25 anys de debat pedagògic i canvis socials

El Moviment de Renovació Pedagògica (MEM) del Maresme està de celebració. L’entitat, que va néixer ara fa 25 anys, va ser de les primeres associacions de renovació pedagògica sorgides a l’estela de l’associació Rosa Sensat. El seu objectiu és el de promoure la millora formativa i oferir àmbits d'estudi, reflexió, cooperació i intercanvi i promoure la qualitat en l'educació. "El MEM va néixer en un moment que els mestres havíem d’anar a Rosa Sensat perquè no sabíem pedagogia quan sortíem de la facultat", explica la mestra Núria Manté, expresidenta de l’entitat. "Vam pensar que valia la pena territorialitzar aquelles escoles d’estiu, per adaptar els contiguts al territori”, afegeix. El MEM es va gestar amb la celebració d’unes primeres Jornades de Renovació Pedagògica. “No vam ser els primers però hem estat el que més participació ha tingut des del principi, i avui és un moviment de referència obligada”, assegura Manté. Dels 65 socis inicials, el MEM va anar creixent fins assolir els més de 300 que té actualment.

Manté, presidenta de l’entitat entre el 1990 i el 1992 i actualment membre de l’anomenat Senat del MEM (que integra mestres ja jubilats), destaca que, a diferència d’altres associacions de mestres, el Moviment de Renovació Pedagògica del Maresme va néixer “amb la voluntat de ser un moviment educatiu, que englobés a tots els professionals que treballen en aquest àmbit, no només mestres sinó monitors, psicòlegs, etc”. D’altra banda, Manté també assenyala la dimensió comarcal de l’entitat, un fet que també s’ha volgut fer palès en l’organització dels actes del 25è aniversari, que se celebraran a diversos municipis del Maresme fins el proper mes de juliol.

L’acte inaugural d’aquesta celebració va tenir lloc divendres passat, dia 28, a la biblioteca Pompeu Fabra, i va comptar amb la participació de l’alcalde Joan Antoni Baron, mestre i soci del MEM. El mateix dia es va inaugurar una exposició sobre les activitats dutes a terme aquests 25 anys i que, en els propers mesos, es podrà veure a Pineda i el Masnou. En l’acte, Baron va destacar que els 25 anys del MEM expliquen “25 anys de transformació continua de la ciutat”, una transformació que ha estat marcada pels canvis socioeconòmics i per fenòmens nous com el de la immigració. "Alguns temes que creiem superats, com el de l’escolarització, es tornen a posar sobre la taula amb aquest creixement de la població”, va afirmar l’alcalde. En aquest sentit, Baron va destacar que l’educació és “una gran eina” per contribuir a garantir la cohesió social.

Formació i debat
Inicialment el MEM va néixer amb l’objectiu d’organitzar l’Escola d’Estiu, un espai de formació i reciclatge dels mestres i professionals de l’educació. Aviat, però, les activitats es van anar ampliant amb l’organització de cursos i tallers i la celebració de xerrades i jornades de debat, així com també els recordats berenars pedagògics, en els quals es debatien sobre temes d’actualitat en l’àmbit educatiu. I és que una altra de les voluntats del MEM ha estat la de convertir-se en un espai de debat i discussió tant de temes pedagògics com de política educativa. En aquest sentit, el MEM està centrat actualment en el debat sobre la futura nova llei catalana d’Educació: “Veiem el futur amb optimisme moderat, perquè la nova llei obre les portes a una autonomia de centres”, explica Manté. Segons la representant del MEM en aquests 25 anys la situació de l’educació “ha canviat cap a bé, sobretot perquè els mestres estan més preparats”, explica, tot i que apunta que "també estan més desenganyats". "L’administració sovint ha posat traves a les renovacions educatives amb profunditat, i això ens ha desenganyat”. Per això, sobre la Llei d’Educació adverteix que “segons com es formuli tot plegat, podem tornar a caure en el desengany altra vegada”. En aquest sentit, l’alcalde Baron considera necessari que el sistema educatiu “recuperi l’estabilitat suficient” per abordar nous temes com el de la immigració i la necessitat derivada d’escolarització. Baron també creu que cal “recuperar el debat pedagògic” així com “el lideratge que havíem tingut durant el segle XX” en l’àmbit de la renovació pedagògica.