Capgròs
El dimarts 30 d’abril de 1968 –fa 50 anys- hi va haver una concentració obrera a la Plaça de Santa Anna, convocada pel sindicat clandestí Comissions Obreres, amb motiu del Primer de Maig que va anar en manifestació –pacíficament- pel carrer de Santa Teresa fins davant de la nova seu del sindicat vertical CNS, que s’acabava d’inaugurar, a la llavors Plaza de los Caidos. Arran d’aquesta manifestació es van produir en els dies següents un total de 25 detencions la majoria treballadors però també d’altres professions liberals, homes i dones, per part de la Policia Governativa (“la bòfia”) i de la Brigada Investigació Criminal de la Guàrdia Civil. La presó de Mataró, des de la Guerra Civil, no experimentava un overbooking com aquell. El jutge, aquell Primer de Maig a Mataró, va tenir feina.
Simultàniament a Paris esclatava el Maig Francès i a l’aire hi havia ambient de revolta.
Val la pena recordar aquell afer repressiu d’ara fa mig segle, que va convulsionar la ciutat durant uns dies d’incertesa mentre no se sabia si els detinguts seguirien a la presó de Mataró o qui aniria a Barcelona.
Vegeu la llista dels detinguts: Salvador Villena, Agustí Mas, Antonio Alonso, Rafael Roura, Juan Montoro, A. Álvarez, Diego Cabeza, Bartolomé Hernández, Eustaquio Simarro, Manuel Cusachs, Rafael Montserrat, Mercè Montserrat, Carme Viñas, Jordi Rovira, Pedro Barrena, Agustí Masmiquel, Agustí Valdé, Josep Garriga, Mercè Montserrat, Francesc Roca, Jordi Carbonell, Cristina Brullet, Albert Torra, Manuel Torres i Josep M. Manté.
La majoria dels detinguts per la “bòfia” van passar dos o tres dies a la Presó de Mataró els quals van rebre moltes visites, entre ells la de l’arxipreste mossèn Francesc Pou. El Jutge D. Luís M. Díaz Valcárcel, va deixar en llibertat Pep Manté, advocat, al·legant indefensió dels altres detinguts. I va declarar la llibertat provisional de José Luís López Bulla (destacat dirigent de CC.OO. veí de Mataró) que estava pres des de feia sis mesos. Aquest, el dia 2 de maig, va anar a la presó de Mataró a visitar i animar als companys. Al cap de tres dies la majoria van ser alliberats. Però mitja dotzena de detinguts, homes i dones, van anar a parar a la presó Model (els homes) i a la de la Trinitat (les dones).
El judici va ser a Madrid, davant del temut Tribunal de Orden Público (T.O.P.), el 30 de juny de 1969. Les condemnes van oscil·lar entre 3 i 8 mesos de presó per manifestació il·lícita. I els advocats defensors dels acusats van ser en Pep Manté, l’Albert Fina i la Montserrat Avilés.
Aquesta massiva detenció va tenir una enorme repercussió social a Mataró que en res va privar que seguissin les reivindicacions i protestes obreres i polítiques contra el franquisme. Un franquisme que anava de capa caiguda i el Maig Francès arribava fins a Espanya i a Mataró com una alenada d’aire fresc dins d’un règim i un sistema caduc, anquilosat que si alguna cosa tenia clar era seguir com sempre: reprimint i perseguint a la gent demòcrata.
Avui, 50 anys després, la situació que viu el país (amb presos polítics, exiliats, i la judicialització de la vida política) ens recorda certs tics d’aquell règim dictatorial i despòtic que va ser el franquisme, de trista memòria.
Comentaris