750 espectadors i un format acurat garanteixen la continuïtat del Posidònia Fest

El Posidònia Fest va ser, va fer i es va acabar. Sis concerts en setanta-dues hores. Un cap de setmana. Fet i avall. Pot semblar poc. Però va convèncer i deixa el regust de les bones notícies. Són bones notícies la requesta que va tenir i la bona resposta del públic, que els tres agents que l’impulsin donin per feta la seva continuïtat i que servís per arrodonir el final d’estiu musical en un entorn, el Port de Mataró, que té ganes d’agradar i atreure per mitjà de la cultura. Tot rodó.

Que hi hagi mogudes i festivals a Mataró és per remenar la cua. Per alegrar-se’n en present. Dies després del final del Nosaltres, en paral·lel al retorn dels Vermuts Musicals i quan s’anuncia ja el Maresme Sound tardorenc (això en música, però també cal mencionar l’imminent tercer Panòptic, en cinema), l’estrena del Posidònia Fest va rebre el beneplàcit majoritari del públic. Unes 750 persones, segons els comptes de l’organització, van fer cap al Port en els tres dies de dos concerts al vespre. Començava de dia i acabava de nit. Primer un primer concert de marca més local, després la patum del dia. Un format sense estridències que des del Posidònia volen mantenir de cara al 2022.

Un espai molt ben trobat

Al remodelat Port de Mataró, a més d’acabar d’omplir els locals, li convenen posidònies fests per reconnectar amb la gent. Que hi vagin més enllà del xarbotador d’aigües.. Si són en plural, en el sentit de més mogudes, millor que en singular. Però la iniciativa de Microscopi era la primera i s’hi notava mà amb coneixement. Format acurat, just, mínim: poca llum i bona sonorització. Les veles plegades i els màstils dels vaixells de fons d’escena en el curiós espai-auditori de les obres acabades. Totes les mancances d’aquest temps, sense barra i amb l’obligació de seure silents com a classe. Però tot feia un bon ambiernt en el que, a més (i segurament és el més important) els músics se sentien a gust.

La cita més concorreguda va ser la de dissabte, amb el retorn de Maria del Mar Bonet a la ciutat després de molt de temps. Quan busques l’edat que té la mallorquina, 74, te’n fas creus de la veu que encara gasta. I que vora el mar i amb la guitarra de Borja Penalba va brillar. El dia abans, per començar, Pau Vallvé va demostrar aquest magnetisme que el converteix en una peça preuada de la música d’ara en català, presentant el disc sorgit del confinament en un entorn en què fins i tot es notava la marinada. Diumenge la local Txell Sust tancava la tríada de caps de cartell.

Per quantitat i per qualitat, per sensacions dels que hi van anar i dels que el munten (“un èxit absolut”, diuen) sembla que el Posidònia, en efecte, ha arribat per quedar-se. Microscopi, Ajuntament i Port volen mantenir-lo. El curs comença amb bones notícies de darrera cueta estival.