'A Càritas mai falten els voluntaris'

“La immigració que ocupava els barris de Cerdanyola, Cirera o els Molins arribava en condicions molt complicades”. Per fer front a aquest fenòmen, Càritas Interparroquial es va instal·lar a Mataró tot just fa 40 anys. Fèlix Feliu, el seu president, explica que els inicis de l’entitat a la capital del Maresme estaven lligat als barris: “en ple franquisme no existien ni les associacions de veïns ni els centres socials, i Càritas podia treballar-hi mitjançant els seus centres”. En els seus inicis, la feina es basava bàsicament en “la falta d’habitatge dels nouvinguts d’Andalusia i Extremadura i els problemes per trobar feina”. Per això, la tasca de l’entitat es basava sobretot en “alimentació i vestimenta”, no només als foranis sinó també a la gent necessitada que ja vivia a Mataró.

Aquesta funció, però, ha quedat mica en mica en un segon pla degut al principal objectiu que ha anat adoptant Càritas Interparroquial: la promoció de les persones. “Ajudem a que les persones necessitades intentin fer-se valer per elles mateixes; allò que es diu ensenyar a pescar”, explica Feliu, qui creu que la immigració actual té altres problemes sobre els que l’entitat ha d’intentar donar una resposta: “la diferència principal d’ara a fa quaranta anys és que els immigrants actuals vénen sense papers”. Sense papers no hi ha feina. I sense feina, no hi ha papers. Les ajudes també apunten a altres problemàtiques socials com el treball amb els drogadictes o el problema de la gent gran: “tenim una petita residència on ajudem a les persones que tenen pensions molt baixes d’entre 300 i 400 euros que procedeixen de famílies desestructurades”.

Càritas Interparroquial no hauria pogut fer front a aquestes iniciatives sense el paper dels voluntaris. “Actualment, hi ha uns 200 voluntaris”, assegura Feliu, que creu que una de les coses més positives és veure com “mai hi ha falta de gent interessada en ajudar als altres”. Aquests estan per ajudar, per exemple, en el banc d’aliments els caps de setmana, o ajudant a l’escola d’alfabetització, fent companyia als més grans, etc. i són els que permeten a “Càritas Interparroquial tirar endavant”, assegura Feliu.

En aquest sentit, Jaume Gonzàlez és un dels voluntaris que ara fa un any va decidir formar part de Càritas: “Els caps de setmana estic implicat i també en hores de feina has de fer algunes coses”. “Ara tot va més enllà de donar aliments, es tracten temes com els joves amb hipoteques o la falta de feina, que abans no n’hi havia tant”. Gonzàlez assegura que el nivell de pobresa “augmentarà i qualsevol cop de mà que es pugui donar sempre serà poc”.

Tanmateix, Mireia Llonch col·labora com a voluntària fent “el Ressò, la publicació bimensual de Càritas Interparroquial de Mataró”. Llonch assegura que amb la seva feina ha conegut “tantes persones que treballen voluntàriament per ajudar els més necessitats que et fa prendre’t amb més energia la teva tasca”. La periodista creu que l’entitat ajuda a pensar més “en l’altre que no en el jo” i també a descobrir una part de “l’Església, la més majoritària, que realment creu en allò important: ajudar i estimar.

La tasca dels voluntaris es veurà recollida en l'acte institucional del 40è aniversari de Càritas, que tindrà lloc el proper divendres, dia 16, al Monumental, amb la presentació d'un DVD sobre la història de l'entitat.