Capgròs
El ple municipal de l'Ajuntament de Mataró va rebutjar la proposta de pressupost de 2014 presentada pel govern de CiU. No obstant això, CiU ha aprovat el pressupost en junta de govern, emparant-se en la nova llei de reforma de l'administració local del PP (LRSAL).
El subterfugi legal emprat per CiU és democràticament qüestionable. En primer lloc perquè buida el ple municipal de competències: si el ple no serveix ni tan sols per aprovar els pressupostos, per a què serveix el ple? En segona instància, es posa en evidència la manca de credibilitat de les crítiques realitzades per l'alcalde Mora i per CiU contra la LRSAL. No obstant això, en aquest últim punt, com ja vàrem denunciar des de la CUP, la postura de CiU ha estat purament estètica, perquè la mateixa llei de governs locals que impulsa el govern de la Generalitat de Catalunya no deixa de ser una fotocòpia dolenta de la llei del PP. Tant la llei catalana com l'espanyola (que ja està en vigor) vulneren el principi de subsidiarietat i d'autonomia municipal, imposen l'allunyament entre administració i administrat i preparen el terreny per a la privatització dels serveis públics que presten els ajuntaments, excusant-se en el criteri neoliberal de la sostenibilitat.
L'actitud maquiavèllica de CiU, que governa Mataró en minoria, amb només 8 dels 27 regidors, és una conseqüència de la modificació del sentit del vot del PSC i ICV-EUiA, que prèviament havien validat les ordenances i l'aprovació inicial del pressupost.
El vot en contra del PSC és una rabieta d'última hora, que només s'entén si es té en compte el calendari electoral i que coincideix amb altres factors interns rellevants com ara l'abandó del seu cap de files (Barón), la negativa a assumir responsabilitats pel deute contret quan ells governaven, el rebuig al dret de decidir o la descomposició del PSC com a alternativa política. El cas d'ICV-EUiA no té cap misteri: sempre han fet seguidisme del PSC.
Una altra dada significativa del circ polític mataroní: tot i l'oratòria grandiloqüent dels representants del PP, la formació espanyolista es va abstenir: business is business!
En canvi, la CUP hem votat que no perquè aquests pressupostos són antisocials i estan condicionats pel pagament del deute. Aquesta situació es repeteix any rere any des de l'inici de la crisi. Mataró ha abonat milions d'euros als bancs per pagar interessos del deute i, tot i l'augment pressupostari, cada vegada rebem menys serveis. Baixen partides com Orientació i formació d'aturats, Joventut, dona i nova ciutadania, Participació ciutadana o Comerç i turisme. Es miri com es miri, els pressupostos de 2014 són una imposició de la Troica i consagren el model de ciutat de CIU-PP-PSC, basat en l'economia especulativa, la perpetuació de la injustícia i que en cap cas dóna resposta a les necessitats de les 14.000 persones desocupades que hi ha a Mataró.
Més enllà del no, cal remarcar la insuficient participació ciutadana i el caràcter antidemocràtic del procediment d'aprovació definitiu dels pressuposts. En aquest sentit, no podem somniar amb la construcció d'un nou país independent si permetem que ensorrin els municipis en la indigència financera i en la indignitat democràtica. Alternatives? Donem la veu a la ciutadania perquè fixi les prioritats del pressupost, remunicipalitzem els serveis externalitzats per abaratir costos, auditem el deute i deixem de pagar el deute il·legítim!
Comentaris