perquè era dissabte i els caps de setmana no es treballa. 

Què trobes a faltar?
Crec que no seré gaire original, però he de dir que el bon temps. Un llac mai substituirà el Mediterrani... Enyoro també el menjar de casa, els lloms dels Frankfurts de la Riera o els gelats de la Granja Caralt, però no ho puc tenir tot!

Segueixes connectada a Mataró?
Sí, la veritat és que tinc molt de contacte amb els meus amics i familiars. Parlo molt amb tots ells pel mòbil i, gràcies a Internet, és senzill veure què passa a Mataró. Crec que estic bastant més informada de l’actualitat ara que quan vivia a allà i només feia que estudiar i anar amunt i avall.

Tornaràs algun dia?
No sé què em depara el futur però, si no és aquí, el món és molt gran. Mataró es queda com a lloc de vacances.