Manuel Cusachs

Mataró i Isla Cristina, 250 anys

L'any 1757 un mataroní, Josep Faneca i Zaragoza, en instal·lar-se en un lloc erm a prop d'una figuera de la província de Huelva ben segur que no era conscient de que amb el pas dels anys es convertiria en el fundador d'una incipient població que inicialment es diria La Figuereta (La Higuerita) per convertir-se anys després en Isla Cristina i que avui és una florent ciutat andalusa de 20.000 habitants.

Aquest any 2007 es commemora el 250 aniversari d'aquell fet. Els d'Isla Cristina ja ho van celebrar l'any passat i –esperem– que Mataró no deixi de passar –com ha passat en altres ocasions– aquest esdeveniment.

Què hi feia Josep Faneca a mitjans del segle XVIII per terres andaluses? Els pescadors de Mataró a mitjans del segle XVIII anaven a pescar lluny de les nostres costes. Alguns fins i tot anaven a pescar sardines passat l'estret de Gibraltar els quals posteriorment les salaven per conservar-les i vendre-les. Aquest procés requeria disposar d'unes instal·lacions de les quals se'n feu càrrec el nostre personatge Josep Faneca. S'establí prop d'una figuera on hi construí un pou per abastir-se d'aigua dolça. I d'aquesta circumstància amb el pas del temps naixeria una petita població queels seus primers pobladors batejaren primer amb el topònim català de La Figuereta el qual posteriorment es castellanitzaria amb el de La Higuerita. I anys després (1834) passaria a dir-se Isla Cristina fins els nostres dies.

Els lligams entre aquesta població andalusa i Mataró s'han mantingut al llarg dels anys amb més o menys intensitat.

Com ja hem avançat alguns pescadors mataronins es desplaçaven al sud de la península a pescar sardines per conservar-les salades. Això permetia la seva conservació i comercialització durant un temps prolongat. Per fer aquest procés era indispensable tenir unes instal·lacions apropiades el responsable de les quals era en Josep Faneca. Un cop salades les sardines eren carregades i traslladades a Catalunya per vendre-les. La recerca d'aigua potable era una necessitat prioritària i per aquest motiu es va fer un pou prop d'una figuera amb resultats positius. I d'aquí li ve que el primer nom d'aquell nucli urbà es bategés com a “La Figuereta” degut a que la presència catalana era important bo i que anys a venir el nom es castellanitzà.

Cognoms com Rosselló, Milà, Llavina, Arnau, Feu, Soler, Rovira, Mirabent, Cabot, Columé delaten la presència i permanència de catalans i valencians. Algun d'aquesta cognoms –i algunes expressions lingüístiques– encara existeixen a l'actual Isla Cristina.

Inicialment la Real Isla de la Higuerita depenia d'Ayamonte i de La Redondela però a partir de l'any 1833 es constituí amb municipi independent. El seu primer alcalde fou Joan Mirabent i Gutiérrez, descendent de sitgetans.

Un altre personatge clau en la història de Isla Cristina va ser el sacerdot Josep Mirabent i Soler, natural d'Isla Cristina però fill de pares naturals de Sitges. Va néixer l'any 1779 i a l'any 1824 començà a escriure “Memoria sobre la fundación y progresos de la Real Isla de la Huiguerta” que acabaria uns anys més tard on reflexa la gènesi i el desenvolupament de la població de la que ell n'era el rector. Una obra que no seria publicada fins l'any 1933 i que és de consulta obligada per tots aquelles que vulguin estudiar els orígens d'aquesta població.

Un altre fet que reforça la vinculació de Mataró amb aquesta població “fillola” va ser l'any 1789, quan s'estrena l'església parroquial, que és quan Salvador Casanova –alhora administrador de béns de la parròquia – porta una imatge de la Mare de Déu del Rosaria des de la nostra ciutat que presidiria el temple. La capella fou destruïda durant l'estiu de 1936 quan esclata la guerra civil.

Isla Cristina va celebrar solemnement l'efemèride l'any passat. Toca ara a la nostra ciutat no desaprofitar l'oportunitat de celebrar els 250 anys en que Josep Faneca posà la “primera pedra” que es convertiria anys a venir en una pròspera ciutat i alhora refermar els lligams sentimentals amb aquella població andalusa fillola de Mataró. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive