Capgròs
D’acord amb els estudis de l'Observatori del Consell Comarcal i dels corresponents al Centre d’Estudis Demogràfics, es pot diferenciar en el Maresme tres realitats concentrades en una mateixa comarca. Per dimensió pròpia, Mataró és com si jugués per la seva banda i, més enllà de la capital, hi ha paràmetres que equiparen el Baix i l’Alt Maresme en funció de les seves rendes mitjanes.
Una altra cosa és com gestionar les necessàries polítiques de redistribució i cohesió social i econòmica amb l’actual repartiment competencial rígid. A les diferències intrínseques i estadístiques entre els diferents Maresmes cal afegir-hi que les diferents delimitacions com l’àrea o la regió metropolitana, les regions sanitàries o les mancomunitats i entitats transmunicipals acaben per compartimentar encara més la gestió administrativa d’una comarca que tan sols en els mapes i sota el paraigües del Consell resta unida.
1. Baix Maresme
Hi pertanyen els municipis amb la renda més alta de la comarca, sobretot en el sector més meridional. El creixement recent de la renda ha estat superior a la mitjana de la província i presenta alts nivells d’ocupació. Els indicadors d’esperança de vida són més elevats i s’hi constata poc pes de la població migrada d’origen estranger, amb una forta presència de la població originària de països amb un índex de desenvolupament humà alt. Els dos Premià, sobretot el de Mar són les excepcions a aquest tret. Molts d’aquests municipis se situen entre els 25 municipis catalans amb el preu de l’habitatge més car, sobretot el de compra.
2. Mataró
A la capital comarcal identifiquem una marcadíssima heterogeneïtat interna. Hi existeixen forts contrastos entre barris en quant a ingressos. Concentra 18 de les 20 seccions censals amb menor renda de tota la comarca del Maresme. La majoria d’aquestes se situen als barris de Rocafonda i Cerdanyola. En alguna d’aquestes seccions gairebé la meitat de la població se situa per sota del llindar de la pobresa, unes dades que les col·loquen entre les seccions censals amb menor renda de tota Catalunya. En aquestes seccions hi ha una forta presència de població nascuda a l’estranger. El preu de l’habitatge hi ha pujat un 22% en el període entre 2015 i 2020.
Alt Maresme, a partir d'Arenys i Canet
3. Alt Maresme
Agrupa els municipis més pobres de la comarca, sobretot els que se situen al sector més septentrional, a partir d’Arenys de Mar. És aquí on es registren valors elevats dels indicadors de pobresa i vulnerabilitat. Calella, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera mostren nivells de renda que els situen a la cua no només del Maresme sinó també de tota la província de Barcelona. Té una forta presència de població migrada d’origen estranger, la meitat de la qual es troba per sota del nivell de pobresa. Les taxes d’atur superen la mitjana comarcal. S’hi observa una forta estacionalitat i temporalitat de l’ocupació. Tot i que els preus de l’habitatge són els més baixos de la comarca, se’n constata un fort increment, especialment del de lloguer i una presència notable de segones residències i d’apartaments turístics.
Comentaris (1)