Mataró-Mèxic D.F.: d'una ciutat a una megalòpolis

Més de vint milions d´habitants, 45 quilòmetres de llarg i 25 d'ample, 2,200 metres d'alçada, un volcà actiu (el Popocatépetl) fumejant a seixanta quilòmetres de casa -cap al sud-est-, terratrèmols forts de tant en tant, a quatre hores de la platja més propera (Acapulco)... Amb aquestes dades a la mà te n'adonaràs d'algunes diferències que trobaràs, mataroní, si visites la megalòplis que és Méxic, D.F..

Quan rebo alguna visita de Mataró el porto, de dret, al mirador de la Torre Latinoamericana. Aquest edifici, amb més de quaranta pisos i mig segle de vida a les seves espatlles, està situat al bell mig del D.F.. Si el dia és clar, els mataronins es queden astorats: al nord, Tlatelolco, on el 1968 l'exèrcit mexicà apallissà i matà a milers d´estudiants, i també La Villa de Guadalupe, centre devocional on milions de fidels passen cada any. A l'est, el Zócalo (la plaça major), el Palacio Nacional i les runes del Templo Mayor; quilòmetres enllà, els avions aterren a l'aeroport -que està situat entre edificis, no pas a un punt aïllat, fora de la metròpoli!-. A part, es veuen els dos volcans, el Popocatépetl i l´Iztaccíhuatl (també conegut, per la seva forma com la mujer dormida). Al sud, edificis, edificis, edificis... a l´oest, edificis, dos o tres gratacels d'alçada impensable dins una ciutat sacsejada de tant en tant per terratrèmols, i una serralada de muntanyes que tanquen l´horitzó.

“I l'idioma, Cesc? I les menges?”. Paciència, ja hi arribo. Si, això de parlar castellà el 99% del temps (l´1% restant el faig servir amb els pares o els germans) fa que, de mica en mica, perdis certs modismes de la nostra terra; malgrat tot, procuro no oblidar-me del català. Ara bé, et confesso que estic patint una mica, mentres escric aquest text, per a trobar les paraules més adients: porto 25 anys a Mèxic, fes-te'n càrrec, i encara em va tocar estudiar a la "nación española" inventada per en Franco! A part, has d´adaptar el teu castellà del castellà espanyol a l´espanyol que es parla a aquestes terres, on, per exemple, "pararse" vol dir posar-se dempeus, el "pinche" s'usa com a insult “eres un pinche maricón”, i no es pot dir "coger" perque a Mèxic vol dir fornicar, i has d´emprar el verb "agarrar".

Les menges... la "venganza de Moctezuma" (la diarrea) té fama arreu del món. Es diu que tot estranger que arriba al D.F. passa per aquesta experiència... i és fals! Això sí, no pots beure directament aigua de l´aixeta i no pots abusar del xile, del picant. Si et plau, no et creguis que la Coronita és la millor cervesa mexicana... n´hi han de molt més bones! El mexicà humil viu de blat de moro (tortillas, una mena de discs plans de blat de mor, cuits) i de frijoles, mongeta negra, més petita que la que tu compres a la Placa de Cuba. Es menja poc peix, i la carn amb més demanda és el pollastre. Respecte del tequila... compte! Puja al cap amb velocitat i l´excés provoca forts maldecaps: és la "cruda", com diem a aquest país.

Una altra cosa: si vens per aquí, escriu-me abans; la ciutat és perillosa. Els que la vivim cada dia ja hi estem avesats, però prenem una sèrie de precaucions. D´entrada, hi han barris pels que no es pot caminar: o sortiràs robat, o fins i tot no en sortiràs. Tampoc s'hi val portar targetes de crèdit si no les has de fer servir i, senyores, deixin les joies a Mataró.
br> Aprens a caminar amb els cinc sentits: per exemple, quan notes passes que s'apropen a tu, et gires gairebé de manera instintiva per a protegir-te o reaccionar, per si de cas. No és prudent caminar quan ja és fosc: m'han arribat a atracar a punta de pistola a un dels barris de classe mitja-alta d´aquesta ciutat, a una zona considerada com a relativament segura. No és massa recomanable prendre taxis sense revisar una sèrie de dades: el tipus de la matrícula (els taxis han de portar-ne una especial) que el conductor no sigui una persona jove, que el vehicle no porti vidres fumats...

Queden una pila de temes per a tractar: indrets, edificis i museus que s'han de conèixer, experiències (això de viure un terratrèmol és “acollonant”, ja us en faré cinc cèntims un altre dia) indrets del país que val la pena visitar (Cancún no és res de l´altre món comparat, per exemple, amb les Lagunas de Montebello, a Chiapas, les platges de Huatulco, a Oaxaca, o les sitges arqueològiques de Chichén Itzá, al Yucatán) i moltes més coses. Si vosaltres voleu, i si capgros.com també hi està d'acord, ens seguirem veient per ací. Fins a la propera!

Francesc Vidal i Lladó
cescatala@yahoo.com

Francesc Vidal i Lladó (Mataró, 24/03/1966) viu a Mèxic des del 1981. És grafòleg, llicenciat en ciències de la informació, fill de Can Culapi, exsoci del C.A. Laietània, catalá de cor i mexicá per adopció. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive