Els 40 anys de la victòria del PSOE de Felipe González en clau mataronina

Aquest 28 d'octubre es compleixen quaranta anys de la gran victòria per majoria absoluta (202 diputats al Congrés i mes de 10 milions de vots) del PSOE de Felipe González en les eleccions generals de l'any 1982 (celebrades en dijous), un esdeveniment transcendental en la història recent espanyola que, per a molts, va suposar simbòlicament la fi de la transició a la democràcia al nostre país. Es produïa l'alternança en el poder, un cop derrotada la UCD, i un partit d'esquerres tornava a liderar el govern central després de la dictadura franquista. A Mataró, molts socialistes van celebrar (de forma continguda, ja explicarem per què) la victòria electoral, que obria una nova etapa en la jove democràcia espanyola, en una situació econòmica complicada al país: un producte interior brut (PIB) estancat, la inflació anual en el 14%, una taxa d'atur del 17%, un dèficit exterior elevat i un dèficit públic del 5% del PIB. Ara, ja ho sabem, la situació econòmica també presenta greus dificultats, a casa nostra i a nivell internacional.

El 1982 va ser l'any del Mundial de futbol d'Espanya i en Naranjito, la Guerra de les Malvines, el Premi Nobel de Literatura de García Márquez, el fitxatge de Maradona pel Barça o la visita del Papa Joan Pau II al nostre país. A les ràdios sonava "Como una ola" de Rocío Jurado, "Amor de hombre" de Mocedades, "Maquíllate" de Mecano o "Bailando" d'Alaska y los Pegamoides, i es van estrenar als cinemes pel·lícules com "Blade Runner", "E.T.", "Conan el Bárbaro", "Acorralado", "Rocky 3" o "¡Que vienen los socialistas!".

Han canviat molt les coses en aquests darrers quaranta anys, i no cal fer un repàs sobre com s'ha transformat la nostra ciutat, de forma paral·lela a com ho ha fet el tot el país. Fent una ullada al diari Crónica de Mataró del dissabte 30 d'octubre, que recollia la victòria socialista amb una foto de Felipe González en la seva portada, podem veure anuncis de Ferreteria Piñol o els cursos de català d'Òmnium Cultural. En la propaganda immobiliària, veiem com els pisos a la nostra ciutat costaven entre 1,5 i 13 milions de pessetes (entre 9.000 i 78.000 euros). En un anunci d'Auto Mataró apareix un Seat 127 que costava 5.850 pessetes (35 euros) al mes o un Seat 132 que en costava 18.300 pessetes (110 euros) mensuals. Aquell dissabte, a TVE es podien veure programes com "Aplauso", els dibuixos animats "D'Artacan y los Tres Mosqueperros" o el partit de futbol Racing de Santander-Barça. Al canal UHF (segona cadena), hi havia programes en català com "Gent d'aquí" o "A Can 80". A la cartellera de cinema, veiem com al Cine Iluro emetien "Profesor a mi medida" i "Lady Oscar", al Núria "Fuerza 7" i "King Kong", o al Cerdanyola "El Planeta de los Dinosaurios" i "Amanecer en Puerta Oscura". També es passaven films al Foment, el Monumental i el Casal l'Aliança.

La victòria socialista a Mataró

Però centrem-nos en la victòria del PSOE en aquelles eleccions generals celebrades el 28 d'octubre de 1982, sempre en clau mataronina. A Mataró, 28.642 persones van votar el PSC-PSOE (un 49,82% dels vots), amb una participació del 83,67%, una dada històrica que no s'ha tornat a assolir en cap contesa electoral. El resultat dels socialistes també va ser històric a la ciutat, doncs només en les municipals del 1983 han obtingut un percentatge de vot més elevat (51,03%).

La segona candidatura més votada va ser la de Convergència i Unió, amb 12.773 vots (un 22,22%), seguida d'Alianza Popular (6.791 vots, 11,81%), PSUC (2.393 vots, 4,16%), ERC (1.973 vots, 3,43%), PCC (1.040 vots, 1,8%), CC-UCD (809 vots, 1,4%) i el CDS (763 vots, 1,3%). El onze partits restants van arreplegar 1.449 vots conjuntament.

Per barris, el PSC-PSOE va obtenir el seu millor resultat a Cerdanyola Sud, amb un 73% dels vots (a barris com Cerdanyola Nord, La Llàntia o Cirera també van obtenir resultats al voltant del 70%). CiU, per la seva banda, va veure com els seus millors resultats es produïen al Centre i l'Eixample, amb un 45%, mentre que AP els aconseguia a l'Eixample també (16%), el PSUC a La Llàntia (9%), ERC al Centre (7%) i el PCC a Molins-Torner (4%).

A nivell de la comarca del Maresme, el PSC-PSOE també va ser la candidatura més votada, amb 60.739 vots (419%), seguida de CiU, amb 41.469 (28,6%). Més enrere van quedar Alianza Popular (19.149, 13,2%), ERC (7.008, 4,8%), PSUC (5.294, 3,6%), CC-UCD (2.381, 1,6%), CDS (2.345, 1,6%) i PCC (1.546, 1,06%). Repassant el reportatge que va publicar en la seva edició del 30 d'octubre de 1982 el diari comarcal El Maresme, dirigit per Joan Catà i a un preu de 10 pessetes l'exemplar, apareixen fotografies del moment de la votació de diferents líders polítics de la nostra comarca: Manuel Mas (PSC), Santiago Martínez (CiU), Lorenzo Chércoles (AP), Miquel Reniu (ERC), Antoni Segarra (PSUC), Antoni Trenchs (CC-UCD), Josep Sánchez Llibre (CDS) i Lluís Fernández (PCC).

El PSC-PSOE va ser la força més votada a Mataró, Tiana, Montgat, El Masnou, Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Malgrat de Mar, Palafolls i Pineda. Per la seva banda, CiU va ser la candidatura més votada a Alella, Teià, Cabrils, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d'Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera.

Joan Majó marxa a Madrid i Manuel Mas esdevé nou alcalde

Joan Majó i Cruzate, llavors alcalde de Mataró des de les eleccions municipals de 1979, va ser nomenat director general d'Electrònica i Informàtica del govern espanyol, i això va provocar que es produís un canvi en l'alcaldia, que va passar a mans de Manuel Mas i Estela, a pocs mesos de la celebració d'unes noves eleccions municipals. Fins llavors, el govern de la ciutat havia estat format per una coalició de PSC, PSUC i CiU, però en el moment del canvi d'alcalde la coalició nacionalista se'n va desmarcar i Mas només va comptar amb els vots de socialistes i comunistes. Com ja sabem, l'històric batlle de la nostra ciutat va estar al poder fins a l'any 2004.

Majó recorda que no esperava rebre cap trucada del govern espanyol, i en aquells moments estava molt satisfet amb el funcionament de la coalició de govern municipal i les transformacions que s'estaven portant a terme a Mataró des de l'Ajuntament. A finals del mes de desembre de 1982, però, estant treballant al seu despatx de La Riera 48, va rebre una trucada del llavors ministre d'Indústria, Carlos Solchaga, proposant-li ocupar el càrrec de director general d'Electrònica i Informàtica. Gràcies a la seva activitat professional en el camp de la informàtica a l'empresa Telesincro, que va ser la primera en fabricar ordinadors dissenyats a Espanya, Majó havia tingut durant els anys anteriors força relació amb l'Institut Nacional d'Indústria, on treballava Miguel Boyer, que esdevindria ministre d'Economia i Hisenda del nou govern de Felipe González. Va ser el propi Boyer qui va proposar a Solchaga el nom de Joan Majó. El fins llavors alcalde de Mataró no va poder rebutjar l'oportunitat de poder portar a terme des del govern espanyol aquelles mesures que ell, com a professional, venia reclamant des de feia anys als poders públics. Entre 1983 i 1985 Majó va portar a terme des de la seva direcció general nombroses mesures en els camps de la seva competència, però la dimissió de Miguel Boyer i la seva sortida del govern el mes de juliol de 1985 va provocar que Solchaga passés a ser ministre d'Economia i Hisenda, deixant vacant la seva anterior responsabilitat. Com explica Joan Majó, Solchaga li va avançar que rebria una trucada de Moncloa, doncs ell mateix havia proposat a González el seu nom per ocupar el càrrec de ministre d'Indústria. I així va ser: Majó va rebre una trucada cridant-lo a personar-se al palau de la Moncloa, on ara sí, Felipe González li va demanar en persona que acceptés el càrrec de ministre, que va exercir durant un any, fins al final de la legislatura. Majó recorda que va tenir molt bona relació amb tots els membres d'aquell executiu, especialment amb Ernest Lluch, Narcís Serra, Javier Solana, Enrique Barón i Joaquín Almunia. La seva relació amb Felipe González també va ser extraordinària.

Com ja hem explicat, la marxa de Majó a Madrid va provocar que Manuel Mas accedís a l'alcaldia. Mas recorda com aquell 1982 era primer secretari del PSC a Mataró, i per tant va ser el principal responsable a la ciutat de la campanya de les eleccions generals. A més, ocupava el número 22 a la llista electoral del partit a la província de Barcelona, i tenia possibilitats d'obtenir acta de diputat, tal i com recollia un reportatge de la revista Cambio 16 amb una llista dels possibles futurs diputats socialistes, entre els quals apareixia Manuel Mas. Finalment, el PSC-PSOE va obtenir 18 diputats per Barcelona, però la renúncia d'alguns candidats va fer que el darrer a esdevenir diputat va ser el número 21. Això vol dir, doncs, que Mas va quedar a les portes de ser diputat a les Corts Generals. L'exalcalde de Mataró recorda que en aquells moments de la victòria socialista ningú no pensava que Joan Majó acabaria marxant a Madrid, però el cert és que al cap de dos mesos ja era director general. D'aquells dies de finals d'octubre de 1982, més que la jornada electoral i la celebració posterior, Mas recorda que el dia següent, 29 d'octubre, tenia lloc l'acte de lliurament del Premi Iluro de la Caixa Laietana (el jurat el presidia Miquel Coll i Alentorn, que dos anys més tard presidiria el Parlament de Catalunya), i té molt viu a la memòria el moment en què els regidors socialistes van fer una entrada triomfal a la sala, rebent les felicitacions de tothom per la victòria electoral del PSOE.

Ramon Manent, llavors regidor i un dels homes forts del PSC a Mataró, recorda que el partit tenia el seu local al carrer Cristina, i allà van seguir l'escrutini durant la nit electoral. La celebració, però, va ser continguda i la gent no va sortir al carrer a continuar la festa, doncs dies abans, des d'Organització del PSC, Eduardo Martín Toval va demanar als responsables de les agrupacions locals que tinguessin prudència si es produïa una victòria electoral, doncs la situació política era, com sabem, molt complicada. De fet, Narcís Serra, llavors alcalde de Barcelona i posteriorment ministre de Defensa del primer gabinet de Felipe González, ha revelat recentment que el seu predecessor i ministre de Defensa amb UCD, Alberto Oliart, el va alertar d'un pla de cop d'estat per al 27 d'octubre, dia de reflexió previ a les eleccions generals de 1982.

A Mataró, Felipe González no va venir mai a fer cap míting, tot i que és prou conegut com l'agrupació socialista de la nostra ciutat omplia autocars per assistir-hi als que sí que tenien lloc a Barcelona amb el dirigent sevillà com a protagonista. González resultava un personatge molt atractiu per a àmplies capes socials de tot el país, però particularment per a aquelles de classe treballadora i orígens al sud d'Espanya, que a Mataró (i en general a tota l'àrea metropolitana de Barcelona) representa un perfil sociològic molt nombrós. La gent votava "Felipe", i no eren poques les persones que tenien a casa seva una fotografia del dirigent andalús penjada en alguna paret.

El que va venir després d'aquella majoria absoluta de 1982 és prou conegut: Felipe González va ser president del govern durant catorze anys i va portar a terme nombroses mesures polítiques que van transformar el país, com per exemple l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea. El 1996, un PSOE molt esquitxat per diversos casos de corrupció va perdre les eleccions davant el PP de José María Aznar. L'alternança al poder arribava novament, i aquest cop era el torn de la dreta. A Mataró, el PSC ha ostentat l'alcaldia en tots els mandats des de l'any 1979, a excepció del corresponent a 2011-2015, quan la CiU de Joan Mora va imposar-se en les eleccions municipals. Joan Majó, Manuel Mas, Joan Antoni Barón i David Bote han estat els alcaldes socialistes de la ciutat en aquests anys, de vegades amb majories absolutes i en altres ocasions formant govern amb el PSUC, Iniciativa, ERC o CiU. Els tres primers tenen prou edat com per recordar aquella ja llunyana jornada electoral del 28 d'octubre de 1982. L'actual alcalde, però, tot just acabava de néixer aquell mateix any. La seva generació és, quaranta anys després, l'encarregada d'afrontar els nous reptes que apareixen a l'horitzó, a Mataró i arreu del món.