Vista de Mataró

Mataró reflexiona sobre el futur del seu espai urbà

Vern Bueno Casas FOTO PORTADA: Vista de Mataró

El cicle ‘Mataró Agenda Urbana 2030’ convoca un nou debat per analitzar les estratègies de desenvolupament sostenible de la ciutat

El procés de reflexió ‘Mataró Agenda Urbana 2030’ vol “definir la ciutat que volem per a les generacions futures”. Ho fa seguint el full de ruta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), marcats per les Nacions Unides en l’Agenda Urbana 2030, i que de fet ja són l’eix vertebrador del Pla de Mandat de Mataró 2021-2023. Tot plegat, en forma de debats oberts a la ciutadania i de la mà d’experts, centrats en els sis grans àmbits del projecte: Ciutat pròspera, ecològica, inclusiva, intel·ligent, resilient i connectada.

El debat tindrà lloc dimecres, 13 de juliol, a les 18h a l’Espai Mataró Connecta (plaça de la Muralla)

Com no pot ser d’una altra manera, l’àmbit de l’urbanisme forma part dels reptes de futur de la ciutat inclosos en aquest procés de reflexió. Per això, el proper dimecres, dia 13 de juliol, a les 18h, l’Espai Mataró Connecta (plaça de la Muralla, 21) acollirà el debat ‘Espai Urbà i convivència’. Ho farà de la mà de tres ponents experts en la matèria: Francesc Muñoz, Doctor en Geografia i especialista en urbanisme i disseny en estratègies territorials; Maria Buhigas, Directora de projectes estratègics de l’Ajuntament de Mataró; i Lluís Gibert, Director de Transició Ecològica, Sostenibilitat i Espai Públic de l’Ajuntament de Mataró.

El creixement de la ciutat, el desenvolupament de nous sectors urbanístics, la necessitat d’actuar en aquells barris en situació socioeconòmica més desfavorida, l’arribada de ciutadans procedents de municipis com Barcelona on els preus s’estan disparant, la necessitat de construir més habitatge social, les vies per intervenir en l’espai públic per afavorir la convivència ciutadana, les intervencions en matèria de mobilitat per aconseguir una ciutat més sostenible i respectuosa amb el medi ambient... Els reptes en aquest àmbit són múltiples, i tots ells s’abordaran en el proper debat.

Els reptes per al 2030

Durant tota la primavera i principis d’estiu, Mataró ha viscut una intensa activitat en forma de jornades i debats per reflexionar sobre els reptes de futur de la ciutat. Fins ara, hi ha hagut sessions dedicades a analitzar àmbits com l’estratègia alimentària, la salut més enllà de l’alimentació, la cultura com a factor estratègic o el futur de l’ocupació i la necessitat d’actualitzar l’oferta formativa.  Debats que han tingut lloc en dos nous equipaments de la ciutat inaugurats enguany, l’Espai Mataró Connecta i el Cafè Nou

“Si no ofereixes flexibilitat i bones condicions, els perfils de més talent no voldran treballar per a tu”

Entrevista amb el geògraf i urbanista Francesc Muñoz, que alerta dels reptes que la Covid i el canvi climàtic generen per a ciutats com Mataró

 

 

Francesc Muñoz és Doctor en Geografia i especialista en urbanisme. Professor de Geografia urbana a la UAB i director de l’Observatori de la Urbanització de la mateixa universitat, ha participat com a expert en missions del Consell d’Europa, ha estudiat la transformació actual dels paisatges urbans i metropolitans i ha publicat textos a diversos països europeus. Entre els seus treballs destaquen llibres com ‘urBANALización: Paisajes Comunes, Lugares Globales’ i ‘Estratègies vers la ciutat de baixa densitat: de la contenció a la gestió’. Un currículum que el converteix en ponent ideal per al debat sobre espai urbà i convivència en el marc del cicle Mataró Agenda Urbana 2030.

Quins són els principals reptes urbanístics de Mataró i les ciutats de la corona metropolitana?

Les seves principals problemàtiques tenen a veure amb la triple crisi –econòmica, ambiental i de salut– que configura les agendes urbanes d’avui. A diferència de les grans metròpolis, les ciutats de la corona metropolitana són veritables laboratoris urbans on assajar possibles solucions innovadores, creatives i sostenibles.

Ciutats com Mataró van a “dues velocitats”? Nous sectors urbanístics per a rics i barris cada cop més pobres?

La ciutat no és un tot homogeni, es construeix a partir de les diferències, amb barris on la renda del sòl és diversa. La tasca dels governs ha de ser treballar, des d’aquesta textura urbana injusta, pe generar més igualtat sobre l’espai urbà, a partir de l’habitatge, dels equipaments i serveis urbans públics o de les inversions en cultura, patrimoni, salut o benestar social. El secret és comptar amb ‘caixes d’eines’ diferents i alternatives amb les quals poder intervenir tant sobre les àrees més apreciades –com ara al front marítim– com sobre les que arrosseguen dèficits urbanístics i també estigmes socials o percepcions negatives.

Com es pot intervenir en els barris més deprimits, com Rocafonda o Cerdanyola?

Les ciutats no hi poden actuar igual que ho fan sobre altres àrees del teixit urbà. La mínima capacitat econòmica de la població o la seva estructura i constitució demogràfica dibuixen un escenari força problemàtic. Quan s’hi actua no se sol vincular de forma efectiva les estratègies urbanístiques i les polítiques socials. Les primeres són merament correctives o compensatòries. Les segones, simplement assistencials o curatives, ancorades en el curt termini i materialitzades en ajuts o subsidis. Calen paquets d’intervenció urbanística-social molt més integrats, que impliquin l’augment de la centralitat, l’accessibilitat, la qualitat dotacional i el potencial prestacional d’aquests territoris i, alhora, explorin nous llindars d’innovació urbana i participació col·lectiva. L’objectiu: situar els problemes del lloc en el mapa de la ciutat i les seves solucions en l’agenda urbana col·lectiva.

bicicotxe
bicicotxe

Els Ajuntaments no tenen prou recursos per fer aquestes intervencions.

Els reptes d’aquests territoris presenten una dimensió territorial que ultrapassa el llindar administratiu d’una ciutat. Problemàtiques com la dispersió urbana, la distribució dels llocs de treball al territori o la localització d’espais d’atracció comercial i d’oci fora dels límits estrictament urbans, tenen un caràcter clarament supramunicipal. En canvi, la responsabilitat i les capacitats per a dissenyar estratègies i polítiques en relació a ells continua corresponent als Ajuntaments. Es troba a faltar un govern metropolità del territori, amb recursos per encarar les reformes urbanístiques i implementar estratègies i actuacions més adients.

Quin efecte ha tingut la pandèmia en la nostra relació amb l’espai urbà?

La pandèmia ha agredit de forma contundent les condicions i atributs que han definit històricament la sociabilitat urbana. La difícil gestió de la sospita, la inquietud envers el contagi i, sobretot, el nou protocol de seguretat que ràpidament ha colonitzat l’espai urbà en termes del seu ús i regulació, mostren un inesperat nou ordre global. S’ha limitat l’exposició col·lectiva dels individus, s’han generat guies d’ús i comportament adequades per a totes les situacions que genera la vida urbana de cara a evitar el contagi; i s’han produït  mutacions d’ús de l’espai urbà que no han desaparegut, com ara un increment de la pràctica de l’esport i les activitats de salut a l’espai públic o bé els efectes de la compra on-line, que resta fluxos de mobilitat física a les botigues però incrementa el de trànsit pel ‘delivery. L’aplicació dels protocols globals Covid, en definitiva, ha negat la concepció l’espai públic com a lloc privilegiat on es viu el creuament d’intencionalitats urbanes de tot tipus i això ens deixa en herència una tasca important: retornar a la ciutat el seu contingut cívic i la seva intensitat d’ús el més aviat possible.

A Mataró s’ha viscut amb polèmica el desplegament de la xarxa de carrils bici. Com ho valora?

Les ciutats del segle XX havien de ser sostenibles i no ho han estat. Les ciutats del segle XXI han de ser resilients i està encara per veure si ho aconseguiran. El canvi climàtica arrossega una nova galeria de problemes: el major risc d’incendi, els esdeveniments meteorològics cada vegada més extrems, les onades més contínues i persistents, etc... Què tenen en comú? La necessitat de mitigar les emissions. Per tant, per passar de la ‘Oil city’ (la ciutat del petroli) a la ‘Post-oil City’ i entomar el ‘repte Low-Carbon’ cal assolir nous llindars d’eficiència energètica i un nou règim d’us de l’espai urbà en l’àmbit de la mobilitat. Invertir de manera absoluta les prioritats i les quotes de protagonisme dels modes de desplaçament. La implementació de nova infraestructura per fer de la bicicleta un transport urbà no només atractiu sinó, sobretot, competitiu, passa obligatòriament per la ‘domesticació’ de l’automòbil (no la seva expulsió, es clar). Un procés difícil perquè, simplement, tots i totes hem estat educats i convençuts durant tot un segle de la bonança de l’automòbil com el mitjà de transport urbà privilegiat i íntimament associat al paisatge de la ciutat.

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive