Mataró acull la tradició gegantera de la Garrotxa

Dues tradicions geganteres forjant lligams. La Riera es va omplir a la mitja tarda d’ahir, dia 26, per assistir a un dels esdeveniments més característics de les Santes: la Postal de Gegants. Enguany, la família Robafaves i els Nans van exercir d’amfitrions dels Gegants, els Cavallets i la Mulassa, acompanyats dels Bufalodre, de Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa. Un cop realitzada la salutació entre les dues comunitats geganteres, la comitiva va iniciar una cercavila que va anar Riera avall fins l’Ajuntament, en un trajecte on els Cavallets van desfilar solemnement i on la temuda Mulassa, amb una base de roba, va espantar els més menuts tot allargant el cap gràcies a la flexibilitat del seu material.


Ja a l’Ajuntament, l’Alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, va donar la benvinguda a les comparses i va recordar que “les encarregades d’invitar els convidats són les diferents colles de la ciutat amb el suport de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), però que cada vegada cobra més importància la iniciativa de les colles”. Joan Cases, alcalde de Sant Feliu de Pallerols, va intervenir per refermar “la germanor entre el poble de la Garrotxa i el mataroní. Amb els discursos finalitzats, els presents van poder gaudir del tradicional ball de l’Àliga, i a continuació Baron va procedir a l’entrega d’una medalla commemorativa al gegant de Sant Feliu de Pallerols.


El moment més esperat de l’acte va ser, sens dubte, la representació del Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols, declarat Festa Tradicional d’Interès Nacional. Un espectacle que es va viure a la Plaça Santa Anna després que la família Robafaves i els Nans fessin els honors amb els seus respectius balls. Al ritme de la Cobla Contemporània, les comparses de Sant Feliu de Pallerols van dansar al llarg de les quatre peces que formen aquesta representació: el Ball Pla, Matadegolla, Contrapàs i Sardana Curta. D’aquesta manera, l’elegància dels Cavallets es va fondre amb el ritme dels gegants per tal de transportar al públic mataroní a un ball que té el seu origen llegendari a l’Edat Mitjana. En acabar, la comitiva va enfilar cap a l’Ajuntament i es va celebrar la dormida dels gegants, prèvia al començament del Correguspira.