Maria Català relata les passions de dues dones a la Catalunya industrial

Els amors i les passions de dues dones en l’asfixiant atmosfera de la Catalunya industrial de principis del segle XX protagonitzen Urpes de seda, la nova novel·la de l’escriptora mataronina Maria Català. Editat per Amsterdam Llibres, Urpes de Seda relata les històries de Mar Castells, hereva de la filatura Punt i seda després de casar-se amb el fill de l’amo, i de la seva àvia, la Gracieta, una modesta treballadora de la colònia industrial. La Barcelona de la dècada dels 60 –tan diferent a l’actual, i l’illa de Cuba, que va acollir molts immigrants catalans, són els altres escenaris on transcorre la novel·la.

“La Mar és una que se sent desubicada, que no quadra en l’entorn, ni al bàndol dels treballadors ni al de la família rica”, explica Català de la protagonista de la novel·la. Un personatge poc terrenal, que passeja pels cementiris i es comunica amb els esperits. “Se sent més còmode parlant amb ells que no pas amb els vius, que no la comprenen”. Espera que un Príncep Blau arribi i la rescati d’aquest camí emboirat, en una situació gairebé paral·lela a la que va viure la seva àvia. “Les protagonistes sublimen les relacions amoroses per pal·liar una sèrie de mancances que tenen”, resumeix Català.

Les dues dones són víctimes de les rígides estructures de la Catalunya de la primera meitat del segle XX i de l’opressió que es viu a les colònies industrials de la conca del Llobregat. “M’interessava que el rerefons de la novel·la fos el d’aquestes colònies, que eren un microcosmos per sí sol, amb la indústria, els comerços, les escoles, els habitatges, l’església i els llocs de lleure en un mateix recinte, propietat d’una mateixa persona”, relata Català. Malgrat que l’escenari és fictici, està inspirat plenament en la Colònia Pons de Puig-Reig, un dels edificis més emblemàtics de la revolució industrial a Catalunya.

El plantejament de la novel·la no és lineal, ja que va saltant d’un personatge a l’altre, d’una època a una altra, un fet que ha suposat un repte per a l’autora. “La novel·la és com un trencaclosques”, explica. Un seguit d’històries que Català narra “amb un vocabulari senzill i planer, tal i com són les protagonistes”. L’autora, a més, ha creat un blog on es pot trobar més informació sobre el llibre, els seus personatges i l’entorn en el qual s’inspira.