La Torre de Can Valls, Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

La Torre de Can Valls és una torre de defensa inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La Torre, que s'ubica a l'entorn natural del parc dels Germans Gabrielistes de Sant Vicenç de Montalt, va ser construïda a l'època de l'emperador Carles I d'Espanya, l'any 1550 aproximadament. La Torre de planta circular compta amb quatre nivells, de paredat amb base lleugerament atalussada fins a la meitat del primer nivell i amb matacà circular complet coronat amb merlets catalans.

La Torre de Can Valls formava part d'una finca que ha tingut diferents propietaris. A finals del segle XIX va ser comprada per la família Valls de Sotarriba. L'any 1912 Marcelino Coll Brugada la va comprar i l'any 1915 la va vendre al germà Benjamín Fozeau, que representava l'Instituto de hermanos de San Gabriel, com a casa de formació religiosa i convent. La Torre va ser testimoni d'un dels fets més traumàtics que va viure Sant Vicenç de Montalt, durant la Guerra Civil. El 7 de novembre de 1936, quaranta germans gabrielistes van ser afusellats per milicians armats. «La torre és una mica l'excusa que ens queda per mostrar un edifici històric que vam tenir, la finca de Can Valls, que explica la història dels germans gabrielistes i tot el que va passar al voltant de la Guerra Civil en aquest parc i en aquesta zona del municipi», explica la directora de la Biblioteca Municipal La Muntala, Antònia Caño.

El 7 de novembre de 1936, quaranta germans gabrielistes van ser afusellats per milicians armats

El maig de 1937 s'hi va establir un centre de refugiats i, del 18 de gener al 16 de març de 1938, la finca va ser el "Centre d'Aubergement" de l'Ambaixada francesa. A finals de la Guerra Civil, la finca va ser ocupada pel govern de la República espanyola i, quan el president Manuel Azaña marxava cap a l'exili a França, va visitar el poble, el 21 de gener de 1939.

La finca i la torre es comunicaven directament al segon nivell amb una porta que encara es conserva i que ara dona al buit. L'accés del primer al segon nivell es feia a través de trapa amb una porta situada al sostre del primer nivell, accessible amb escala escamotejable. Al segon nivell, s'hi troba una finestra rectangular que, per les seves característiques, sembla de construcció més recent. Al tercer i quart nivell, hi ha dues finestres més petites, emmarcades amb pedra treballada: la primera té ampit amb trencaaigües, brancals amb imposta i llinda d'arc lobulat; la segona, ampit sense trencaaigües, brancals amb imposta i llinda d'arc conopial. La finestra del quart nivell té festejador a cada costat. Des de l'interior del quart nivell es poden distingir diverses troneres que han estat segellades per l'exterior.

L'any 1966 la immobiliària Núñez i Navarro la va adquirir i va destruir l'edifici que hi havia adjunt i una part del jardí quan va urbanitzar la zona de Montaltparc. A finals dels anys setanta va ser adquirida per l'Ajuntament i actualment continua sent propietat municipal. L'any 2019 es van dur a terme unes obres de restauració de la torre amb l'objectiu de recuperar el seu aspecte interior, habilitant-hi una escala per fer-la accessible i convertir-la en un mirador, des d'on es poden veure unes vistes espectaculars. L'any 2020 es va recuperar l'últim sostre per habilitar-lo com a mirador.