Capgròs
Additius del plàstic, compostos químics industrials, biocides, medicaments o productes de cura personal. La Riera d’Argentona té 92 contaminants. D’aquests, 44 arriben al mar Mediterrani. Així ho ha identificat i determinat un estudi de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), que han elaborat l’anàlisi més exhaustiva fins ara sobre contaminants emergents en un aqüífer costaner. L’estudi s’ha publicat a la revista Journal of Hazardous Materials.
Els 44 contaminants que arriben al mar ho fan en concentracions més baixes que les detectades a la riera i, en qualsevol cas, mostren el gran poder de degradació que tenen els aqüífers sobre diversos compostos tòxics. Els autors proposen que alguns d’aquests contaminants poden servir com a traçadors per entendre amb més precisió el procés de descàrrega de l’aqüífer al mar, la qual cosa ajudaria a gestionar millor aquest recurs hídric.
“Els aqüífers costaners són sistemes molt difícils d’estudiar a escala hidrogeològica. En el nostre cas vam trobar que l’aqüífer (la Riera d’Argentona) sí que estava molt ben caracteritzat, la qual cosa ens va permetre aplicar tècniques d’alta resolució per detectar la presència i transport de contaminants emergents”, indica l’investigador de l’IDAEA-CSIC Pablo Gago-Ferrero, autor principal de l’estudi.
La presència de dos fàrmacs
Els contaminants trobats són molt variats però entre tots ells, assenyalen els autors, destaquen 6 substàncies perfluoroalquilades d’ampli ús en multitud de productes (revestiments, vernissos, sabates, mobles...), i 2 fàrmacs, que són compostos molt persistents: “La distribució d’aquestes substàncies al llarg de l’aqüífer ens permet entendre millor com es produeix la descàrrega de l’aigua subterrània al mar”, explica Daniel Gutiérrez-Martín, investigador de l’IDAEA-CSIC i primer autor del treball.
Els investigadors indiquen que aquests contaminants poden arribar a l’aqüífer de diverses maneres. Per exemple, a través de la infiltració d’aigua de la mateixa riera cap al subsòl: “Aquesta aigua presenta major concentració de compostos persistents, ja que les aigües superficials són més vulnerables a la contaminació que les subterrànies”, explica Albert Folch, investigador de la UPC, membre del Grup d’Hidrologia Subterrània (GHS) i coordinador de la zona experimental desenvolupada per a l’estudi d’aqüífers costaners: “D’altra banda, la pluja, al seu pas per la ciutat, arrossega compostos tòxics que poden arribar a filtrar-se al subsòl. I, finalment, també és degut a possibles pèrdues del clavegueram i de les canalitzacions que porten les aigües tractades de les depuradores, que acaben arribant a l’aqüífer”, aclareix Folch.
Traçar el recorregut de l’aigua
“El més rellevant dels aqüífers, com corrobora aquest estudi, és la seva capacitat per a degradar contaminants de forma natural, donat que són sistemes molt reactius”, declara Jesús Carrera, investigador de l’IDAEA-CSIC, membre del Grup d’Hidrologia Subterrània i també coordinador de la zona experimental. Els autors conclouen que la capacitat d’aquestes tècniques analítiques per a identificar contaminants químics emergents poden servir per traçar l’origen de l’aigua subterrània que arriba als aqüífers costaners, així com els processos de contaminació i degradació que poden sofrir.
Comentaris (5)