Mataró fa 100 anys. Juliol de 1910

Catòlics contra el Govern Canalejas
El govern republicà espanyol,presidit per José Canalejas, havia anunciat mesures restrictives referents a la religió i a la seva llibertat de culte. I això posà en peu de guerra a entitats i associacions pietoses que dirigiren telegrames al Vaticà i també a Madrid. Mataró no va ser una excepció i les entitats de dames catòliques locals també s'hi van adherir. Vegeu la relació de les mateixes, el nombre de sòcies i qui eren les seves presidentes. Filles de Maria, 3oo sòcies; Orde Tercera de Sant Francesc, 200; Apostolat de l'Oració, 2.200; Vetlla Oració Sagramentat, 100; Propaganda de la Fe, 120; Filles de Maria, Esclaves Sagrat Cor, 250; Escoles Dominicals, 400; Mares Catòliques, 320; Confraria de Montserrat, 1.300; Filles de Santa Teresa, 250; Junta Patronal de Catecisme, 300, Patronat de l'Obrera, 600 i Catequística dels pobres, 220. Les presidentes respectives eren: Francesca de Palau, Mercè, Serra, Concepció Fontrodona, Josepa de Saleta, Josepa Renter, Montserrat Marfà, Paquita de Palau, Teresa Filvà, Carme Cabanyes, Ramona de Puig, Dolors Esquerra, Marquesa Valle Ribas, Concepció de Palau i Dolors Matas.

I el diumenge dia 10 va tenir lloc una manifestació presidida per l'Ajuntament, de majoria republicana. Es llegí un manifest des de el balcó del Centre Federalista Radical, a la plaça Pi i Margall (Cuba), felicitant al govern per la seva campanya antireligiosa. I es tocà La Marsellesa anant en manifestació pels carrers de Cuba, de la Mercè, Rambla i Riera fins l'Ajuntament. Segons el Diario de Mataró y su Comarca eren “poco más de mil quinientos manifestantes, la mayor parte de los cuales llevaban un brazal con un sello rojo que simbolizaba la apología de Ferrer (i Guàrdia).”

L'Ajuntament versus les Festes de les Santes
Fa un segle que l'Ajuntament republicà es negà a fer cap aportació econòmica als actes que en honor a les Santes Juliana i Semproniana es celebraven com de costum a finals del mes de juliol. A més la Corporació Municipal havia rebutjat l'honor de portar el penó principal que se li havia designat per part de l'Administració de les Santes.

Es procedí, entre industrials i contribuents fer una recollida de signatures a fi de que l'Ajuntament es fes enrere i col·laborés econòmicament i amb la seva presència a la Festa Major. En total se'n recolliren 600 firmes que foren lliurades el dia 19. “Nada se logrará, según todos los signos, con esos políticos republicanos a quienes los humos del poder se les suben a la cabeza”, segons dia el Diario de Mataró y su Comarca. I així va ser.

L'Ajuntament va organitzar una sèrie d'actes sota el títol de “Festa Major” a finals de juliol bandejant els de caràcter religiós.

Obres a la “Maison Doré”
El Diario de Mataró y su Comarca recull les importants obres efectuades a l'establiment “Maisón Doré”, propietat del senyor Francesc Reus, amb l'estrena de dos grans sales-cafè amb el nom de “Cafè Brasileny”, independent de l'Hotel i Rastaurant de la casa. En l'esmentat establiment, segons el diari, s'hi servien cafè del Brasil i també el “Mate”.

La inauguració va tenir lloc la nit del divendres dia 8 i en la que amenitzà l'acte el Sextet Mataroní. La nombrosa concurrència fou obsequiada amb la degustació de tasses de cafè del Brasil.