Mor als 90 anys Paco Rodon, escriptor, crític i gestor cultural

La cultura maresmenca i catalana ha perdut a un personatge important amb la mort de Paco Rodon. Francesc Rodon Bracons, nascut a Sabadell el 1931, tenia 90 anys i ha tingut una vida prolífica sempre relacionada amb la cultura. Durant 32 anys va ser el director i alma mater del Museu Monjo de Vilassar de Mar, on es va establir i des d’on també va impulsar publicacions, llibres i iniciatives de tota mena al voltant de la cultura.

Paco Rodon ha dut a terme tota una trajectòria al voltant de i per a la cultura. Escrivint, impulsant, gestionant. Havia estudiat filosofia i lletres i havia estat vinculat als cercles culturals del PSUC durant el tardofranquisme i la transició. A Vilassar de Mar es va establir i hi va impulsar dos projectes que resumeixen la seva trajectòria i el seu sentit d’impuls cultural. Va ser director del Museu Monjo, transformant-lo en un actor importantíssim de dinamització cultural de la vila i la comarca i situant-lo al mapa de centres artístics de referència. També des de Vilassar va impulsar i promoure la recordada revista Zerovuittresquaranta, entre el 1990 i el 2008. El 2008 va ser objecte d’una polèmica amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar, que el va obligar a jubilar-se de la direcció del museu. 

Com escriptor i historiador de l’art, Rodon va publicar llibres i va ser membre de diferents revistes. Havia treballar com a crític de literatura catalana. El 2008 va ser objecte d’un homenatge ciutadà a Mataró, amb diferents intel·lectuals reconeixent-li la seva aportació a la cultura. Aquell mateix any es va reeditar el llibre ‘Totes les guerres són una guerra’ escrit per ell mateix a partir d’uns dibuixos de Josep Maria Rovira Brull, i que va ser prologat pel cèlebre Manuel Vázquez Montalbán. El llibre va sortir a la llum el 1978 i es trobava descatalogat, pel que era un objecte de culte.

La seva creació literària i periodística és prominent. Ha col·laborat en diverses publicacions i ha tractat la temàtica dels vitralls de forma especialitzada, escrivint-ne llibres i promovent-ne exposicions com a comissari. Molt polièdric, també s’especialitzava en art pictòric, art contemporani o l’estudi i abast del modernisme. Va publicar una monografia sobre el pintor Navarro Ramon (Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia, 1978) i els textos del catàleg de l’exposició itinerant per Aragó sobre el seu amic, el pintor Guinovart (Terol, Diputación Provincial de Teruel, 1999).

L’ànima del Museu Monjo

Paco Rodon va ser director entre els anys 1986 i 2008 del Museu Monjo. Va modernitzar el projecte d’aquest equipament, convertint-lo en un dels millors de la comarca. Molt més enllà d’un museu estàtic, va fer del Monjo un centre viu on va organitzar actes, conferències i diverses exposicions. Des d’allà va preparar el Centenari Enric Monjo el 1995 del qual va escriure els textos del catàleg oficial a nivell català. Abans de dirigir el museu maresmenc també havia dirigt el Museu de l’Hospitalet de Llobregat.

Especialment sol·lícit amb diferents iniciatives al voltant de la cultura, va formar part del Jurat de la Biennal d’art Torres Garcia, Premi de Pintura Ciutat de Mataró.