Un dels últims temporals al Maresme.  Foto: R. G.
Un dels últims temporals al Maresme. Foto: R. G.

El Maresme declara l’emergència climàtica i s’arma per combatre-la

El Consell Comarcal del Maresme crea una mesa transversal i un observatori per concentrar l’estudi i l’acció en una de les comarques més vulnerables de Catalunya

La conscienciació climàtica va més enllà d’un dia assenyalat al calendari i és un punt important de l’agenda pública. Tot i això, és habitual que s’aprofitin jornades com el 26 de març per fer anuncis com els del Consell Comarcal del Maresme, que recentment ha aprovat per unanimitat la Declaració de situació d’Emergència Climàtica amb la que ressalta “la necessitat d’avançar cap a un canvi profund, radical i necessari de la societat per fer front al major repte que, a hores d’ara, té la humanitat. I és que l’escalfament del planeta ens interpel·la molt directament i ens obliga a repensar de dalt a baix el model actual”.

És per això que el Consell ha constituït una Mesa de treball per l’adaptació al Canvi Climàtic. Una fórmula participativa, inclusiva i transversal amb representació de l’àmbit científic, la societat civil, els agents econòmics i l’administració. El debat ampli ha de servir per establir les prioritats d’acció del territori. I, encara més, també es crearà l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme que concretarà accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2. També donarà suport als ajuntaments de la comarca en el procés de descarbonització del municipi, gestionarà ajuts i tràmits de subvencions i impulsarà una línia de formació en mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Gestió de l’aigua, front marítim o massa forestal són àmbits en els que caldrà estratègia comuna

Boscos i litoral, els punts dèbils

Segons estableix la Declaració de situació d’emergència climàtica, el Maresme és especialment vulnerable per la seva orografia i la seva disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars. Conviuen dues tipologies municipals. D’una banda, 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys i, de l’altra, 16 municipis marítims densament poblats amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural.

Quines concrecions naixeran d’aquest observatori i d’aquesta mesa? S’haurà de veure però algunes possibilitats apunten a la necessitat d’intervenir -entre d’altres- sobre les infraestructures, la protecció dels boscos, la reducció del CO2, el model de gestió del litoral i la necessitat de dotar el Maresme de recursos propis i/o alternatius als actuals fons de captació d’aigua donat que aquest recurs essencial serà un dels que patirà més pressió del clima en els propers anys.








 

Comentaris (1)

Apex Fa 12 dies
Yo creo que hay otras emergencias. El paro Que es una de las ciudades con peor renta de Cataluña. La inmigración masiva. La degradación de los barrios. La precaria enseñanza pública etc

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive