Joan Catà i el Maresme com a espai comunicatiu

El periodista Joan Catà (Mataró, 1959) ha estat, com es diu, “en totes les batalles”. Des del diari i setmanari El Maresme fins al mensual Mataró Escrit, passant per una dilatada trajectòria en els mitjans nacionals, on ha exercit el càrrec de Director de Comunicació de COM Ràdio i la Xarxa de Televisions Locals, ha estat Cap dels Serveis Informatius de COM Ràdio, editor i corresponsal a París dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio i Cap de Món i Societat del diari Avui.

Amb aquesta trajectòria com a aval, Catà afronta des de mitjan 2010 ser director-gerent del del Consorci Digital Mataró-Maresme. Traduït en termes més planers: la fusió entre Televisió de Mataró i Maresme Digital, per acabar convertint-se en m1tv, i la posada en marxa d’m2tv, hereva de Ràdio Televisió Calella, donant tot plegat com a resultat la televisió pública comarcal. ”Treballem molt en el sentit d’unió, respectant les personalitats de cada municipi”, ens explica Catà, per al qual ”és possible el servei públic de televisió si tots remem en la mateixa direcció”.

Al capdavant del vaixell de la televisió pública del Maresme, Catà ha redirigit l’estratègia cap a la recerca identitària. Tot i el poc temps que porta fent la seva feina, s’ha pogut notar com els dos canals cobreixen un espai molt necessari i contribueixen a vertebrar de manera molt clara la identitat compartida, un gran repte comunicatiu. En definitiva, aconseguir que la gent de Calella sàpiga que passa a Mataró i que els de Cabrera tinguin notícia del Masnou, que siguin conscients que comparteixen comarca i alhora interactuin.

En clares sinergies, Nosaltres, els maresmencs, afronta un viatge comarcal en el qual no podia faltar la televisió pública. A la minisèrie visitem als estudis d’m2tv i parlemb amb Joan Catà i Jordi Bota, director de Ràdio Calella Televisió i coordinador d’aquest segon canal que emet des de Calella. Precisament, Catà ho deixa tot ben clara amb una frase que marca empremta: “El repte de la informació local és vital. La identitat dels territoris és aquella de tocar amb els peus descalços la sorra de la platja”.